Avui era el torn dels estudiants. Avui els estudiants universitaris han mostrat tota la seva musculatura en una mobilització massiva. A les 12.30 del matí Universitats per la República juntament amb altres organitzacions polítiques juvenils i sindicals s’han concentrat a la plaça Universitat en defensa de les institucions catalanes i en suport del referèndum del dia 1-Octubre. Les consignes independentistes han dominat els càntics. Però la majoria de noies que hi havia a la manifestació ha fet que els eslògans feministes estiguessin en boca de tots.
Els portaveus dels moviments d’estudiants han parlat des de la porta lateral mentre es desplegaven enormes pancartes i estelades. Una vegada acabats els parlaments on s’ha fet palès l’ambient d’ocupació i cop d’aquests dies, els estudiants han entrat a la facultat. Ha sigut un moment que molts recordaran, si de veritat hi van ser. Ha estat un moment de corregudes, de conquesta, d’alegria i càntics a la república. En el moment que entraven, Universitats per la República ha desplegat a tots els seus efectius, els han posat a vigilar les portes, a fer que la gent no quedés taponada, en desplegar les pancartes i organitzar-se. En menys de mitja hora els estudiants tenien el control efectiu de l’edifici. Una organització al servei de la llibertat.
Les cares joves i femenines, els cossos famolencs de llibertat, l’alegria de la victòria es veien en tots els rostres de la manifestació. Tothom ha volgut fer seu l’edifici, tothom ha intentat pujar el més amunt possible, tothom s’ha posat a cridar i a celebrar la seva primera victòria.
Els estudiants han entrat a la universitat per tenir un lloc on organitzar-se i no ho diem així perquè sí. Realment es necessita un edifici de la categoria moral de la Universitat per dirigir la contra-ofensiva. Dins dels patis i les aules han fet efectiu un pla prèviament concebut. Hi ha servei de seguretat, hi ha militants que treballen, altres que escolten els parlaments, tots saben que han estat mobilitzats per defensar la democràcia. Actuen com a avantguarda.
El sentiment general és el de resistència. Els estudiants estan disposats a ajudar en tot allò que faci falta per fer el referèndum. Estan organitzats i saben on han d’actuar. Volen protegir el vot dels seus conciutadans per tots els mitjans possibles. L’objectiu és poder votar, tal com diu Pau Morales de les JERC; “Això ho faran amb respecte. Des de la UB s’organitzarà la defensa davant l’ocupació policial de Barcelona. Defensaran les seus de tots els partits i les impremtes. Exigeixen que s’aturi la repressió a Catalunya i la llibertat de tots els presos. Les mobilitzacions han de durar fins a poder votar”. EL portaveu Nacional de les JERC s’expressa així de categòric.
A la tarda, dins de les activitats programades, Antoni Baños instigat a la no negociació des de la tribuna i Joan Tarda què ens ha fet cridar a tots: No passaran! Les activitats duraran tot el dia i a la nit hi haurà un concert de cantautors. Tot a la façana de la UB. Dins no hi cap tothom.
L’organització, la voluntat i el moment reafirmen el compromís dels estudiants que avui han pres la iniciativa i han demostrat una organització mai vista en la lluita estudiantil. L’ambient de victòria regna ara a l’edifici històric de la UB i hi regna gràcies a la determinació i fal·lera dels joves per aconseguir la llibertat.
En tot allò que passi a partir d’avui, els independentistes comptaran amb la musculatura de milers de joves. Amb la seva organització i la seva valentia. Els comitès ja funcionen i el cansament dels organitzadors mostra com tot tira cap endavant. La cara de Jordi Vives, el portaveu, és un reflex de l’emoció i la fatiga, vermells i il·luminada. La Gran Via està tallada des del migdia, La corda es va tensant i és que la majoria de militants ens avisen que el mal de veritat encara està per venir. Per això necessiten estar junts i disponibles. La mobilització permanent ha començat. Joan Tardà avui ha dit que la plaça Universitat fa olor de República. Però si algú passa més d’un quart d’hora dins del rectorat, veurà que molt joves ja han declarat la República i ja l’estan defensant.