Amb tot el dret del món

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Carta de Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la llengua al País Valencià

El valencià, llengua pròpia i oficial, es troba al seu territori en una situació de desigualtat social. Alguna cosa profundament injusta passa al País Valencià quan, per exemple, l’ús de la llengua pròpia no és normal ni generalitzat en la Generalitat, la màxima institució del nostre autogovern.

Sense la promoció del valencià reduïm la capacitat dels ciutadans d’escollir amb quina llengua es volen adreçar a l’administració. La cooficialitat lingüística significa que la ciutadania ha d’estar segura del coneixement generalitzat del valencià i que hi ha una actitud sempre normal cap al valencià, fins i tot dels qui no el parlen. Perquè el valencià, com totes les llengües, és un valor social de tota la comunitat, també per als qui no el parlen.

En la societat valenciana alguns poden pensar que una llengua, el castellà, l’han de saber els treballadors públics, mentre que l’altra, el valencià, només cal que la coneguen una part dels ciutadans autòctons. Això és una mostra del que es diu supremacisme lingüístic, és a dir, de l’apologia de la desigualtat i de la privació i minoració dels drets de la llengua pròpia i oficial, també, del territori. Defensar la desigualtat, a l’actual País Valencià, no és ni tan sols legal. I per això, des de la Plataforma per la Llengua hem posat en marxa la campanya “Amb tot el dret del món”, per a defensar els drets de la llengua pròpia al seu territori, uns drets que de vegades són vulnerats.

Les llengües són de la societat i s’han de compartir des d’uns valors pròxims a la solidaritat, perquè les llengües no són únicament de la població autòctona sinó que s’han de compartir amb tothom. No existeixen llengües de primera o de segona, perquè totes les llengües són mostres meravelloses de la diversitat cultural, companyes de viatge de la comunicació. Però de llengües pròpies d’una societat, de llengües mare, només n’hi ha una. I, a més, les llengües creen identitat, perquè parlem una llengua pròpia en tant que som una societat amb una personalitat diferenciada, amb una història pròpia i un camí de futur.

La promoció del valencià és una resposta a la desigualtat social que viu la llengua. Els valencians tenim tot el dret del món a utilitzar sempre la nostra llengua. I per a utilitzar una llengua amb la població resident que ha vingut de fora cal ensenyar-la i compartir-la. Només amb la competència lingüística en valencià evitarem qualsevol discriminació, i els valencians i valencianes podrem ser lliures de parlar la nostra llengua sense coaccions i avançarem en el camí de ser un país normal.