Segons el DIEC, tendència té cinc significats diferents i en poc temps a casa nostra hem experimentat, sobretot, els dos últims exposats:

2.1 f. Orientació o corrent que es produeix a l’interior d’un grup, d’un partit o d’un moviment artístic, literari, etc. M’explico: en aquest cas, el grup seria la societat catalana, la qual s’està convertint, cada cop més en un partit polític format exclusivament pel poble, tot i que no de ple dret per no tenir el poder de decisió de manera legal; però sí com a resultat que els partits polítics, que sí que tenen aquest poder dins d’aquest marc legal, no exerceixin responent a les necessitats de la societat que representen.

i 2.2 f. Conjunt de persones que es manifesten partidàries d’aquesta orientació, d’aquest corrent. Bé, tenint en compte que al final sembla que la població civil catalana és la que lidera la moral i empenta d’un país, els partits polítics són els que han hagut de seguir aquesta tendència per no queda-se fora. O això sembla. Acció o reacció?

S’ha capgirat la truita. Qui inspira a qui? Qui fa moure a qui?

Com ja s’ha dit milers de vegades i com s’ha demostrat centenars d’altres, la Via Catalana no va ser quelcom sobtat. S’ha estat covant anys i panys fins arribar al punt de poder fer-la. Manifestacions vàries, 11 de Setembre sentits i molta paciència han fet que la societat catalana esdevingui de reflexiva a activa i reaccionària. Tan activa que ni un 11 de setembre amb pluja en quasi tot el territori va fer que ens quedéssim a casa. No, ni pensar-ho. De fet, jo em trobava al tram 468, entre Mataró i Llavaneres, i minuts abans de les 17:14h, va sortir un sol radiant i, com si fes mesos que no el veiem, tot el tram vam somriure d’orella a orella i ens ho vam prendre com un bon auguri del que pot passar.

Aquests dies, però, s’ha parlat d’un altre tipus de tendència. La tendència 2.0. De fet, l’eina que millor ho representa és Twitter així que, centrant-nos en ella, parlarem dels hashtags o etiquetes estrella d’aquests últims dies.

S’ha parlat tant de Via Catalana com a concepte des de fa tants mesos (felicitats i gràcies a tots els voluntaris per les tasques d’organització!) que en el moment clau no va sobresortir respecte la resta d’etiquetes. El per què és un algoritme calculat a partir del volum i el temps de publicació de la informació. És a dir: no pel fet de fer servir molt una etiqueta per molta gent diferent farà que aquesta es converteixi automàticament en trending topic si el lapse de temps d’utilització és molt ampli. Aleshores, entenem que la fórmula perfecta és: més volum de tuits amb l’etiqueta enviats per gent diferent en el menor temps possible.

D’aquí esdevé l’èxit de #croquetes. Una etiqueta creada com a resultat d’una conversa radiofònica a can Rac1 per a posar a prova l’efecte Twitter en tot aquest procés i com a reacció a una possible censura per part de la xarxa social de #viacatalana (que va acabar resultant que es tractava del que hi ha explicat en el paràgraf anterior). En res, #croquetes va esdevenir trennding topic mundial amb tuits que irònica o sarcàsticament no tenien res a veure amb la cuina. Però clar, això fora del nostre territori no s’entenia com nosaltres.

Les #croquetes venien de gust, sí, sobretot si les fa l’àvia, però no n’hi havia prou. S’havia d’enviar un missatge al món que no es malinterpretés i, com diem nosaltres: clar i català. Com a resposta a l’enèsima negativa del president del govern central a Mas referent a la convocatòria d’un referèndum pel dret a decidir, hi ha res més clar i català que un #volemvotar? Es va aconseguir la fita de convertir aquest desig fet etiqueta en trending topic mundial amb gairebé 100.000 piulades en menys d’una hora. Així que sí, ho hem tornat a aconseguir: vam ser tendència mundial a Twitter a les 19h del diumenge 15 de Setembre.

Serà un procés llarg que encara no sabem com acabarà (o si acabarà!), però el que sí que tenim clar és que som tendència i que a Euskadi ja estan pensant en accions similars a les que nosaltres, els catalans, hem dut a terme aquí, sempre de manera civilitzada i pacífica, per a reivindicar els seus drets com a societat amb identitat pròpia.

Senyor Rajoy, perquè tant de NO? Por, potser? No és tan difícil d’entendre: volem votar i volem croquetes per sopar.