Dimarts 28 Gener, 2020

I…què envaïm ara, valencians?

Ara que els valencians hem recuperat l’orgull i som cada dia més poble (la fi de la hipoteca reputacional, com diuen alguns amics) crec que ha arribat un bon moment per ampliar els nostres horitzons i no permetre que el curt termini ens impedisca mirar cap al futur més llunyà amb un projecte sòlid, estable, alegre i propositiu. Fa uns anys, el cineasta Michael Moore va llançar un documental titulat Where to Invade Next, on, intel·ligentment, recorria el món buscant idees i propostes que feren dels diversos Estats i pobles del món un referent polític, cultural, laboral o científic, amb la finalitat d’importar-les. Jo, que tinc la sort de poder viure uns mesos a l’Argentina i viatjar per Amèrica Llatina, també vull fer la millor aportació possible per recollir noves idees i plantar la nostra senyera pels racons que un dia van habitar personatges tan mediatitzats com Evita Perón, Simón Bolívar, Frida Kahlo o els milers de refugiats que fugiren de la misèria i repressió franquista.

Front una conjuntura adversa i una restauració de l’ordre polític del 78 a l’Estat espanyol, del bipartidisme i d’un PSOE amb por dels mercats financers i la CEOE i un Podem convertit en una nova versió d’Esquerra Unida, el País Valencià té l’oportunitat de ser el far de l’esquerra europea conjuntament amb Portugal i demostrar valentia i coratge. Una oportunitat que, sens dubte, ha de permetre repensar els territoris que habitem i fer-los més justos socialment, més verds, més participatius, més cultes (i empoderats), més integradors i capaços d’assolir reptes tan importants com la gestió de coneixements, la intel·ligència artificial o la construcció d’un model alternatiu on tots i totes puguen sentir-se millor i ser més feliços.

   

Qüestions com l’elaboració participativa i consensuada de lleis, la gestió del patrimoni cultural, la mobilitat, el foment de la lectura, polítiques per promoure el cinema d’un territori concret o l’el·laboració de lleis de premsa que equilibren les forçes en la balança entre el periodisme honest des de baix i el periodisme pagat per les grans elits seran alguns dels temes que tractaré en aquesta aventura per capítols en què anem a capbussar-nos. Des del cor de l’Argentina i amb molt d’amor intentaré aportar idees per construir el País Valencià que volem, eminentment des d’una perspectiva cultural, però sense oblidar les (necessàries) implicacions polítiques que té la cultura, i l’horitzó cultural que es genera.

Altrament, la meua sèrie de peces ens servirà a totes per deconstruir la nostra ment i la nostra idea preconcebuda d’Amèrica Llatina, plena d’estereotips i d’idees errònies i fomentada sempre des dels mass media, el contingut audiovisual que consumim, la publicitat i certa influència colonial en la història que ens ensenyen als nostres centres educatius. Quan facen més interessants les explicacions, facilitaré vídeos i acompanyaré aquest projecte del coneixement i la saviesa de professors, activistes i alguns dels protagonistes d’aquestos canvis graduals que han canviat la manera de viure, pensar i actuar de moltíssimes persones ací, a més de 10000 quilòmetres des d’on em llegiu.

Fes-te subscriptor

Compromís amb el periodisme sense embuts

Tot el suport econòmic que rep Revista Mirall és imprescindible per mantenir viu el projecte, ara ja pots fer-te subscriptor des de només 2€/mes

6,329FansM'agrada
1,055SeguidorsSeguir
15,649SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca