Pere Albo
Semblaria que una carta com la que aquest cap de setmana va enviar el President del govern Mariano Rajoy al President de la Generalitat Artur Mas no s’hauria d’enllestir en cinc minuts.
A ben segur que una carta així s’ha comentat al Consell de Ministres, s’han pesat i pensat totes i cadascuna de les paraules. Assessors i especialistes en comunicació que envolten la Moncloa hi deuen haver donat voltes i més voltes. Fa tot l’efecte que la carta s’ha anat construint i deconstruint segons el pes, la ideologia i el tarannà dels que l’anaven assessorant i influint.
Tanmateix tot sembla indicar, també, que finalment s’ha tingut que tancar a correcuita i precipitadament.
En algún moment després de la Via Catalana i malgrat estar donant-li voltes al redactat es va concloure que la pitjor resposta era deixar passar més hores i més dies. La carta no tant sols és una resposta al President de Catalunya sinó que també ho és als president de Letonia i Lituania i a la “catalán question” de la editorial del Financial Times. L’ànim conciliador es dirigeix a tots ells quan s’ofereix diàleg, es mostra l’apreci a la societat catalana i es defensa la suma.
Em preocupa, però, que amb tota la tradició diplomática de l’estat espanyol la carta no s’hagi quedat aquí i que s’endevinin deixos “castizos” que no s’haurien pogut llimar pels equilibris que siguin i per les presses post Via Catalana. I és que un govern acostumat a cimeres, embaixades i protocols hauria d’estar entrenat per esvair qualsevol altre estat d’ànim en el redactat d’emisives com aquesta.
La frivolitat de l’error de l’adreça no és una qüestió menor quan és evident que el teu comunicat serà analitzat per tothom fins a l’últim detall. La simbologia de la Plaça de Sant Jaume pels catalans no és, evidentment, quelcom amb el que es pugui jugar tan a la lleugera en una situació tan delicada.
Tampoc era necessari l’ enessim “avís a navegants” parlant del marc jurídic que a “todos nos protege i a todos nos vincula”. Com em sembla poc acertada i impropi parlar de “fecha de caducidad” – com si estiguessim parlant d’un iogurt -. Hem de lamentar que malgrat les bones paraules darrera de les portes obertes no hi poguem entreveure cap proposta de solució sincera i eficaç.
Aquestes “patinades” evidencien la manca de comprensió de la urgència i del moment polític i històric que es viu a Catalunya. Altre cop no s’entenen els temps de l’estat d’ànim de la societat catalana i els moments elegants els espatllen els cops de geni. La carta equivoca l’adreça del destinatari d’una manera no tan sols literal, sinó també metafòrica.