Matí d’un dissabte caòtic a València. Després d’una setmana buscant el lloc i el moment per veure’ns ens trobem amb Naiara Davó. Seiem a una cafeteria al barri de Russafa i, entre cafés, xarrem sobre Amèrica Llatina, les llengües i com de difícil és quadrar les agendes. Mentrimentre, la nostra fotògrafa Ana es prepara amb la càmera i el cambrer apunta els tés i cafés que necessitàvem per començar el matí i l’entrevista. 

Hi ha polítics que —diuen— no peguen ni brot. No és el cas de la incombustible síndica de Podem a Les Corts Valencianes Naiara Davó. Aquesta alcoiana de 32 anys és mare, diputada, portaveu de Podem i treballa conjuntament amb altres líders morats al País Valencià per la construcció d’un Podem on “totes vagen a una, fort i autònom amb respecte d’allò que diuen a Madrid”. Pose la gravadora en marxa i recorde que hem de començar amb l’entrevista.

L’aparició del Consell Jove al País Valencià ha posat en l’agenda la qüestió de la gerontocràcia: si no hi ha polítics joves no es prendran decisions per als joves. Forces com Podem representen un canvi generacional en política. Quin és el paper dels joves en la política valenciana?

Fonamental allò que dius. Va haver una generació de joves que va entrar a la política als anys 80, durant i després de la Transició. Tinc la sensació que els costa un poc donar el pas a eixe relleu. També és veritat que fa tres dècades una persona era molt madura i estava preparada per assolir lideratges amb 30 anys i ara, de vegades, et tracten com un xiquet per ser jove. Podem és una formació jove, però també formada per molts joves, i això es veu molt clar amb lideratges com els de Pablo Iglesias (40 anys) o el d’Irene Montero, que té la meua edat. Des de Podem vam demostrar que hi ha una generació de gent jove i preparada que parla de política, però també que fa política en tots els àmbits. Els joves som imprescindibles en política, i això ho expressa ben bé la frase “lo hicimos porque no sabíamos que era imposible”.

“Els joves som imprescindibles en política, i això ho expressa ben bé la frase lo hicimos porque no sabíamos que era imposible“

Fa un any entrevistàvem un company teu de Podem, Cèsar Jiménez, i ens va dir que havieu de traure els canons i aspirar a fer canvis estructurals. Ara que heu entrat al Botànic seguiu tenint els mateixos anhels?

Els anhels permaneixen intactes. Ara bé, les institucions  tenen una estructura que et dificulta molt innovar, i hi ha moltes dinàmiques que son ben difícils de canviar. La nostra joventut ha portat noves dinàmiques i ha alterat les existents. A nivell de Govern tenim molt més de marge, però comptem amb la dificultat extra de que la nostra Administració està súper mermada: falta molt personal, existeixen processos que van massa espai, i totes eixes qüestions són en moltes ocasions més problemàtiques que les pressions de les que sol parlar-se sempre. Quan arribes te n’adones d’estes dinàmiques, que abans desconeixíem per no haver estat dins de les institucions. Estem posant en marxa la Llei de la Funció Pública, que serà fonamental per decidir quin model d’Administració Pública volem els valencians, i que va a determinar la capacitat dels nostres governs al País Valencià per poder fer més coses i agilitzar els avanços socials.

Heu entrat al Govern i el vostre rol ha canviat. Què ha canviat en Podem en estos huit mesos de Botànic 2?

Ha sigut un canvi molt important. Abans el nostre paper era reivindicatiu i ara tenim les eines per aconseguir que les nostres reivindicacions puguen convertir-se en lleis. Els nostres principis s’han mantingut intactes i la reivindicació d’una política verda continua sent una de les potes del nostre discurs, com la defensa al camp valencià, la nostra lluita contra l’ampliació del Port, l’horta i les nostres costes. Ara tenim la capacitat de participar de manera directa en la presa de decisions de Govern, tot i que som l’actor més xicotet, alhora que aportem major amplitud.

