La dècada dels 70 va ser molt complicada a Irlanda del Nord. L’IRA i el terror de ser assassinat al carrer lideraven la societat nord-irlandesa, dividida entre catòlics i protestants. El cinema britànic sovint s’ha endinsat en aquest conflicte que, ara per ara, segueix latent. Des de la pel·lícula In the name of the Father fins al tema Sunday Bloody Sunday dels U2, la cultura popular de les Illes Britàniques s’ha aproximat i ha volgut reflexionar sobre la qüestió.

’71, de Yann Demange, ens trasllada al Belfast de 1971, durant les revoltes al carrer contra l’exèrcit britànic desplegat a la zona. El protagonista de la història, en Gary (Jack O’Connell) just acaba d’arribar a la base d’entrenament quan el destinen a la capital del nord d’Irlanda. Poc s’espera que, enmig d’una revolta popular, serà abatut per la violència i la tragèdia, obligant-lo a sobreviure en territori enemic.

La cinta ambienta a la perfecció l’espectador en un ambient caòtic i de classes humils. És ètic matar nens i famílies innocents per la causa? Es pot justificar que els cossos policials, encarregats de vetllar per l’ordre i la seguretat, siguin els primers en promoure la corrupció? La cinta també serveix de crítica a les males pràctiques del sistema, sobretot durant l’incendiari conflicte que va tenir totes les Illes Britàniques en vetlla. 40 anys després, segueix sent un tema terriblement emotiu entre les societats britànica i irlandesa, cosa que s’evidencia en l’enorme dramatisme que desprèn ’71, una història de supervivència que homenatja el valor dels joves soldats que van lluitar pels seus ideals.