D’ençà Theodore Roosevelt que els Estats Units no tenien un president oriünd de la ciutat de Nova York. Com Roosevelt, Trump genera adhesions i animadversions amb la mateixa intensitat dins i fora del seu partit, el republicà. Com Trump, Roosevelt va construir una imatge mitificada que encobria la seva agenda imperialista i de contribució descarnada al business as usual capitalista.
És absurd de predir com es recordarà Trump i el seu llegat en el temps. Tanmateix, Nova York no ha escatimat recursos i monuments per recordar el president Roosevelt. A banda de la seva casa-museu al carrer 20è entre Broadway i Park Avenue, Roosevelt té un imponent mausoleu davant Central Park, adossat al museu d’història natural. Presidit per una estàtua eqüestre imperialment ad hoc, el mausoleu és avui l’entrada principal del museu. El visitant, necessàriament, associa la tasca naturalista i científica de la institució amb Roosevelt—no debades, tota la museïtzació de l’espai transmet aquest missatge.
Per la seva banda, el reality-president encara és lluny de poder establir el seu llegat immortal a la ciutat. Tot arribarà. Sigui com sigui, Trump ja té bona part de la feina feta. No es poden fer dues passes sense topar-se amb un «Trump Place», «Trump Park Avenue», «Trump Palace», etc. A Central Park, la pista de gel és propietat del magnat immobiliari. Trump té ja la seva victòria: essent el president més detestat pels new yorkers, és absolutament omnipresent a la ciutat.
Hi ha, però, tres indrets sense els quals l’aura de les clavegueres de l’administració Trump no es poden entendre.
El primer indret d’aquesta geografia trumpista és la seva residència a la 5th Avenue amb el carrer 56è, a la «Trump Tower», és clar. El seu imponent apartament ha estat l’escenari privilegiat de l’anomenat Russiagate, la ingerència russa en les eleccions presidencials de 2016 que van dur la postveritat de tupé a la Casa Blanca. Moltes de les converses entre els representants del règim de Putin i familiars de Trump es van dur a terme a l’apartament del carrer 56è. Actualment, la muller del president, Melania Trump, resideix a la Trump Tower—tot defugint la grisor de Washington i la manca de daurats i estucats a la Casa Blanca.
El segon indret de la geografia new yorker de Trump és la seu de l’empresa del seu gendre, Jared Kushner, marit d’Ivanka Trump. Fins a la seva entrada al govern, Kushner era al capdavant de Kushner Companies, amb seu al 666 de 5th Avenue, al carrer 53è. Jared i Ivanka són pilars de l’equip de Trump a la Casa Blanca i, en tant que família del president, uns dels pocs supervivents de les purgues que Trump fa dels seus col·laboradors periòdicament. Només tres carrers separen les seus dels imperis immobiliaris de Kushner i Trump—una proximitat geogràfica que no és gens gratuïta ni fortuïta.
Finalment, el tercer indret d’aquesta ruta per la Nova York de Trump és el més esotèric de tots. És on conflueixen míticament totes les energies de la corrupció i tràfic d’influències dels Trump en aquest vòrtex minúscul que cobreix el Midtown East de Manhattan. Més que a la Trump Tower o al 666 de Fifth Avenue, la comprensió infosa del perquè de tot plegat es fa ben present quan hom se situa davant el 163 i el 136 del carrer 67è. Al 163 hi ha la sinagoga dels Kushner-Trump, Park East Synagogue—la fortalesa de la vella guàrdia del judaisme ortodox ashkenazi de la mitteleuropa. Al 136 hi ha l’ambaixada russa a les Nacions Unides. Només cal situar-se a l’eix dels dos edificis per comprendre el Russiagate sense necessitat de testimonis o documents.
És possible que les generacions futures erigeixin un mausoleu a Trump com el de Roosevelt. Però mai podran explicar com els indicis de la corrupció més barroera i impune van poder ser tan evidents en la geografia urbana de Nova York.