Els papers de Panamà ja han trobat la primera víctima política: el primer ministre islandès Sigmundur Davíð Gunnlaugsson. L’ara ex primer ministre del petit país àrtic va presentar el passat dimarts 5 d’abril la seva dimissió.
Segons els documents filtrats per diferents mitjans britànics i pel Consorci Internacional de Periodistes d’investigació (ICIJ per les seves sigles en anglès), Gunnlaugsson i la seva dona, Sigurlaug Pálsdóttir van ser els propietaris d’una companyia a les Illes Verges Britàniques, anomenada Wintris Inc. On hi van dipositar l’equivalent a 3,5 milions d’euros en bons de tres bancs islandesos afectats per la crisi financera que va viure el país l’any 2008.
Tot i que Gunnlaugsson, li va vendre el seu 50% de la societat a la seva dona, va ser-ne el cocreador i hi va operar fins que va ser escollit per Parlament i obligat aleshores, a declarar tots els seus béns.
El dilluns al vespre, es van reunir davant de l’ Alþingi, el Parlament islandès, prop de 22.000 persones per demanar la dimissió del primer ministre.
Qui és Sigmundur Davíð Gunnlaugsson?
Fins ara, el líder el Partit Progressista amb 41 anys, Davíð va obtenir un ampli resultat a les eleccions de l’abril del 2013. Els islandesos, cansats del la coalició entre socialistes i esquerres que va arribar al poder just després de la fallida de la banca i impulsors de les primeres reformes, van optar per un vot més conservador facilitant l’entrada de Sigmundur Davíð. El líder del Partit de la Independència, que va donar suport al govern de Davíð, Bjarni Benediktsson, actual ministre de finances, també surt esquitxat dels Papers de Panamà.
Malgrat ser l’esperança que els islandesos creien, l’escàndol dels Panama Papers i les posteriors peticions ciutadanes, n’han provocat, finalment, la seva dimissió.
Els Papers de Panamà
Els més d’11 milions i mig de documents procedents del despatx d’advocats panameny Mossack Fonseca, vinculen almenys a 12 caps d’Estat i ex caps d’Estat i altres figures de l’àmbit polític, cultural i esportiu de diferents països. Edward Snowden ja ha qualificat aquesta revelació com “la major filtració de la història del periodisme de dades”.
Els documents filtrats contenen dades personals, comptes corrents i informació confidencial que oculten prop de 200.000 societats offshore connectades a més de 200 països.