A pocs dies d’arribar al meridià de la campanya de les eleccions municipals, la incapacitat de predir un resultat per a la ciutat de Barcelona indica que la partida està completament oberta. Amb el pas dels dies, els actes i els debats, veiem com plantegen les diferents formacions unes eleccions que poden donar com a resultat un plenari amb set colors diferents. Amb una competitivitat brutal, i amb més d’un 30% de votants indecisos (segons el CIS), ubicar-se correctament a l’arena política i disparar des d’una bona posició, esdevé essencial per a obtenir l’èxit. Certament aquestes eleccions no les guanyarà ningú, i tenint en compte que la majoria absoluta es troba en els 20 regidors i que cap enquesta en dona a una candidatura més de 12 a cap formació, és absurd pensar en clau de guanyadors. Així doncs el pluralisme i el consens hauran de ser la tònica en aquest nou mandat. El resultat d’aquestes eleccions municipals, és a hores d’ara imprevisible. Tot i la polarització que els mitjans i les cuines de les enquestes intenten vendre entre Trias i Colau, més d’un 30% d’indecisos espera ser convençut, i la partida no ha fet més que començar. Repassem ara les diferents formacions que concorren a les eleccions i com s’ubiquen a l’arena:

Convergència i Unió

Xavier Trias ha passat un mandat tranquil. Tot i les dificultats associades a un govern de minoria de 14 regidors, l’actual alcalde ha fet ús de malabars i del suport puntual de certs partits de l’oposició per a superar votacions importants com els pressupostos. Si bé aquest govern municipal no passarà a la història per haver tirat endavant nous projectes (més aviat serà recordat per la seva poca feina), la ciutadania no el percep com a negatiu. En un moment on la crisi ha tocat fons, poca gent percep que amb Trias les coses hagin anat a pitjor (com a mínim entre els seus votants), i per tant l’actual alcalde perdrà pocs vots degut a la seva gestió. Ara bé, la dinàmica nacional de fuga de vots de CIU a ERC, pot ser que es vegi reflectida a Barcelona.

El discurs de Trias es basa en la bona gestió i el creixement econòmic. CiU vol fer percebre als i les Barcelonines que han impulsat l’augment de congressos a la ciutat, l’ús intensiu de noves tecnologies (d’aquí tot el discurs en relació a la SmartCity) i l’atracció de noves inversions. Trias planteja una campanya electoral a la defensiva, tot posant en valor la seva feina.

Barcelona en Comú

BeC, plataforma formada principalment per ICV-EUiA i Podemos, és la hereva dels ecosocialistes a la ciutat. Tot i ser un actor polític “nou”, s’aprofita dels espais electorals de ICV-EUiA, podent així participar en tots els debats televisats, i gaudint de quota de pantalla. Ada Colau, l’ ex-portaveu de la PAH Barcelona, és el flagel d’aquesta coalició contra Xavier Trias, la seva bèstia negra. BeC s’erigeix com a “nova política” i alternativa d’esquerres a l’actual govern municipal.

Seguint l’estela de Podemos, BeC posa en valor la seva connexió amb els moviments socials de la ciutat. En contraposició al discurs econòmic de Trias, el tema valence de Colau és el discurs social: Distribució de la riquesa, dació en pagament, pla de rescat social, etc. BeC està realitzant una campanya amb molta presència al carrer en tant que compta amb una extensa xarxa de voluntaris que els permet estar fins a la sopa. La cirereta del pastís, Ada Colau, es percebuda com un fle d’aire fresc a la política municipal i una candidata carismàtica i jove en contraposició Trias. Tot i això, Colau no ha estat a les expectatives en els dos debats organitzats fins a la data, on no ha entrat en un cara a cara amb Trias que li permetés polaritzar la campanya. Per altra banda, podríem considerar que es percep a ICV-EUiA com a un llast, a causa de la seva participació als govern municipals amb el PSC, des de l’arribada dels ajuntaments democràtics. ICV-EUiA suposa el punt “esquizofrènic” de BeC: No et pots erigir com a nova política quan has estat gestionant tota la vida l’Ajuntament, no pots criticar governs municipals anteriors quan tu hi has estat dins. La gestió del cas 4F (ciutat morta), la privatització dels serveis funeraris i dels quioscos de Parcs i Jardins i la participació en un govern que aprovà l’Hotel Vela, són un historial d’ ICV-EUIA que de ben segur que els passarà factura. La imatge de la “Supervivienda” Ada Colau boicotejant un acte electoral de ICV-EUiA el 2007 n’és el paradigma.

