Què va fer Carles Rahola?

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

A les 5 de la matinada del 15 de març de 1939 era afusellat a Girona Carles Rahola. Conegut periodista i historiador gironí va ser jutjat i condemnat a mort pel règim franquista. 75 anys després d’aquell trist fet, encara hi ha molts interrogants al respecte i molts ens preguntem per què? Una resposta que mai obtindrem. Avui us convido a conèixer del ressò que va tenir la seva mort a l’exterior al 1939.

No és el meu objectiu presentar-vos el personatge però si observar com era vist. Consultant els diaris de l’època observo com en algun cas era considerat com a escriptor catòlic. Un fet que no associaríem mai a una execució per part del règim franquista. Però la justícia i els judicis que es van fer eren ben cecs (si és que en podem dir justícia). Rahola va salvar la vida fins i tot a un conegut capellà de Girona quan va esclatar la guerra, però no va ser argument suficient per salvar-lo tot i el seu testimoni.

Fullejant la premsa franquista del moment no es parla gens de la mort ni l’afusellament de Carles Rahola. Les notícies com és habitual provenen de l’exterior. No serà fins al 14 d’abril de 1939 que “La Solidarité” i “España Democrática” ens parlen del tràgic succés.

“La Solidarité” es va publicar durant poc temps. Es conserven exemplars de l’abril de 1939 editat a la localitat francesa de Montpeller i en català fruit dels primers exiliats catalans. Per la seva part “España Democrática” es publicava a Montevideo. S’han localitzat edicions des del 1938 fins al 1940. A més tenia un subtítol prou suggerent “Órgano del Comité N. Pro Defensa de la República Democrática Española”. Però entrem en matèria.

La visió de “La Solidarité”

“La Solidarité” encetarà l’edició  del 14 d’abril recordant l’efemèride del vuitè aniversari de la proclamació de la Segona República, però en un breu hi escriurà la nota “Dolor de Catalunya” dedicat a Carles Rahola. L’articulista comenta que ja ha patit molt males notícies d’ençà de l’inici de la guerra però la de la mort de Rahola el colpeix de manera dramàtica.

Es pregunta “…Qui era Carles Rahola? Per què l’han mort? Carles Rahola era un home moderat- pertanyia a Acció Catalana Republicana. No havia ocupat mai cap càrrec polític ni intervingut en fets notables. Historiador erudit, prosista excel·lent, era un simpàtic vell de seixanta anys, cordial i plàcid. Com havia explicat la història i la llegenda dels vells castells empordanesos, o la dominació napoleònica a Catalunya, anotava durant la campanya els bombardejos aeris que sofrí la seva Catalunya, anotava durant la campanya els bombardejos que sofrí la seva vila de Rosses, amb dades de les víctimes i els danys. Tasca d’arxiu en fi, per als historiadors que el seguiren…I això li ha valgut la condemna…”.

Carles Rahola va rebre la notícia de la seva condemna a les 11 de la nit del 14 de març, unes hores després seria executat. Però “La Solidarité” des de la llunyania ens aporta algunes informacions esbiaixades. Sobre la condemna en diu “…més tard es va saber que la pena capital li havia estat commutada per la reclusió perpètua. Però ara, brutalment una altra nova, Carles Rahola fou executat ahir, 31 de març. Acaba d’explicar-m’ho un fugitiu que, per procediments que no cal divulgar, ha reeixit passar la frontera després d’haver abandonat Barcelona ja fa uns quants dies…”.  Les informacions arribaven tard  a França i la commutació de pena venia perquè el president del tribunal que el va jutjar va emetre un vot particular perquè la pena fos molt més tova (un fet mai vist).

La visió de “España Democrática”

El mateix divendres 14 d’abril de 1939, “España Democrática” informa de la mort de Rahola sota un article amb el títol “Realízase una intensa represión en toda España”. La notícia prové de França, en concret de Perpinyà on un important eclesiàstic ha explicat que “….según la cual había sido fusilado en Gerona por las autoridades de Franco el Sr. Carlos Rahola, ilustre escritor y publicista catalán que recientemente fue condenado a muerte al ser apresado por los franquistas…”. Però no va ser la única mort. Segons les informacions del diari hi van haver més de 100 execucions a Girona “…más de 100 personas sufrieron idéntica suerte, sea fusilados, asesinados o mediante el clásico paseo…”.

“España Democrática” resultarà un fil molt interessant per conèixer d’altres informacions al respecte de l’afusellament de Rahola. El 16 de juny de 1939 informa que a Espanya hi ha 400 consells de guerra en marxa i subtitula “Cada día es más terrible la represión facciosa con los españoles acusados de republicanos por la “Quinta Columna”.

