El passat 28 de juny vam celebrar una jornada sobre el valencià i la seua presència a la societat, que vam organitzat conjuntament amb la Plataforma per la Llengua al País Valencià, la Plataforma pel Dret a Decidir i Joves pel Dret a Decidir. L’event va consistir en un debat amb Emma Tomàs (valentúber del canal #Diàlegs), Toni Infante (Decidim), Idoia Arreaza (politòloga) i Jordi Sarrión i Carbonell (director d’aquesta casa); a més a més, va estar moderat per Zahia Guidoum (Plataforma per la Llengua). Aquesta fotogaleria és cortesia del fotògraf Chi-Hua Salinas Sung. Compartim aquesta peça del diari València Extra parlant de l’acte i el text que va ser publicat al web de Plataforma per la Llengua al País Valencià.
“Hi ha motius per a ser positius. Tots els qui som ací, aquesta vesprada d’estiu, hi som perquè volem treballar per la nostra llengua”. Així responia Toni Infante, un dels ponents de la jornada, a un assistent que demanava “menys automartiri i més positivitat” en relació amb el valencià.
En l’acte va participar la politòloga Idoia Arreaza, qui va explicar la relació dels partits polítics amb el valencià, i concretament a través del contingut dels programes electorals; el director i fundador de la Revista Mirall País Valencià, Jordi S i Carbonell, qui va posar l’accent en la necessitat de fer xarxa per a treballar per la nostra llengua; Emma Tomàs, creadora de l’espai Diàlegs, va exposar les seues experiències de discriminació lingüística com a valencianoparlant al cap i casal; i finalment, Toni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir, va fer un repàs històric de la situació del valencià i reclamà la necessitat de fer de la lluita del valencià una lluita pels drets de les persones i per a assolir més compromís dels polítics per tal de dotar la nostra llengua d’un marc legal que la protegisca.
El debat fou viu i intens, des de denúncies de discriminació lingüística a la Universitat de València fins a la necessària reflexió de nouvinguts que expressaven la seua frustració quan, en intentar parlar en valencià, valencianoparlants els contestaven en castellà, passant per la gran pregunta “què podem fer per a protegir i promoure el valencià?”.
El cantautor Jonatan Penalba potser donava una pista abans de delectar els assistents amb cançons del seu últim disc: “som ací perquè per a aquesta causa sempre hem de ser-hi”. Un compromís personal de parlar en valencià, una organització social per a defensar-lo i un compromís polític per a crear el marc legislatiu que garantisca els drets dels valencianoparlants són, entre d’altres, accions que cal fer en l’àmbit individual i col·lectiu per tal de garantir la supervivència de la nostra llengua.
Per aquest motiu, la Plataforma per la Llengua fa ja 25 anys que treballa per la defensa del valencià, organitzant activitats i campanyes a fi que, cada dia més, el valencià siga la llengua comuna i de cohesió social.