ERC

Els republicans arriben renovats a aquests comicis. Després de la victòria d’Alfred Bosch davant el candidat portabellista Oriol Amorós en unes exemplars primàries, el partit ha aconseguit sumar a la seva òrbita els ex-socialistes a favor del dret a decidir: Moviment d’Esquerres i Avancem. A més, també han aconseguit sumar personatges carismàtics com Juanjo Puigcorbé (qui va presentar el famós acte del “Apoyaré” de Zapatero l’any 2003) i el Jutge (màrtir) Santiago Vidal, dins la plataforma Catalunya Sí. Víctima de la creació d’opinió de les enquestes, ERC es veu virtualment atrapada entre Colau i Trias. Si bé aquestes li donen un alt percentatge de intenció directa de vot, són la formació més perjudicada a les “cuines” dels diaris. Rares són les vegades en que Bosch no és preguntat sobre si pactarà amb Colau o Trias.

ERC planteja la campanya en dues direccions: En primer lloc, esgrimint el seu tema valence, la independència, davant d’un Trias que per pragmatisme (per no perdre més vots a Sarià Sant Gervasi i a Pedralbes) defuig del tema. A banda de la marca “Barcelona Capital d’Estat”, Bosch defensa un programa tant de creixement econòmic com de redistribució de la riquesa. És per això que l’encara diputat a Madrid, acostuma a recordar que la seva candidatura és la que ho té tot: Independència, justícia social i regeneració democràtica. El dia de les eleccions veurem si Bosch ha sigut capaç de pescar en totes les aigües, o si iversament, tothom ha pogut pescar a la seva.

PSC

Ja pocs recorden les turbulentes i dubtoses primàries en les que Jaume Collboni aconseguí imposar-se com a candidat del PSC a Barcelona. Amb l’objectiu de no perdre més terreny a la capital, Collboni arriba als comicis amb un PSC castigat per les escissions, però unit. Com a número 2 hi va Carmen Andrés, del PSC de Nou Barris, amb l’esperança de conservar el tradicional feu socialista a la façana del Besòs.

Com Bosc, Collboni és hostatge de les enquestes que el situen entre Trias i Colau. Conscient, el PSC ha engegat la maquinària electoral defensant tant un discurs de creixement econòmic com de justícia social. Collboni, gat vell, sap que ha d’erigir-se com oposició a Trias, i conseqüentment ha buscat com ha pogut l’enfrontament directe amb ell als debats televisats. El dia de les eleccions sabrem fins quin punt el PSC aguantarà als seus feus tradicionals l’opa hostil que Colau està realitzant al seu electorat.

CUP

La CUP Barcelona torna a l’assalt de la barrera del 5% per aconseguir representació municipal, després d’entrar al Parlament. Aquesta vegada, han encarregat la missió a Maria José Lecha, una candidata provinent dels moviments socials, que encarna la imatge de candidatura “alternativa” que la CUP vol transmetre. Perjudicats pels blocs electorals, la CUP Barcelona sap que no entrar al consistori barceloní suposaria un fracàs, des del moment que les enquestes indiquen que probablement entrarà a la resta de capitals de província principatines.

La CUP Barcelona, un cop constatar que no es sentia còmode a Guanyem Barcelona (embrió de BCN en comú) decidí aixecar-se de la taula de confluència i anar per lliure. Ara per ara, estan realitzant una campanya de manual, atacant des de l’extrema esquerra tot allò que es mou, competint aferrissadament amb Colau pel vot més rupturista.

PP

Alberto Fernandez Díaz repeteix els patrons de campanyes anteriors, intentant evitar que C’s pesqui en el seu tradicional feu de la zona alta de Barcelona. Es preveu una important davallada dels populars a la ciutat i, probablement com menys apareguin als mitjans i menys recordi l’electorat els casos de corrupció en que el partit està empantanegat arreu de l’Estat, millor.

C’s

La formació d’Albert Rivera s’encomana a la ex-regidora i ex-diputada popular (i actual diputada de C’s), Carina Mejías. Ciutadans, perjudicat també pels blocs electorals en tant que parteix de zero, confia en el dolç moment que viu la formació a nivell estatal, per catapultar-se al consistori a base de menjar-li vot al PP i atreure als ex-votants socialistes més unionistes.