“Ara tenim la capacitat de fer que les nostres reivindicacions es convertisquen en lleis”

Imprescindible: com estan les coses dins de Can Podem?

Fantàstic, tot funciona meravellosament (riu). Ens passem la vida entre processos electorals i processos interns. Ara que estem dins el Botànic i al Govern d’Espanya ha arribat el moment d’estabilitzar el partit, i això és clau per reforçar els dos governs. Eixa ha de ser la tasca principal tasca que tenim actualment, i hem de cohesionar el nostre partit d’una vegada. Hem tingut moltes disputes internes que no ens han ajudat. Ara som capaços de deixar arrere eixos debats i arribar als diversos procesos interns de Podem tots a una i donar suport i reforç als nostres governs.

Pilar Lima va anunciar que concorreria a les primàries a la direcció autonòmica de Podem. Gent com Estany, Dalmau o tu mateixa defenseu la necessitat d’una llista d’unitat. Com avança aquest procés?

El camí en què jo estic treballant és el de treballar molt i parlar molt amb tota la militància, amb tota la gent dels pobles i els nostres càrrecs públics. Ens va sorprendre la decisió de Pilar Lima, ja que es presenta tant al Consell Ciutadà Estatal com a la direcció de Podem al País Valencià. És el moment i tenim la capacitat d’arrelar-nos al territori i generar una base territorial sòlida d’una banda, i d’anar totes a una, sense repetir les errades que vam cometre en el passat. Totes podem trobar el nostre lloc en el projecte i fer les coses de manera cohesionada.

“Totes podem trobar el nostre lloc en el projecte valencià de Podem i fer les coses de manera cohesionada”

La casa de Pablo Iglesias, els cotxes oficials…us penediu d’haver sigut tan crítics impugnant els privilegis polítics?

Els gestos són importants, però jo crec que nosaltres continuem demostrant amb polítiques i gestos que hi ha una altra manera de fer política. Crec que l’errada ha estat en que, de vegades, en compte d’impugnar l’ús que es fa d’un instrument impugnàvem l’instrument en sí.  En el cas dels cotxes oficials, per exemple, imagina que el nostre Vicepresident Dalmau ha d’estar a una reunió a Xàbia, després se’n torna a València al migdia a una reunió i té un acte en Castelló de vesprada. Entenc que no és viable que una persona que es passa la vida de reunió en reunió estiga tot el dia conduint d’un lloc a un altre. Hem de reivindicar que s’empre l’instrument d’una manera racional. El nostre problema al País Valencià és que venim d’uns anys on el PP ha fet els seus instruments seus d’una manera barroera i oberta. La nostra reacció va ser defensar una impugnació total davant d’això, i és normal. Ara, ja en les institucions hem de defensar un ús raonable d’alguns d’aquestos instruments.

“Venim d’uns anys on el PP va fer seus els instruments polítics d’una manera barroera i oberta”

Parlem del Botànic. Escriuen alguns periodistes valencians que dóna la sensació que Podem té més feeling amb el PSPV que amb Compromís. Com són les relacions amb les dues forces?

(Parada tècnica de Naiara per pegar-li un mos al croissant). Quan hi ha dos actors aquestos sols poden anar junts o separats. Quan hi ha poliamor com al nostre cas, on som tres, es donen altres tipus de relacions, i no tot és blanc o negre. Clar que són diferents i anem a tindre confrontacions, però no volem posar el punt en les diferències: jo pense que amb Compromís compartim més el fons i amb el PSPV la forma de fer les coses. Crec que Compromís té una concepció un poc testosterònica de fer les coses, i el PSPV mira més les qüestions en conjunt. El nostre punt fort és que hem dut des de Podem diversitat a la presa de decisions. Abans no era normal, però crec que ha de ser normal que, estant al Govern, poguem fer esmenes a qüestions que planteja el PSPV, perquè així és com es milloren les coses i avancem.  Estan el poder legislatiu i el poder executiu.

