A Tortosa s’ha celebrat una consulta tramposa, indigna i covarda. No pretenc de cap manera insultar la gent que hi participà, que va actuar en funció de la informació rebuda, sinó posar damunt la taula un seguit de falsejaments que han donat lloc a un fet esperpèntic.
En primer lloc, he de dir que sóc partidari de consultar als ciutadans tot el que calgui. Ara bé, en aquest tot el que calgui hi ha determinades qüestions sobre la que la “democràcia” no pot incidir; serien aquelles relacionades amb els drets humans, els drets de les minories i aquelles qüestions sobre les que hi ha convenis internacionals que versin sobre respecte a les normes de justícia universal, reparació de víctimes, etc. Després de mil·lennis d’història humana, en que cada poble feia sa guerra i les normes només tenien valor en espais estatals tancats, prou que ens ha costat poder establir uns mínims universals , per ara llençar-los alegrement als peus dels populismes més vesànics. Fins i tot països en que els referenda són pràctica habitual, com Suïssa, exclouen de consulta allò que pugui afectar drets polítics, socials i/o religiosos. Recordem en aquest punt que el referèndum del 2007 sobre minarets, només es va poder fer un cop determinat per experts en l’Islam que aquest element no era imprescindible en una mesquita; altrament, haguera afectat els drets de la religió musulmana. En aquest sentit, obres que reflecteixin la exaltació del feixisme o el nazisme, que celebrin un genocidi, o que humiliï una part de la població, en cap cas serien objecte de consulta. El seu destí ja està escrit en convenis internacionals i declaracions diverses en pro dels drets humans i les polítiques de reparació.
Una segona gran mentida consisteix en l’afirmació repetida de la catalogació del monument per part del govern tripartit. Una mentida doble per que descansa sobre una mitja veritat, el reconeixement de l’existència del monument, que efectivament es va donar. Ara bé, inventariar, doncs aquesta va ser tota la intervenció, no vol dir catalogar, i encara menys protegir. El fet de palesar que una cosa hi és, només vol dir que hi ha un volum d’espai ocupat per un producte de creació humana. I prou.
Finalment hi ha una gran covardia al darrere. Els polítics tortosins han volgut eximir-se de la pròpia responsabilitat deixant en mans de la ciutadania la decisió sobre el monument. Amb una doble pregunta que en cap dels dos casos incloïa l’enderroc pur i dur. De les preguntes és deduïa que allò intocable era el monument i només quedava en mans dels ciutadans decidir el “lloc de residència”.
Per cloure aquestes reflexions, també hi ha una circumstància que no s’ha tingut en compte. Una construcció humana descansa sobre un espai físic concret. Així, el monestir de Montserrat està on està, com el Liceu o el palau de la Música tenen l’emplaçament que tenen. Aquest fet contingent no ha de donar als ciutadans de l’espai urbà o municipal la determinació del futur dels edificis, escultures, vitralls etc., ja que són un patrimoni, si més no, dels catalans en el seu conjunt. En el cas del monument de Tortosa, els destinataris tant del discurs d’exaltació, com del discurs d’humiliació, no són només els tortosins. La simbologia vol remarcar el triomf d’uns, pertanyents al bàndol franquista, sobre uns altres, catalans i republicans, i no únicament sobre la població d’una ciutat concreta. Aquest monument recorda a tot el que passa, tortosí o no, que hem estat derrotats i ocupats per unes forces enemigues del nostre país.
Però, a més, no van ser els tortosins, mitjançat el seu Ajuntament, qui varen pagar el cost de l’engendre. Segons ens explica l’historiador Felip Monclús, al costat de l’Ajuntament de Tortosa sufragaren el monument la Diputació de Tarragona i els altres ajuntaments de la província.
Esperem que s’imposi el seny i i en la tasca de reinterpretació i contextualització es dediqui el metall a usos més profitosos.