Foto Marc Lozano
Ho va destapar en Quim Arrufat, el diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, en el cicle Àgora de la Fundació l’Alternativa i el Museu d’Arqueologia de Catalunya ‘El poder del poble. República catalana’: “He estat en reunions on se’ns ha dit: ‘Nosaltres en les pròximes eleccions anirem a explotar l’odi contra Mas, perquè quan anem a Nou Barris, si parlem de procés constituent i altres coses, se’ns mira molt estrany i no ho entenen. En canvi, si diem ‘mort a Mas’, se’ns entén”. L’odi com a recurs per guanyar vots.
El que Arrufat va explicar no era més que el detall d’una estratègia que ja fa mesos que està en marxa. El 7 de març, Gemma Ubasart, la líder de Podem a Catalunya, declarava en El Periódico: “Després del 9-N Mes va tenir un mes de glòria, però en el míting de la Vall d’Hebron vam veure l’odi que desperta la seva persona i aquest odi contra Mas és el que utilitzarem contra ell en la campanya”. Va ser el primer míting de Pablo Iglesias a Catalunya, i ho va fer amb un discurs en què va titllar de “traïdor” al president de la Generalitat i va carregar contra David Fernández: “No em veureu abraçat a Mas”. En el seu moment va xocar, per què ataca a una força d’esquerra i popular com la CUP amb la seva llarga trajectòria de lluita social? Molt senzill, el seu objectiu és guanyar sigui com sigui.
El 9 de maig, ja en la precampanya electoral, Pablo Iglesias torna a Catalunya per donar el seu suport a Ada Colau, l’actual alcaldessa de Barcelona. En aquest acte, Iglesias diu “gentussa” i “lladre” a Mas mentre que Colau, per la seva banda, simplement els va titllar de “màfia”. Es complia el que dos mesos abans Ubasart anunciava. Polaritzar la campanya a través de l’odi: la “màfia” i la “gentuza” o nosaltres.
Ada Colau es va fer amb la vara d’alcaldessa, la fórmula va funcionar. Se senten campanes que anuncien una altra possible confluència que repeteixi la fórmula pel 27S. Apareix Teresa Forcades, deixa l’hàbit, es postula per liderar una coalició que aglutini Procés Constituent, Podem, ICV-EUiA i la CUP. Concedeix una entrevista a Vilaweb, titular: “La independència s’ha de fer sense Artur Mas”. Coneix l’estratègia.
Odi contra intel·ligència
No se’ns pot passar per alt una dada: “anirem a explotar l’odi contra Mas, perquè quan anem a Nou Barris, si parlem de procés constituent i altres coses, se’ns mira molt estrany i no ho entenen”. Tennessee Williams, el dramaturg nord-americà, va dir una vegada que l’odi és un sentiment que solament pot existir en absència de tota intel·ligència. Em costa no relacionar la intenció estratègica de Ubasart amb la idea de Williams, al cap i a la fi, estan dient el mateix. No podem plantejar conceptes i projectes perquè solament funciona l’odi, sense ser conscients del que suposa remoure aquest sentiment. L’odi no té control, no té límits. No obstant això, estan disposats a utilitzar-ho per guanyar les eleccions i governar. Utilitzen l’odi perquè creuen que no hi ha intel·ligència. S’equivoquen.
El recanvi
Tots els que utilitzen aquesta estratègia s’escuden en el famós concepte de “nova política”. Alguna cosa perfecte, pur, exemplar. No obstant això, la seva demagògia i animadversió recorda a un ideari antic i grotesc com el lerrouxisme. Escenifiquen el canvi amb un recanvi ideari adaptat al segle XXI. Encendre la metxa de l’odi pot sortir molt car, ningú guanyarà, però estan disposats a utilitzar-ho.