El directiu lent: arriba l’Slow Management

“No molestar, cap pensant” deia un cartell irònic a la porta d’alguns despatxos. Avui dia és més probable escoltar: “tinc molta feina”, “vaig estressat”, “no tinc ni un minut”. ¿Pensar o Córrer?, Aquesta és la qüestió.

Quina concepció del management que predomina és el cas? Veu com “difícils” més d’un dia a la setmana, més d’una setmana al mes, o més de dos mesos a l’any? Se sent culpable quan li localitzen a casa a les 10 del matí o a les 7 de la tarda? ¿Arriba “amb temps” als actes als quals es proposa anar? Pensa que hauria apuntar-se a un gimnàs i no ho fa per “falta de temps”?

Si es veu retratat li urgeix parar-se a pensar. No és el mateix moure que fer coses, canviar que millorar. Les funcions més pròpiament directives: diagnosticar el present, definir el futur, planejar l’acció, tenir alternatives… no sintonitzen amb una activitat sense folgances, sense casernes d’hivern, sense temps per “perdre” amb les persones. El bon directiu ha de tenir un ritme pacífic. Dirigir no és córrer, és només la seva etapa adolescent. Tornem de nou a Aristòtil:

“El moviment de l’home magnànim sembla lent, la veu profunda i la parla reposada, ja que no s’atropella qui no s’interessa per les coses petites ni té to agut el que no considera important res. I en canvi l’agudesa de la veu i la precipitació es produeixen per aquests motius” (EN, 1125).

Encara pocs creuen que sigui això el millor per al seu negoci -i per al negoci de ser ells mateixos. I així no hi ha qui apliqui polítiques de conciliació a fons. Millorar la gestió del temps i de l’agenda és qüestió de prioritats, de decidir quines coses que m’atordien deixen de ser prioritàries. Cinc consells per meditar en aquesta període primaveral.

- Publicitat -

1. Dedicar-se a una sola cosa. Aquest és el lema d’una tribu senegalesa per cada dia que comença. I és també l’essència de la meditació budista tan aclamada pel control emocional.

2. Deixar de fer. Molts directius viuen confosos, i no entenen la diferència del “you can do anything, but not everything”. Reunions a les que no assistiré, e-mails que no escriuré, procediments que abandonaré.

3. Fer menys. El rendiment dels recursos és marginalment decreixent. Lluitar per l’excel · lència s’aparta del punt òptim de productivitat. En els meus cursos m’agrada incitar “treballar el pitjor possible”. És necessari un tancament comptable trimestral, o hauria prou semestral?

4. Dirigir amb folgances. Tot cable tallat a la mida quedarà curt. Per disposar de recursos hem de disposar de temps de reserva (tant mental com d’agenda). Mantenir en el calendari d’avui, espai per treballar l’acció del matí.

5. Formalitzar l’important: Allò urgent es menja sempre a allò important, mentre no donem a l’important lloc en l’àmbit de l’urgent. El llarg termini no existeix, mai hi arribes al calendari. ¿Encaixem la dedicació a l’important en el nostre dia a dia?. Tant si definim el pla estratègic, preparem un discurs o revisem l’agenda, hem de donar espai a l’important.

Si tenim la idea -com diem tots- que la clau de l’empresa està en les seves persones clau, haurem bloquejar espais d’agenda setmanal per cuidar explícitament d’aquest actiu.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca