eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    La bena abans que la ferida

    Sergio Busquets està gaudint de la seva dotzena temporada al primer equip del FC Barcelona. La seva ascensió va ser meteòrica, des de 3a divisió fins la titularitat (i el triomf) a la final de la Champions de Roma en poc menys d’un any. Des de llavors, ningú li ha pogut discutir el seu lloc al migcamp del conjunt blaugrana. Han passat diferents entrenadors amb diferents estils, han arribat jugadors d’altres països i també han sortit algunes perles del planter, però cap d’ells ha pogut moure el de Badia de la posició de pivot.

    De fet, no s’ha pogut ni trobar un jugador per donar descans a Busquets. Touré Yaya aviat es va adonar de la situació de superioritat del jove jugador pujat del filial, i va decidir marxar a Manchester a ser important al City abans que ser un jugador de segones parts (o fins i tot central) en un club com el Barça. Per cobrir la seva baixa va arribar Javier Mascherano, un futbolista contrastat al migcamp del Liverpool i de la selecció argentina, i es va arribar a convertir en un fixe a les alineacions de Guardiola, però de central. Alex Song va ser el següent jugador a trepitjar el Camp Nou amb el distintiu de ser un substitut de garanties del ‘16’ blaugrana. Així i tot, el camerunès no va encaixar a la sala de màquines culer ni tampoc a l’eix de la defensa, on també va jugar diversos partits amb Tito Vilanova.

    Luis Enrique va portar un futbol diferent a can Barça, però aquest futbol mantenia a Busquets com a eix des d’on girava tot, escudat per Rakitic i Iniesta. Durant l’etapa de l’entrenador asturià, diversos jugadors van ocupar la posició de migcentre per donar descans a Sergio, com André Gomes o el mateix Rakitic, però ningú va gaudir de continuïtat. La mateixa continuïtat que tampoc ha trobat Miralem Pjanic, un dels millors migcentres del panorama europeu que no ha pogut lluitar per la titularitat al Camp Nou. Busquets es reafirmava com a essencial. Frenkie De Jong ha estat l’aposta del club més ferma per trobar no només un jugador per donar descans a l’actual primer capità, sinó també un relleu generacional per quan la flama del de Badia s’apagués. El problema (o la gran sort) és que aquesta flama no es vol apagar, sembla que s’encén encara més que mai.

    El camí que va ocupar Busquets també l’han seguit altres jugadors a la seva posició. Oriol Romeu, Sergi Samper, Oriol Busquets o, últimament, Jandro Orellana són alguns dels exemples de jugadors formats a can Barça però, al contrari que amb “Busi”, no s’han establert al primer equip. El Barça es vol cobrir les esquenes abans d’una davallada de nivell de Sergio que semblava més a prop fa algunes temporades que en l’actualitat. De fet, el nivell del migcampista blaugrana és excels. Amb Koeman, en un context molt diferent al més adequat per ell, ja va deixar alguns trams de temporada molt bons que van coincidir amb els millors moments de l’equip. Amb Xavi encara s’estan potenciant més les seves capacitats que van tornar a meravellar el continent en la passada Eurocopa, firmant un torneig per emmarcar i convertint-se en el millor jugador de la selecció espanyola.

    - Publicitat -

    La figura de Busquets ha estat una de les més senyalades en les últimes desfetes europees, i algunes veus demanaven la jubilació anticipada pel jugador. Sergio ha demostrat que aquesta jubilació encara queda lluny, però des del club no es poden adormir per no quedar nus quan la davallada del ‘5’ blaugrana sigui definitiva. Frenkie De Jong no sembla el jugador indicat per agafar-li el relleu, ja que el seu perfil és molt diferent al d’un pivot posicional i s’ha assentat a la posició d’interior. Nico, una de les últimes grans aparicions de la pedrera culer, va firmar molt bones actuacions com a migcentre en el Barça B, però en el primer equip està demostrant unes capacitats extraordinàries també com a interior. Falta veure si Jandro Orellana pot aconseguir fer-se un lloc a l’equip de Xavi Hernández, si la tornada de Pjanic amb un nou entrenador pot ser un al·licient pel futbolista bosnià (tot i que té ja 31 anys) o si, per contra, el Barça ha de reinventar la posició de migcentre quan la corda de Busquets ja s’acabi.

    De moment, la ferida encara no s’ha començat a produir. Busquets segueix donant lliçons de com comandar el migcamp del Barça cada setmana, i la irrupció de Gavi i Nico està fent gaudir el capità blaugrana d’una segona joventut. El club ja fa anys que treballa en la bena, que serà necessària quan la ferida comenci a sagnar, però encara no és el cas. Així i tot, sembla que quan l’hemorràgia sigui definitiva, per molt que el Barça tingui o no la bena a punt, la posició de migcentre no tornarà a ser la mateixa sense Sergio Busquets.

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    Des del 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció ens ajuda a continuar endavant.

    Els més llegits

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca