Quan el problema no és només l’atur

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Les dades actualitzades aquest primer trimestre de 2014 de l’atur diuen que a l’estat espanyol es situa al 25,9% i a Catalunya el 22,30%.  No són aquestes les pitjors taxes d’atur, i podem valorar si fa un any eren dècimes superiors o inferiors… El dramàtic és que l’atur s’ha estabilitzant els darrers mesos cavalcant per sobre del 20’%!

Ja sabem que això de l’atur és un problema estructural i ja hem llegit i escoltat molta literatura que diu que res serà com abans, que el treball ha canviat, que de la mateixa manera que Els Amics de les Arts canten que “a la ciutat la gent s’estima de forma intermitent”, ara es treballa, també, de forma intermitent… i el què es pitjor, de manera més precària!

I quan parlem de precarietat laboral parlem d’economia submergida, que lluny d’eradicar-se, ha trobat en la crisi i la destrucció de llocs de treball, més persones disposades a submergir-s’hi; parlem de contractes de curta durada, ocupacions per poques hores i per poc temps, amb uns sous tan baixos que ni tan sols permeten reflotar les precàries economies familiars. Prou que costa trobar feina i quan se’n troba massa sovint és precària. Perquè sí, també sabem que el treball ens farà pobres!

Però el problema no és només l’atur: una cosa és acceptar que aquesta és la realitat, la dura i crua realitat, i una altra és resignar-nos-hi, deixar que ens envaeixi la pell morta arreu del cos, que ens embolcalli el cor i el cervell i que, per reiteració, les dades de l’atur ja ni tan sols ens escandalitzin!

Però les dades de l’atur són tan sols una conseqüència, són el símptoma que les coses van de mal en pitjor. Però més enllà de lamentar-nos per aquestes dades tinguem clar quines han estat les causes que ens han portat fins aquí.

El que hem de demanar als qui governen, als qui ens representen, no és que treballin per reduir la taxa d’atur, sinó que s’esmercin en combatre les causes d’aquestes taxes; fent el primer tan sols posaran pedaços, com ja han fet aquests i altres governs; si les causes són estructurals, com diuen, bé caldrà canviar les estructures, fer molt més que la política epidèrmica a la que, lamentablement, ens tenen acostumats, i que com a molt només maquillen, retoquen un xic les dades de l’atur.

 

El problema, ho sabem, no és només l’atur, el problema és molt més greu, més gran i més complex!