Fa tres mesos que la Maria, infermera, i el Nasser, mestre de primària, van deixar Deir Ez-zor, una ciutat al nord est de Síria devastada per la guerra. Com tants en un trànsit insegur, van recórrer Turquia a peu i van travessar l’Egeu: buscaven una vida segura pel fill que la Maria portava a la panxa. A la data en què HEMISFÈRIA ha tingut accés al registre de natalitat del camp de refugiats d’Idomeni, el Suleiman és el seu habitant més jove: té nou dies de vida i és el fill de la Maria i el Nasser. Va néixer a l’hospital regional de Kilkis i els seus pares aguaiten l’obertura de la frontera a Macedònia per marxar tots tres a Alemanya.
El curs de la vida en el trànsit de les persones refugiades a Idomeni no s’atura. Sobre el terreny, hi treballa el grup de salut sexual i reproductiva de Metges Sense Fronteres (MSF) i algunes maternitats improvisades per col·lectius mèdics independents. L’assistència prenatal i postpart que ofereixen és molt bàsica i reconeixen que dista de les necessitats reals de les dones a Idomeni. Fins que la població al camp no s’ha estabilitzat, a resultes del bloqueig fronterer, el registre de naixements i embarassos no ha existit: es corria el risc que les dades perdessin vigència diàriament.
L’últim dia del mes d’abril, MSF tenia constància de 156 embarassos a Idomeni: a aquests, s’hi afegeix l’estimació de futures gestacions
L’últim dia del mes d’abril, MSF tenia constància de 156 embarassos a Idomeni: a aquests, s’hi afegeix l’estimació de les futures gestacions que es poden donar durant un any en el context demogràfic del camp. Per tal de calcular-ho, l’organització mèdica pren la taxa bruta de natalitat dels països d’origen de la població refugiada -Síria, Afganistan i Iraq, sobretot- dels anys 2013 i 2014. Segons el procediment d’MSF, si el camp d’Idomeni aguanta l’any sencer hi haurà 480 naixements aquest 2016.
VIURE UN EMBARÀS A IDOMENI
Ann Van Haver és la matrona d’MSF a Idomeni i des de fa nou anys treballa amb poblacions desplaçades per conflictes armats. “El major problema que hem d’afrontar a la clínica maternal és l’estrès psíquic en què es troben moltes dones al camp, pel futur de la seva família i el patiment previ de la guerra, i això s’expressa sobretot en els retards en la menstruació i en algunes dificultats durant les primeres setmanes d’embaràs”, explica Van Haver. Recorda, per exemple, el pànic que es va instal·lar a la maternitat el dia en què avions de caça de l’exèrcit grec van sobrevolar el camp: totes les dones es van protegir el ventre com a acte reflex.
Pel que fa a l’estat de salut físic de les dones embarassades, les infermeres consultades comparteixen la preocupació per l’alt nombre d’infeccions d’orina a les primeres visites -poden provocar parts prematurs-, involucrades amb el mateix procés de gestació però també amb les mancances higièniques d’Idomeni. A més, a conseqüència d’una dèbil nutrició durant l’embaràs, la meitat de les dones assistides per MSF presenten índexs molt baixos de ferro a la sang.
“Per això intentem treballar l’embaràs de les dones del camp com un curs natural i no com una patologia”, explica Rebeca Ferrer, matrona a l’aixoplug de l’ONG espanyolaBombers en Acció. Lamenta la manca d’infraestructura per assistir els parts aIdomeni i que MSF els derivi a l’hospital de Kilkis: “Allà, la cesària és el procediment generalitzat en tant que és ràpid, cosa que contravé la manera de moltes dones de dur un fill al món”. A més de no formar part de la seva cultura de la maternitat, el postoperatori al camp té molts costos físics per a les dones: la Maria ha de conviure amb la ferida del part, el nadó i el seu marit en una tenda d’uns deu metres quadrats: el repòs i les cures no hi tenen gaire espai.
El treball de la maternitat de Kilkis ha crescut un 400% amb el mateix personal: dues ambulàncies i tres ginecòlogues
Només MSF està autoritzada per part del govern grec a cridar una ambulància al camp. Quan la Maria va adonar-se que estava a punt per parir, no van tenir temps de trobar el personal de l’ONG i van pagar un taxi per fer els 50 km fins a l’hospital. A Kilkis es concentren els serveis mèdics per les 80.000 persones censades a la regió del nord de Tessalònica, a qui s’hi ha d’afegir una població estimada de 12.000 persones al camp d’Idomeni.
Un sistema de salut com el grec, al qual les retallades han arribat al moll de l’ós, ha vist com el treball de la maternitat de Kilkis ha crescut un 400% amb el mateix personal: dues ambulàncies i tres ginecòlogues. A més, la barrera de la llengua entre les treballadores i les dones refugiades fa que moltes mares no guardin un bon record de la seva estada a un hospital absolutament desbordat. La Maria es queixa “del maltracte durant el part de la matrona que la va acompanyar” i que el Nasser no pogués entrar a l’hospital per la seva “situació irregular” -asseguren que va dormir al carrer els dos dies de la intervenció-.
NADONS QUE NO SÓN D’ENLLOC
Cal buscar una explicació contextual pels embarassos a Idomeni? Segons les matrones consultades, no: al camp de refugiats hi ha una prolongació de la maternitat com un fet social dels països d’origen. “El context com a dones refugiades influeix relativament en la cerca de respostes”, assenteix Rebeca Ferrer. Coincideix amb Ann Van Haver per descartar, com a raó de l’embaràs, una hipotètica millora de la situació de les mares a les portes d’Europa. A més, les dones embarassades que han assistit tenen diversos períodes gestants: alguns coincideixen amb l’estada a Idomeni, d’altres vénen d’origen.
Per tal que un nadó nascut a Idomeni tingui la nacionalitat grega, els pares han de tenir l’asil otorgat
Segons la llei civil grega, perquè un nadó nascut a Idomeni obtingui la nacionalitat els pares han de tenir, prèviament, l’asil otorgat. Si bé en un camp de refugiats hi ha menys accés a la planificació familiar, la programació social de què significa per a moltes dones tenir fills no s’atura amb l’exili, defensen les matrones. Com la Maria, que va concebre el seu primer fill a casa, a Deir Ez-zor, i a qui li ha posat un nom que fes lluir la seva condició de primogènit: Suleiman -sultà, en àrab-, un nen que, de moment, no és d’enlloc.
Un text original de