“Jo pense que amb Compromís compartim més el fons i amb el PSPV la forma de fer les coses”

Què us fa diferents de Crompromís i PSPV?

Nosaltres podem fer de la relació del Botànic amb el Govern d’Espanya un lligam fort i podem establir una relació de competència virtuosa. En el cas del PSOE, està massa lligat a interessos econòmics en algunes ocasions, i eixos interessos els fan apropar-se un poc més a la dreta. En quant a Compromís, ells van a Madrid a reivindicar, i nosaltres governem allà, eixa és la gran diferència. Per tant, front els partits amb interessos d’empreses al darrere i els partits d’àmbit regional o autonòmic que no tenen poder de govern a Moncloa podem teixir ponts entre les administracions autonòmiques i l’estatal. 

“Nosaltres podem fer de la relació del Botànic amb el Govern d’Espanya un lligam fort”

Fa poc va vindre l’expresident Pepe Mujica a València i tots vau reivindicar la seua figura. És possible la creació d’un Front Ample al País Valencià similar al que van construir a l’Uruguai amb Pepe Mujica?

Jo crec que sí. Amb el PSOE és difícil perquè tenen un espai i un electorat consolidat. No obstant això, al la resta de forces a l’esquerra sí. De fet, nosaltres ja vam anar amb Compromís i Esquerra Unida amb A la Valenciana. En les últimes Generals l’Executiva va decidir que Compromís es presentara amb Más País i el temps ens ha donat la raó. Va ser una aliança un poc estranya la que va triar Compromís. Ara la pilota torna a estar al sostre de Compromís.

“Crec que podem caminar cap a un Front Ample Valencià”

Què li demanes a esta legislatura que ve?

Vaig a atrevir-me a dir que m’encisaria que el País Valencià siga avantguarda de l’Espanya democràtica, i que ens ho creguem. Quan ningú pensava que fora possible, vam, estirar el PSOE cap a una coalició sense precedents, i vam introduir el mestissatge a Espanya. Eixe govern s’ha reeditat i ha donat molts arguments a les forces del canvi per poder demanar un Botànic a la Moncloa. Estem en condicions de poder dir-li al Govern central com es fan les coses, i exportar lleis valencianes a Madrid, com la Llei Social de l’Habitage, l’agència antifrau…ara ens demanen des del Govern Central consells per fer les coses. Hem solucionat aspectes que a Madrid encara són un problema i hem obert camí. No som conscients que som l’avantguarda de l’Espanya democràtica.

“Al País Valencià no som conscients que som l’avantguarda de l’Espanya democràtica”

Quines lleis teniu com a prioritàries a Podem aquesta legislatura?

La Llei de la Funció Pública, la Llei del Joc i la de l’Habitatge em pareixen fonamentals. A més a més, estem veient com regular els preus del lloguer i impulsant la Comissió sobre el deute que tenim els valencians, que aclarirà moltes coses després de la desfeta del Partit Popular. A més a més, per damunt de les lleis valore molt quan aconseguir que part de l’oposició vote a favor de lleis que proposem i generem consensos amples (parada tècnica per menjar i respirar).

Si el valencianisme democràtic fos una recepta…quins 4 ingredients no podrien faltar?

La cohesió em pareix un ingredient fonamental. D’una banda tenim la cohesió territorial física —teníem murs com els peatges i una connexió ferroviària horrible i estem construint ponts que ens apropen— i la cohesió econòmica —com es veu molt clar en el clivatge camp-ciutat o amb un model de turisme on els valencians servim copes per als turistes, per exemple—. Fa 5 anys ens vam aconseguir alçar i ara ens estem posant en marxa. També hem de cohesionar culturalment el País Valencià, com reivindicava jo recentment quan deia que havíem d’unir l’ànima de l’Ovidi Montllor amb la de Miguel Hernández. Hem de fer entendre que la diversitat suma i mai resta i caminar cap un horitzó federalitzant.

“Hem de fer entendre que la diversitat suma i mai resta i caminar cap un horitzó federalitzant”