Es diu que la independència és una qüestió de burgesos, de persones amb molts ingressos familiars, mentre que els contraris a la independència són classe treballadora, amb ingressos més baixos. Per reforçar aquesta afirmació és força freqüent utilitzar les dades que proporciona el Centre d’Estudis d’Opinió que mostren el següent:
Una clara però no gaire forta evolució de menys a més ingressos per llar amb un evolució igualment creixent de l’independentisme. L’independentisme és quasi doble entre els que tenen més de 3.000€ mensual per llar que entre els que tenen menys de 1.000€ mensuals. Ara bé, aquestes dades d’enquesta tenen un problema fonamental i és que la mostra no pot arribar a cobrir els extrems, sobretot l’extrem més ric.
Quan analitzem les dades que ens facilita Idescat sobre Renda Familiar Disponible Bruta amb el % de vot independentista que va haver-hi a les eleccions del 2015 a Junts pel Sí i la CUP trobem el següent:
La relació com es podia veure amb les dades del CEO no és forta i a més, tenim les dades de renda de les zones amb més renda familiar, així ens completa la informació observada a l’enquesta.
El que s’observa és que no existeix una relació forta, però hi ha una tendència decreixent a mesura que disminueix al renda, malgrat això, quan mirem els municipis amb rendes mitjanes, observem que la disparitat és enorme, hi ha de tot i només creix per zones urbanes amb classes mitjanes consolidades. La qüestió és que quan arribem a barris amb més presència de rendes exageradament altes trobem que l’independentisme torna a baixar de forma molt considerable.
En aquest sentit, no poder determinar que l’independentisme depengui de la renda familiar, ara bé, sí que es pot establir que l’independentisme és format per molt majoritàriament classes mitjanes i treballadores, en canvi, els contraris a la independència, malgrat també ser classe mitjana i treballadora majoritàriament, entre aquests, existeix una presència major de classe deprimida amb recursos i estudis molt baixos i una classe benestant rica que no forma part ni de la classe mitjana ni de la classe treballadora, sinó que té a veure amb aquella que obté les rendes de l’explotació del capital, ja sigui patrimonial o empresarial, és a dir, la burgesia.
Per acabar, per observar el problema de les enquestes amb la renda i la confusió de moltes conclusions que se’n deriven, té a veure amb la següent imatge:
Amb una enquesta com la del CEO només tenim la fotografia que ens mostra en gràfic anterior. Amb aquest gràfic també podríem concloure que a més renda més independentisme. La realitat és que s’obvia molt sovint la poca relació que existeix i que en una enquesta molt probablement ens manca informació d’una classe social que no sol sortir reflectida: la veritable alta burgesia, que té unes rendes molt més elevades i que viu en unes zones molt concretes de Catalunya de forma majoritària.
