Mentre a Catalunya no hi ha manera de trobar sintonia entre els diferents partits independentistes, molts dirigents de partits espanyols canten a l’uníson enviant missatges amenaçadors diàriament. I és que, quan Albert Rivera o Pablo Casado parlen de la urgència d’una nova aplicació del 155 o d’il·legalitzar partits que vulguin trencar amb la unitat de l’Estat, no és només per cridar l’atenció sinó que ho diuen amb total consciència i des de la més profunda sinceritat. Fa temps que s’han preocupat de difondre el discurs de l’odi i – per què negar-ho- ha funcionat bastant bé: Vox, el germà petit, ja ha posat un peu a Andalusia.

Fa just una setmana, encaputxats de la Policia Nacional detenien pels carrers de les comarques gironines a 15 persones: Ignasi Sabater (alcalde de Verges), Dani Cornellà (alcalde de Celrà), Carles Palacio (fotoperiodista) i 13 membres del CDR. Se’ls acusa de desordres públics per participar en un tall a les vies de l’AVE de l’estació de Girona i, pel que han explicat els afectats, la policia els va identificar -suposadament- mitjançant les imatges captades per les càmeres de seguretat d’Adif.

Hi ha diversos interrogants que giren al voltant d’aquests fets. El primordial és saber si hi havia odre judicial de detenció o no; el TSJC afirma que no, alhora que el ministre Grande-Marlaska diu que sí. Curiós. No seré jo qui determini res, però, sabent qui és Marlaska i l’historial que l’uneix a Euskal Herria, deixeu que posi en dubte les seves paraules i/o procediments.

Després de passar unes quantes hores a comissaria -i un bon ensurt també- els van deixar sortir. Per tant, quin sentit tenia detenir-los de la manera que ho van fer? Per què havien d’esperar-los a la porta de casa o de la feina, encaputxats i sense identificació, i fer-los pujar en un cotxe emmanillats? Que potser només va ser una acció en la qual es van triar quinze persones aleatòriament per a sembrar la por entre la població? Val a dir que, en cas de ser així, tampoc estaríem davant d’un fet insòlit i extraordinari si parlem d’Espanya.

També podríem fer veure que no hi ha cap vincle entre aquestes persones, però la realitat és que els dos alcaldes detinguts – i també alguns dels membres dels CDR- són militants de la CUP, el partit que més malestar causa a l’Estat espanyol. I també podríem pensar que va ser un malentès que detinguessin a l’Ignasi Sabater, que justament el “dia dels fets” estava al seu centre de treball. Però tantes casualitats juntes són complicades de creure tenint en compte que Verges ha estat un dels llocs més transitats de matinada per grups d’ultradreta, i que el mateix Ignasi no ha deixat mai de denunciar-ho -i alhora exposar-se- públicament. Que potser amb acusar-lo d’un delicte d’odi no n’hi havia prou i l’han fet servir de cap de turc?

I, entre detenció i detenció, l’única reacció de Podemos -que és dels únics de qui es podia esperar un mínim estat d’alarma- va ser el silenci. “El que calla, atorga”, no? Doncs ja ho teniu. Pablo Iglesias, el que dóna suport incondicional al govern de Pedro Sánchez, aquell que havia de ser millor que el de Mariano Rajoy, envia encaputxats a detenir persones mentre caminen pels carrers.

Ciudadanos i PP es dediquen a vomitar catalanofòbia i el PSOE els fa la feina bruta i, ara per ara, s’ha de reconèixer que la fan ben feta. L’objectiu de la persecució de membres dels CDR és inculcar por i aconseguir desmobilitzar el moviment independentista i, pel que fa a les detencions d’alcaldes i membres de la CUP, tot apunta cap a una criminalització total del partit.

Aquesta manera de procedir no us recorda a res? Al País Basc i Navarra saben bé de què parlo: criminalitzar, perseguir i empresonar persones que van en contra dels interessos de l’Estat i il·legalitzar partits amb la finalitat d’acabar amb el “problema” d’arrel; l’anomenada “plantilla vasca”. Qui encara dubti que és el que tenim davant o es pregunti per què el Gobierno actua d’aquesta manera, que ho consulti a l’esquerra abertzale, que fa anys que lluiten contra la repressió.

Amb tot això sobre la taula, encara hi ha algú que pugui plantejar-se aprovar els pressupostos de l’Estat? Que us heu begut l’enteniment? Volíeu un gest del president? Doncs ja el teniu. Si Sánchez -que és el “menys dolent”- ens tracta així, el que ens espera quan governi Cs/PP/Vox serà un infern.

Ja cal que despertem de pressa, que això només és el començament. O ens plantem en sec o les detencions de dimecres passat deixaran de ser un fet aïllat per convertir-se en el nostre dia a dia. I si no, temps al temps. Mai ningú s’hauria imaginat que tindríem presos i exiliats per haver convocat un referèndum, però la realitat és que aquí estem, a les portes dels primers judicis.