Les eleccions al Claustre de la Universitat de Barcelona estan sota sospita. Segons ha pogut saber Revista Mirall, un error a l’hora de fer el cens ha provocat una sèrie de greuges que no només ha afectat els drets dels votants, sinó també a les candidatures que s’hi van presentar.

La cita electoral del 10 de maig, que serveix per escollir els 300 membres que representen el personal acadèmic (180), administratiu (30) i els estudiants (90 dividits amb 84 representants dels estudiants de grau i màster i 6 de doctorat), va estar marcada per una manca de garanties que restava en coneixement de la Junta Electoral Permanent i el vicerectorat d’estudiants i política lingüística.

Un cens sota sospita

És important contextualitzar l’inici d’aquestes irregularitats per entendre la cronologia dels fets que narrarem més endavant. Aquest any s’ha donat la situació que han coincidit les eleccions estudiantils -cada dos anys- amb les del Personal Docent i Investigador (PDI) i les del Personal d’Administració i Serveis (PAS) -cada quatre anys-. Aquesta coincidència, que podia estar prevista per la Junta Electoral Permanent, ha trastocat el cens, que resta dividit en quatre diferents: Estudiants, PAS, PDI i PDI no doctor o no permanent. Aquesta divisió deixa orfe una categoria que no està recollida, la d’estudiant que té una relació laboral amb la universitat.

El cens, que distingeix els estudiants del personal contractat, va provocar que hi hagués persones que apareixien en els dos censos d’estudiant i de personal contractat -i que per tant podien votar dos cops-. La universitat, davant la situació, decideix reorganitzar el cens i estipula que els estudiants de doctorat que tenen un contracte votaran com a personal PAS o PDI. Aquesta mesura ve motivada per:

1. No hi ha normativa específica i s’acullen al reglament a les eleccions al rector de la universitat -una normativa diferent a la que regia aquestes eleccions-.

2. El cens de PDI és fixe, mentre que el d’estudiants es mòbil fins al mateix dia de les eleccions pràcticament.

Tot i això, fonts que han tingut accés a aquest cens, s’han trobat fins a deu casos de persones que podrien haver tingut l’oportunitat de votar dues vegades el 10 de maig en circumscripcions -facultats- diferents.

Per a l’elecció dels membres del claustre cada facultat té un nombre determinat de representants assignats -és a dir, cada facultat és una circumscripció electoral diferent-. Els doctorands, en canvi, van tots a la mateixa circumscripció electoral: l’Escola de Doctorat. És precisament en la categoria dels doctorands on hi ha el problema, ja que és on hi ha la figura de l’estudiant de doctorat que té un contracte laboral.

Per més inri, aquesta divisió ha afectat també a la proporcionalitat dels estudiants, que havien crescut en nombre de votants però no en nombre de representants.

Unes llistes electorals alterades

Aquesta problemàtica en el cens ha afectat directament a algunes candidatures, que han vist com el canvi de condició -estudiant o contractat- ha alterat les llistes. La mesura presa per la universitat va provocar que aquella gent que té contracte doctoral i es presentava per ser escollida com a representant dels estudiants va desaparèixer de la llista i quedava invalidat per ser escollit com a representant dels estudiants.

A més, candidatures com la de l’Assemblea Feminista i Universitats per la República es van veure greument afectades per la decisió que va prendre la Junta Electoral Permanent el 3 de maig que va resoldre que no es podien presentar perquè “només es poden publicar noms d’agrupacions formals i els sindicats”. Una mesura que escapça els drets a la representació política i que, com expliquen a Revista Mirall, “anteriorment no s’havia fet servir”.

“No es poden explicar a posteriori les regles del joc”, afirmen veus de l’Assemblea Feminista. L’organització, que ho ha denunciat al Síndic de Greuges de la Universitat, demana que s’investigui si s’ha vulnerat el dret de representació política dels candidats i candidates, a l’hora de demanar si hi ha hagut algun tracte de favor a tercers per part dels òrgans responsables del procés electoral o de discriminació cap als candidats i candidates d’aquesta candidatura.

La cronologia dels fets

Els episodis d’aquesta situació es concentren en cinc dates. Tot comença el 25 d’abril, el dia que es publica el cens definitiu. El 2 de maig, a vuit dies de les eleccions, es proclamen les candidatures. El 3 de maig, davant els problemes amb el cens, la Doctora Mercè Puig Rodríguez Escalona, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, resol excloure de les candidatures d’estudiants els estudiants de doctorat amb contracte laboral. Aquesta decisió, que “afectava més de 1.000 persones” es podia recórrer, però el següent dia hàbil ja era el 7 de maig, només tres dies abans de la cita electoral.

El 8 de maig, la candidatura D-Recerca Precària presenta un recurs per denunciar que les candidatures originals havien quedat afectades, demanaven rectificar la decisió del 3 de maig. Recurs que fou desestimat l’endemà, 9 de maig, per la Junta Electoral Permanent. El 10 de maig, la Universitat de Barcelona vota en un procés on no s’ha aconseguit evitar la duplicitat del vot, s’ha imposat la voluntat de la JEP, s’ha limitat el dret a la representació política en dues candidatures, no hi ha una proporcionalitat representativa dels estudiants i, en definitiva, s’ha comès frau electoral.

La cirereta del pastís la trobem en la Facultat de Química, on el degà va resoldre substituir els dos candidats electes de la candidatura FNEC-Junts per la Universitat pels dos posteriors. Per què? Perquè els escollits ja no constaven com estudiants arran dels canvis del cens.