Eren les huit i mitja de la vesprada i en la contornada del palau Velòdrom Lluís Puig es començaven a congregar centenars de pirates disfressats amb les seues millors gales: calaveres mexicanes, Chukies o inclús els famosos lladres de La casa de papel estaven presents. Els menys atrevits vestien senzillament les samarretes dels seus grups favorits. Es respirava bon rotllo i moltes ganes de passar-ho bé malgrat el fred polar que gelava la sang.
A les 9 en punt de la nit, com estava programat, va començar el primer concert de la mà d’ El Niño de la Hipoteca, que vingué acompanyat d’una guitarra i ens va regalar una preciositat de show, carregat de molt d’humor. Al ser en format acústic vam poder disfrutar de matisos que d’una altra forma ens perdem i d’una dolçor que ens va hipnotitzar. Vam escoltar temes com “No te irás jamás” o “Alquitrán y carmín”, clàssic que no es va fer esperar i amb el que el públic va desatar la seua bogeria. També va quedar revolucionat amb “Que te vaya bien”, tema amb què tot el món va cantar. “A un palmo de la gloria” no estava inicialment al repertori de la nit però l’artista, davant de la petició del públic va decidir tocar-la.
A continuació Mc Kea va ser l’encarregada de caldejar l’ambient, i ho va fer amb escreix. El públic va començar a ocupar les grades —abans buides— i va començar a arribar més gent. La cantant era potser un dels rostres menys coneguts del cartell però es va menjar l’escenari i va fer que se’ns quedaren la seua veu i la seua actuació gravades a foc. Als lectors que encara no la coneguen els recomanem 100% la seua música i que vagen a veure-la en directe si tenen oportunitat. És una artistassa i esperem que torne prompte a València per a assistir a un altre concert seu. “Respeta mis barras”, “Estoy en on” o “Para ser feliz” són algunes de les cançons que es van escoltar. A més ens va traure una sorpresa i és que ens va fer cantar la tornada d’un nou tema que prompte eixirà a la llum cridat “Ponte en pie”. L’equip de Kea va gravar esta escena, que apareixerà al videoclip del tema.
Després de la seua actuació es palpava la tensió a l’ambient, s’acostaven les actuacions dels caps de cartell de la nit, era el torn d’Auxili, Green Valley i Zoo. Tot el món estava esperant ansiós que començaren a sonar les primeres notes. La pista estava plena i les bandes preparades per a donar-ho tot. Auxili va entrar amb ganes, perquè estan despedint gira, a la que només li falten tres concerts per a finalitzar. Van fer un repàs del seu disc “Tresors”, entrant en escena amb el seu “No m’esperes”, seguit per temes com “T’escric”, “Fora dels murs” o “Pàgines negres”, abans de la qual van fer una xicoteta pausa per a reivindicar la injustícia de la situació en què es troben els presos polítics. Altres cançons van ser “L’ona” i “Rude girl” en la que van voler llançar un missatge per la dona: “La revolució serà feminista o no será” van clamar. Finalment, van acabar amb “Hui la liem” que va revolucionar els assistents i els va deixar amb molt bon sabor de boca.
Green Valley també estava de fi de gira, però per a ells este era l’últim concert, i van tancar en gran. Va ser un show en què tots els assistents es van deixar la sola de les sabates botant. Van començar amb el primer tema del disc “Ahora”: “La cura”. Altres temes d’aquest àlbum van ser “La vida va”, “Escribe tu historia” o “No me voy a rendir”. Durant l’actuació l’artista va voler fer una crida per la llibertat animal i va mostrar el seu rebuig davant d’esdeveniments com “el bou de la Vega”, que són pura crueltat i no aporten res a la societat. A mesura que passaven les cançons es veia a la gent cada vegada més emocionada i en “Los sueños” aquesta emoció era palpable. No obstant això, amb “El mensaje de la luz” es va produir la catarsi. Ander va demanar al públic abans de començar que somriguera, i per a la tornada moltes persones van acabar plorant de l’emoció, no sé si per veure el seu ídol en directe o perquè s’intuïa que el concert estava arribant al seu final. Un altre moment carregat d’emoció va ser quan es va llançar un missatge contra la violència de gènere, recordant a totes les dones que la pateixen diàriament i moren per aquesta xacra: “Mientras siga habiendo mujeres maltratadas seguiremos cantando esta canción”. Després d’aquesta proclama van fer sonar “Las estrellas del cielo”. La màgica atmosfera que s’havia anat forjant durant el concert va fer de “Si no te tengo” un moment únic en què tots els assistents van traure les seues llanternes del mòbil o encenedors per a il·luminar el velòdrom Luis Puig. Per a acomiadar-se d’aquesta gira que els ha portat a tants llocs a Espanya i Llatinoamèrica van triar “Maria Marihuana” que va fer ballar i cridar a tots els allí presents.
Era ja ben entrada la nit però els ànims no van decaure, a les tres menys quart els xics de Zoo van iniciar la seua actuació. Van obrir amb “Corbelles” i van prosseguir amb temes com “La mestra” o “Carrer de l’amargura”, que el públic va cantar a ple pulmó. Si alguna cosa va caracteritzar el seu show va ser que absolutament tot el món estava cantant quasi totes les seues cançons. Fins les fotògrafes i periodistes en la trapa cantaven i ballaven (entre ells m’incloc). Podia palpar-se la música en estat pur. Però això no és tot, Zoo va tindre una invitada molt especial sobre l’escenari, JazzWoman, membre del grup Machete en Boca, junt amb qui van traure el tema “Cançons d’ofrena”, que van interpretar. Va estar cantant junt amb ells les cançons següents: “Correfoc” i “El cap per avall”. Les últimes cançons van seguir marcades per la frenesia del públic, i és que amb “Impresentables”, “Estiu” i “Ventiladors”, els cants de la gent seguien al mateix volumen que al primer tema. Per a finalitzar van voler homenatjar a La Gossa Sorda cantant “Esbarzers”, com solen fer a tots els seus concerts.
Només els més festers van quedar per a la sessió d’Ohcan (d’Ohcan & Dosis). El dj valencià veterà del drum’n’bass va ser l’encarregat de posar punt i final a la nit més terrorífica de l’any. Es va marcar una sessió molt potent i carregada d’energia. A més a més va tancar amb un remix d’una cançó molt apropiada per al moment, “This is Halloween”, molt èpic.
Per a quan tot havia acabat i estava tornant a casa, feia ja una estona que no sentia els peus i la veu començava a fallar-me. Estic segura de que molts dels pirates van acabar igual. Mentre posava la calefacció del cotxe per entrar en calor, només podia pensar en les ganes que tinc de que torne el bon temps perquè ens porte la pròxima edició del festival. Us espere al Pirata Rock 2019!!!
FOTOGALERIA
