Hillary Clinton: feminisme neoliberal i lluita social

Segons una enquesta del New York Times, dos terços dels votants nord-americans estan en contra de Donald Trump i Hillary Clinton com alternativa a Barack Obama per a la presidència dels Estats Units. A només dos mesos per la contesa electoral, la victòria no està assegurada tot i que Clinton s’enfronta a un pària com Trump. En lloc de lluitar per ser la candidatura més preparada, competeixen per veure qui és més repudiat pels electors. D’acord a la revista Time, la lluita és de tal categoria que Voldemort té més acceptació entre els joves votants.

Perquè s’ha arribat a aquest extrem? Segurament, per entendre-ho, utilitzaria el símil d’escollir entre Carme Chacón i Jesús Gil per la presidència del Congrés.

La veritat és que Clinton no té ni la meitat del suport entre llatinoamericans i afroamericans que Obama, ni el dels joves (o millennials) com Bernie Sanders, i el que hauria de ser el seu bastió, les dones, també li giren l’esquena. Els sondejos afirmen que la meitat de les electores tenen una opinió desfavorable de Clinton, i que les menors de 30 anys preferien a Bernie Sanders com a candidat. Just quan la popularitat de Clinton tocava fons i les enquestes situaven a Trump a menys de 7 punts de la seva contrincant, ha sortit a la llum una filtració masclista de Trump l’any 2005.

Qui podria ser la primera dona presidenta dels Estats Units utilitza les filtracions i el masclisme del seu contrincant com arma fonedissa per esgarrapar punts. I ho fa pel senzill motiu que no té una agenda política determinada en lluitar contra la desigualtat de gènere, perquè una candidatura neoliberal com la de Clinton és antagònica a la consecució de la igualtat política, jurídica, social i econòmica de la dona.

No deixa de ser paradigmàtic que tot i que sigui la primera oportunitat real per a una dona de guanyar les eleccions a la presidència, la victòria depengui de què fa i què no fa Donald Trump.

- Publicitat -

Els electors no se la creuen i tenen molt present a Obama com a precedent directe, de la poca o nul·la eficàcia en la lluita pels drets del poble afroamericà. Perquè a l’any 2015 estava a favor d’extremar les mesures amb la frontera de Mèxic, però Trump li ha brindat l’oportunitat d’or per fer-se enrere. Perquè el 2012 estava a favor del TTIP però el seu contrincant demòcrata Bernie Sanders l’ha forçat a recular públicament. Per l’escàndol de l’ús irregular del correu privat i la investigació de l’FBI. Perquè representa un autoproclamat “feminisme” que no representa a la majoria social dels Estats Units.

Clinton representa un feminisme neoliberal que elimina les restriccions socials a un col·lectiu de dones més aviat privilegiat, a nivell econòmic, social i cultural, que precisament viu i depèn d’una base social precaritzada i segregada per motius de classe, gènere i raça.

Algú que advoca per la desregularització financera, el TTIP i la complicitat directa amb entitats financeres com Goldman Sachs, hauria de tenir present que el 70% de la ciutadania nord-americana en situació de pobresa són dones. Que s’oposa a la pujada d’un salari mínim, dels 8 als 15 dòlars l’hora, quan és la base econòmica del col·lectiu que diu representar. Que el sou d’una dona no blanca és la meitat que el d’un home blanc, per la mateixa feina. Que gràcies a les polítiques de Bill Clinton les famílies en situació de risc econòmic s’han quedat sense cobertura. Que està a favor de l’avortament, quan la sanitat és privada i només s’ho podria permetre una classe benestant. Que tot i que el seu país representa un 5% de la població mundial, ⅓ de les dones empresonades al món es troba als Estats Units. Que com a Senadora va estar d’acord amb la guerra d’Iraq i que com a Secretària d’Estat va donar llum verda a múltiples conflictes com els de Líbia o Hondures, amb les repercussions humanitàries que els acompanyen, sobretot en la vulneració dels drets humans per a les dones.

Perquè si no ataca pel flanc de la justícia redistributiva és inútil que pretengui erigir-se com la candidata feminista. Mentre protegeixi els privilegis de classe, gènere i raça la lluita és inútil. I mentre segueixi advocant per la via neoliberal destruirà les bases sobre les quals se sustenta l’efectiva igualtat (d’oportunitats) de gènere.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

El rector de la UB creu que la normalitat prèvia a la pandèmia no es recuperarà fins al febrer del 2022

L'actual rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Elias, preveu que la normalitat prèvia a la pandèmia no es recuperi fins al febrer...

El 71% de les empreses esportives queden fora de les ajudes del Govern

El clúster del sector empresarial esportiu, INDESCAT, ha denunciat que els ajuts anunciats pel Govern al sector de l'esport són insuficients i "no cobreixen...

40 anys sense una llei electoral catalana

40 anys després de la restitució del Parlament la llei electoral catalana continua sent la gran assignatura pendent després de diversos intents fracassats. Catalunya...

El toc de queda de Nadal i Cap d’Any serà de 1.00 hores a les 6.00 hores

El Govern central proposa limitar a sis persones les reunions familiars i socials que se celebrin durant les festes de Nadal i un confinament...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca