León Degrelle va inspirar a Hergé a l’hora de dibuixar a Tintín. León Degrelle va ser l’home més important de la nostra època segons Adolf Hitler, era el fill que sempre havia volgut tenir. Degrelle va ser un soldat, un periodista intrèpid i un feixista convençut que va morir el 1994 a Madrid. Tot i ser jutjat i condemnat a mort a Bèlgica el 1945. La seva vida podria ser una novel·la d’Hugo Pratt o una aventura de Tísner. Un feixista fascinat per l’arqueologia, bon vivant i ben recordat pels seus treballadors d’ “Inmuebles Andaluces S.A”. León Degrelle va viure exiliat a Constantina, al costat d’un base americana de la força aèria on s’hi va instal·lar el 872 Aircraft Control And Warning Squadron (ara la base es coneguda com a EVA-3 i només gestionada per les forces aèries espanyoles) el 1957. Degrélle era conegut pel nom de Don Juan de la Carlina. Tothom sabia que era un criminal de guerra nazi, segons han confirmat a Mirall diversos veïns de Constantina.
La fugida accidentada de Degrelle cap a l’Espanya de Franco
El fundador del moviment feixista-nazi belga va destacar en la seva primera joventut com a corresponsal del diari ultra catòlic Le Vingtième Siècle. Hem d’imaginar un noi jove, amb els cabells engominats cap enrere; fent tupè, alt, valent, amb pantalons de golf. Un jove belga competent. La invasió nazi de Bèlgica el va promocionar fins a cotes inimaginables. Va lluitar per envair la Unió Soviètica i es va convertir en un heroi. El seu heroisme enfront la barbàrie comunista el van fer mereixedor de tots els honors. El podem imaginar llançant granades de mà sota el foc enemic, cridant als seus camarades per avançar en nom del nou ordre que s’havia d’imposar. Cec a les atrocitats de la guerra, enamorat del seu valor.
El final de la guerra el va trobar a Oslo. A bord d’un avió Heinkel del mateix Albert Speer va aconseguir arribar l’únic territori que el podia acollir. L’Espanya de Franco. El gran Caudillo va utilitzar totes les armes legals per allunyar-lo de la justícia aliada. Després de curar les ferides produïdes per un accidentat aterratge a la platja de San Sebastian, va acabar comprant una finca a Constantina un petit poble d’Andalusia.
Un nazi poc amagat a Constantina
Constantina és un petit poble d’Andalusia. Enmig de les muntanyes de la Sierra Norte d’Andalusia. Més a prop de l’Atlàntic que del Mediterrani. El 9 d’agost de 1936 les tropes rebels van ocupar el poble matant a 990 persones. El doctor Antonio Serrano explica com arribà al poble a cavall i amb el ministre franquista José Antonio Girón de Velasco a mitjans dels anys cinquanta, i documentalment es pot veure que hi va viure entre 1957 i 1962. Ho va fer sota diferents àlies, fins que l’anciana Matilde Ramírez Reina el va adoptar. Degrelle el 1954 va aconseguir la ciutadania espanyola i va adquirir el nom de León José Ramírez Reina. Léon Degrelle va deixar d’existir. Tot i això se’l va conèixer per diferents noms; entre ells Juan de la Carlina o Juan Sanchís.
Ramírez Reina es va instal·lar a la “Viñita La Carlina”. Finca en la qual va fer nombroses reformes. Irònicament la porta de la propietat la va il·lustrar amb un vers de Lorca; “aire de roma andaluza le doraba la cabeza”. Va reunificar la seva família i va casar la seva filla amb el fill de D. Servando Balaguer, el dentista del poble. Va assistir a la cerimònia vestit amb l’uniforme de les SS. El seu fill va morir a Constantina el 1958 d’un accident de moto i l’ajuntament va fer servir el nom de Juan Sanchís per referir-se a Degrelle. Però segons els veïns consultats, era un secret a veus la seva identitat. I a causa de l’extensió del poble, era impossible que passés desapercebut.
Les forces vives de la ciutat el van acollir i va ser part activa de la vida social del poble. Encara es recorden les festes que organitzava. Juan Antonio Ponce Prieto, bibliotecari de Constantina m’explica com passava el temps fent conferències d’Història. Com cercava entre els vilatans rastres de la nova raça àrab que va conquerir la península. Una cerca infructuosa, ell mateix m’aclareix que els colons de la reconquesta van venir del nord de Castella. Era reservat i amable. Altiu. El doctor Serrano explica com feia tertúlia a la botiga del seu pare. Hom hi parlava i ell donava opinions. Va estar a punt de ser el professor de francès del poble. Ocasionalment hi va donar alguna conferència. Escriurà per diferents editors i mantindrà el contacte amb Otto Rolf Skorzeny, l’home més perillós d’Europa segons els aliats.
El 872 ACW Squadron coneix a Léon Degrelle
L’abril del 1957 s’hi instal·la a Constantina el 65 TH AIR DIVISION, que engloba entre ells el 872 Aircraft Control And Warning Squadron. Aquests esquadrons sorgeixen a raó dels convenis d’amistat entre l’Espanya de Franco i els EUA de Dwight D. Eisenhower. Actualment és l’Esquadró de Vigilancia Aeria nª3. Léon Dergelle en construeix el grup d’habitatges que allotjarien els americans que construïen la base militar, tal com afirma el doctor Serrano. El major Yexdy rep el comandament de l’estació. Sota les ordres de Capità Newell H. Beaty, en aquell moment comandant de la 65 TH AIR DIVISION. Les construccions fetes per aquest esquadró encara s’anomenen així: las casas de los americanos, i en una altre s’hi va allotjar un militar de color i la seva família. Els documents als que ha tingut accés Mirall mostra com les empreses de Degrelle a Constantina i el seu rastre s’esborren a mesura que l’exèrcit espanyol va prenent possessió de la base EVA-3. El 1962 entre en funcionament el grup Alfa, i el 1964 el grup Bravo. El 1965 va tot el pes de la base recau en l’exèrcit espanyol. El 1962 trobem l’últim rastre administratiu de Degrelle a Constantina.
Léon Degrelle mai va ser extradit. El 1960 sol·licita a l’ajuntament de Constantina donar-se de baixa del servei d’aigua. La Caja San Fernando de Sevilla va adquirir la finca que actualment és propietat de la Congregación de las Hermanas Jerónimas del Convento de Ntra. Sra. De los Ángeles de Constantina. El seu rastre pot ser seguit fins al 1994, el 1991 encara feia mítings públics d’ideologia nacional-socialista. En diferents ocasions Bèlgica ha tingut la voluntat d’extradir a Degrelle, però la seva nacionalitat sempre ho ha impedit. En una trista ironia, ser espanyol va permetre que no hagués de pagar pel seu passat nazi. A Constantina encara el recorden. Mai més hi va tornar però la seva empremta encara hi és visible. “Nosotros, los precursores, no conoceremos, sin duda, la tierra prometida, pero otros la alcanzarán” digué Degrelle. Potser en les runes de la Carlina encara hi ha el fantasma d’una història andalusa de nazis.