En aquest escrit s’explica que Franco ja havia proclamat abans d’acabar la guerra que suprimiria a dos milions d’espanyols. A data 2 de maig de 1939 ja s’havien executat 26.000 persones a Madrid i 16.000 a Barcelona. Citarà una sèrie de casos sobre invencions per condemnar a innocents a la mort. Per exemple cita a Isaac Peral (fill de l’inventor del submarí) acusat de “…dirigente comunista…”. O bé el cas de Carles Rahola que seria condemnat “…. a muerte del escritor católico catalán Carlos Rahola denunciado como “separatista peligroso”…”.

El responsable de la depuració a Catalunya va ser el Coronel Hungria, el primer cap de policia de Barcelona després de l’ocupació franquista. En una circular mostra quines eren les directrius a seguir “…Que debería procederse inmediatamente a la detención preventiva de toda persona sobre la cual hubiera convencimiento de haber participado directa o indirectamente en la organización de entidades militares, políticas o sindicales; de haber tenido relaciones continuas, privadas o domésticas con los miembros del partido rojo o los dirigentes de las organizaciones políticas o sindicales; de ser pariente de alguna de esas organizaciones; de haberse fugado…de estar afiliado a uno de los partidos autonomistas catalanes, en particular a la izquierda republicana catalana (Esquerra)…”.

Seguiran les denúncies des de Montevideo a través de “España Democrática”, així al 20 de juliol publicarà un article de Simone Tery “El cobarde asesinato de un pueblo”. El subtítol ho deixa prou clar “Asesinaron a Más Leales, que los que Podrían Morir en un Año de Guerra”. En aquells moments les xifres d’executats eren de 35.000 a Madrid, 25.000 a Barcelona i 15.000 a València. Segons les dades que té la premsa franquista reconeixia que tenien 300.000 detinguts pendents de judici, el que elevaria encara més la xifra de morts.

Tery hi veu a darrera de tot plegat no només la voluntat política sinó l’objectiu era l’assassinat sistemàtic de tot un poble. Cita alguns exemples de personatges que no estaven a primera línia, però que acaben essent jutjats.  En primer lloc hi ha el cas de Carles Rahola “…el profesor Rahola, historiador católico que en los primeros días de la rebelión había salvado al cura de Gerona, a pesar del testimonio de éste fue fusilado…”.

Sentenciarà Tery dient que “…Pero se mata por matar. Hay que asesinar a la cultura de España, hay que espantar a todas las clases de la sociedad y hasta a la burguesía que podría no aprobar la colonización ítalo-alemana…es el terror preventivo…”.

El cas de la mort de Carles Rahola va colpir a “España Democrática”. Encara al 7 d’agost de 1940 ressorgia el seu cas com un exemple de mort totalment injustificada “…A Carlos Rahola, eminente historiador y escritor católico. Todos ellos fueron fusilados bajo acusaciones fantásticas…”.

La sentència de Carles Rahola

En la sentència es descrivia a Rahola com “uno de los más destacados separatistas de Gerona, colaborador asiduo del diario separatista de la localidad “L’Autonomista” en el que escribió artículos literarios e históricos y últimamente otros de carácter político, en los que alentaba a las masas a prolongar inútilmente su resistencia (…) Influyente entre los elementos marxistas, favoreció a determinadas personas de derecha. Distinguió con su particular animosidad a los italianos y alemanes…”. Tot i que el president del tribunal va emetre un vot particular perquè la sentència fos més benigna va ser executat a les 5 de la matinada del 15 de març de 1939.

Podríem afegir moltes més informacions al respecte. La mort de Carles Rahola no tenia cap mena de sentit, però perquè no caigui en l’oblit us convido a conèixer part de la seva obra.

 

- Publicitat -

Breus

L’Ajuntament de Barcelona refreda el pols amb el Gobierno

La tinent d'alcalde d'Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana de Barcelona, Laia Bonet, ha afirmat que el Govern municipal decidirà...

La creació d’empreses a l’Estat es dispara un 77,7% al juny respecte a maig

El nombre de noves societats mercantils a Espanya es va disparar un 77,7% al juny respecte a maig, fins a totalitzar 6.733 noves empreses,...

Set noies de Girona publiquen un llibre solidari en benefici de l’Hospital Sant Joan de Déu

Set amigues d'entre 11 i 12 anys de Girona han escrit i publicat un llibre d'aventures amb finalitats solidaries. Es tracta de 'Set amigues...

La CUP considera “imprescindible” publicar íntegres les resolucions del ple de la monarqia

El diputat de la CUP Carles Riera ha considerat "imprescindible" que el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) publiqui íntegrament les resolucions aprovades...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca