El TC estudiarà si els Mossos poden difondre imatges dels sospitosos durant els aldarulls

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

La Sala Primera del Tribunal Constitucional (TC) estudiarà el recurs d’empara que va presentar un ciutadà la imatge del qual va ser publicada pels Mossos d’Esquadra, juntament amb fotografies d’altres persones, com el sospitós de participar en uns aldarulls que van tenir lloc el març del 2012 a Barcelona.

El TC troba que aquest assumpte té una “transcendència constitucional especial” perquè afecta la faceta d’un dret fonamental sobre el qual encara no hi ha doctrina.

Així ho assenyala la interlocutòria del tribunal de garanties en què s’admet a tràmit aquest assumpte i en què es requereix a més la certificació de les respectives actuacions tant al tribunal de primera instància de Barcelona que va avalar la publicació de les fotografies com a l’Audiència Provincial d’aquesta ciutat i al Tribunal Suprem, que va confirmar aquest criteri.

El recurs d’empara el va presentar una de les 68 persones la fotografia dels quals es va publicar en el web policial, representat legalment pel lletrat Benet Salellas, que no va ser citat mai ni policialment ni judicialment -tot i que sí que va ser imputat pel jutjat barceloní on van arribar els atestats pels aldarulls-, per la qual cosa considera greument vulnerat el seu dret a l’honor.

- Publicitat -

La difusió d’aquestes imatges va ser autoritzada per l’ex-director general de la policia autonòmica, durant el mandat de l’exconseller Felip Puig, durant “un temps limitat i amb un seguit de garanties. L’objectiu era identificar els presumptes autors dels actes vandàlics mitjançant la col·laboració ciutadana i després de setmanes d’investigació sense resultats”.

Per al Suprem la publicació de les imatges en el web de la policia autonòmica no va constituir una mesura desproporcionada en vista de la “gravetat” dels fets en els quals aquestes persones s’havien vist suposadament implicades, uns aldarulls que es van produir en coincidència amb la vaga general del 29 de març del 2012 a Barcelona. “Van provocar una considerable alarma social, per la destrucció de béns públics i privats, i fins i tot les lesions en les persones”, va recalcar la sentència.

L’alt tribunal va afirmar que no es vulnera tampoc cap dret fonamental perquè la Llei d’enjudiciament criminal, Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, així com la Llei orgànica de protecció de dades, contenen una habilitació legal que permet publicar aquest tipus de fotografies. Així mateix, va destacar que es compleix el requisit exigit pel Conveni Europeu de Drets Humans.

És més, va subratllar que la manca d’autorització judicial prèvia per publicar una fotografia d’aquest tipus no suposa una ingerència en el dret a l’honor, com pot suposar la inviolabilitat de domicili o el secret dels comunicacions que sí que necessiten aquesta autorització.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca