Supermercats, no gràcies!

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Després de parlar sobre el cooperativisme en l’àmbit de l’energia, els diners i internet, avui ho vull fer sobre el consum. Per tant, la pregunta és: on comprem? Comprem al Carrefur, al  Caprabo, al Mercadona… perquè podem trobar tot el que volem i a bon preu, oi?

D’aquesta manera és com contribuïm a que aquests 3 grans establiments comercials controlin el 40% del menjar que arriba a les nostres llars i s’estableixi una situació d’oligopoli. Conseqüentment, es produeix una pèrdua del comerç local i del teixit social. És a dir, 4 de cada 5 compres que es fan a l’Estat espanyol es fan en grans superfícies, fet que ha comportat que hagin tancat diàriament 11 comerços locals entre l’any 2000 i 2010. A més, en el sentit econòmic , es calcula que per cada 100 euros gastats en un centre comercial, se’n generen 14 per l’economia local. En canvi, si es gasten en una botiga del barri, el retorn a l’economia local és de 45 euros.

Per tant, necessitem tornar al consum local si no volem acabar amb ell. Entre les alternatives,  sorgeixen iniciatives com la de Pam a Pam de la mà de SETEM Catalunya. Pam a Pam vol facilitar la visibilitat dels establiments  de consum responsable  en l’àmbit de l’alimentació ecològica, comerç just, roba sense explotació i de la banca ètica. Per fer-ho, es treballa per plasmar sobre un mapa de Barcelona els  punts on podem trobar les botigues de comerç responsable i d’economia solidaria. Per una banda, partint del consum com a eina de transformació social, es vol fer visible l’alternativa al consumisme en el que ens trobem immersos. Per l’altre, es vol utilitzar com a eina per sensibilitzar i formar la societat a través, per exemple, de formacions periòdiques sobre economia solidaria.

*Per garantir-ne l’autenticitat, l’establiment és entrevistat per algun membre de l’equip de Pam a Pam per veure si compleix els criteris.

Ara bé, aquest procés de transformació només pot ser gradual, començant pels propis impulsors fins a arribar a tenir una massa social suficient per fer visible el canvi. Per fer créixer el nombre de persones que creuen en aquesta via, és necessari arribar a aquells que hi creuen amb el cor, però que els hi fa por per la incertesa que genera. Per fer-ho, les xerrades són útils, però acostumen a convèncer al convençut en la majoria de casos. Per tant, una altra manera és a través dels comerços mixtes que defensen uns criteris de respecte al medi ambient, de productes de proximitat i amb una mentalitat similar a la de Pam a Pam.

Com a punt final us recomano aquest vídeo: supermercats, no gràcies!