Normalment no us parlo de la meva feina en aquests articles, però avui m’hi porta una situació que és un gran exemple per mostrar on viuen uns i el que fa el govern espanyol per facilitar la feina als comerços o bé enfonsar-los una mica més. Avui us parlaré dels cigarretes electrònics, més d’un n’haureu sentit a parlar o potser n’heu vist algun, però pareu el cas en el que us vull explicar.
Com alguns sabreu treballo en un estanc enfocat als turistes, més d’un 90% dels clients provenen de l’estranger. Gràcies a aquest fet he viscut en primera instància l’auge dels dispositius electrònics. Aquest tipus de cigarretes es van posar molt de moda a Itàlia i França. De fet, moltes de les franquícies d’aquest nou negoci provenen d’Itàlia i allí se n’han fet moltes botigues. És tot un món. Com una taca d’oli s’ha anat estenent en d’altres països com al Regne Unit o més tard a Holanda.
Des de fa mesos que hem notat que els turistes ens demanen per aquests cigarretes que es fabriquen a la Xina. Diferents instàncies vinculades amb el món dels estancs han demanat que aquests productes es puguin vendre a l’estanc, però paradoxes de la vida, el nostre sector només pot vendre tabac i productes complementaris d’aquest. Per tant, teníem prohibida la venda de cigarretes electrònics. O sigui, l’estanc que ven productes amb nicotina, no podia vendre aquests dispositius que els venen a substituir, encara que portin nicotina.
De tot això que us estic parlant aproximadament data del mes de maig, fa uns 6 mesos que molts estancs van darrere d’aquest nou negoci. Això no us ha de semblar gens estrany, perquè les primeres dades d’aquest any parlen que els estancs han perdut més d’un 45% de recaptació respecte l’any passat. Afegit al descens d’anys abans ens porta a una situació límit a causa de l’important augment del preu que s’ha aplicat al tabac en qüestió de dos anys.
Portem tot l’estiu que els turistes ens demanen cada dia a veure si tenim cigarretes electròniques. La resposta és no perquè ho tenim prohibit. La seva pregunta és per què no les podem vendre si porten nicotina? I la resposta com sol ser habitual “This is spain”. Però finalment hem vist la llum al final del camí.
Després de gairebé 6 mesos i quan ja s’han inaugurat un munt de botigues especialitzades en cigarretes electrònics, el Comissionat del Tabac ha resolt que els estancs també poden vendre aquest tipus de productes. Per tant, totes aquelles persones que han invertit una part dels seus estalvis per muntar aquests negocis, aviat hauran de tancar. A la majoria de pobles, s’ha obert una botiga de e-cigarretes, què faran si l’estanc també ven a partir d’ara aquest producte?
Us volia explicar tot aquest cas per demostrar una vegada més, quin és el paper de l’administració en tot plegat. Per molt que ens vulguin mostrar que estan treballant per nosaltres, una vegada més es demostra que és fals. Calen 6 mesos per saber si un estanc pot o no vendre cigarretes electrònics? Cal enfonsar la il·lusió de molta gent que ha invertit diners per obrir aquests nous establiments?
Si amb un fet tan simple com el que us he explicat el govern espanyol actua amb aquesta rapidesa, què ha fet amb la crisi? Tres quarts del mateix, han deixat passar el temps i quan veuen que el problema s’agreuja llavors han actuat. Un exemple molt semblant seria la dificultat que hi ha avui dia per muntar negocis, però com sempre topem amb la burocràcia espanyola que és més lenta que un cargol.