De vegades, els periodistes vivim en primera persona alguns dels problemes que podem trobar a la societat, i se’ns fa molt dificultós per aquest motiu contar les coses que han ocorregut. En aquesta ocasió, m’he trobat amb el fet de que un dels principals temes de l’agenda política i periodística espanyola estava íntimament relacionat amb la meva universitat, una universitat pública, digna, amb un professorat molt capaç i competent i amb un alumnat que, amb plataformes com Res Publica que s’estan encara acabant d’articular dins del sistema associatiu universitari, està plantant cara a l’statu quo de la universitat, implicat en el cas de Cifuentes pero també en molts altres casos de corrupció a l’àmbit universitari, com el dels suposats plagis de l’antic Rector de la universitat, els nombrosos nomenament de professors i professores amb una relació estreta amb el Partit Popular —com la germana de Cristina Cifuentes, que va ser acusada de no complir els requisits legals per a accedir a la seva plaça com a professora visitant—, el d’un professor imputat a la trama Gürtel o el d’un altre amb vincles amb el cas Lezo. Aquestos i altres casos els podeu trobar a AQUESTA peça, que recull els vincles de l’URJC amb la corrupció.
Per a entendre primerament per què els estudiants de la institució madrilenya han tardat tant de temps per a reaccionar i han tingut un comportament tan atomitzat abans de que ocorreguera l’escàndol de Cristina Cifuentes cal assenyalar que, en primer lloc, com la institució és relativament “nova” encara no hi havia el nombre de col·lectius universitaris que, per exemple, existeixen a hores d’ara a les Facultats de la Universitat de València. A més a més, ens trobem amb el fet de que és una universitat que va posar en marxa el govern del Partit Popular, que va aplicar la mateixa política d’enfrontaments amb els sindicats i l’activisme estudiantil que al seu moment va emprar Margaret Thatcher al Regne Unit, i que consisteix en dividir la lluita impulsant col·lectius i associacions amb ideologies afins a la seva, al mateix temps que es posen tots els impediments possibles per a que nous moviments puguen sorgir. Per tant, podem dir que existien alguns grups, però eren poc transversals i la seva lluita era menys ampla —això s’agrava pel fet de que existisquen diferents campus i és difícil la comunicació intercampus—. D’altra banda, la universitat actua afavorint els qui no són crítics.
No obstant això, un bon dia fa ja quasi dos cursos, un grup d’estudiants del campus de Fuenlabrada van decidir crear una assemblea oberta i transversal per a impulsar un canvi a la universitat, que va acabar denominant-se Res Publica. Malgrat les dificultat amb què es van trobar des del primer moment, han sigut els qui van impulsar la denúncia en Fiscalía contra el polèmic Màster de Cifuentes. Units amb altres plataformes com Cariàtides o el CEI han aconseguit fer pressió per a que Cifuentes se n’anara. Pròxim objectiu? Des de Res Publica ho tenen clar: “fer fora la cúpula de la universitat”.
Tot va començar en març amb un comunicat de Res Publica, al qual es van sumar la resta d’associacions universitàries. Això va generar la situació propícia per a que el dia 9 d’abril tenira lloc una concentració convocada pel CEI, Cariàtides i Res Publica al campus de Vicálvaro. Allí, la flama d’aquest moviment es va prendre i van nèixer consignes com “dónde está el TFM, el TFM dónde está” o “a nosotros no nos regalan nada”, que van convertir-se en banderes d’una lluita transversal o gent ideològicament i social diversa es va unir per a enderrocar a Cifuentes, que consideraven la reina d’aquesta partida d’escacs i el començament d’una lluita que anara més enllà. Eixe dia ja es van poder veure els cartells que convocaven per a la gran mobilització que els estudiants estaven preparant conjuntament: la Puerta del Sol era el seu pròxim objectiu. Així, la vesprada del dia 12 d’abril, malgrat la forta pluja —que pareixia pagada també per alts càrrecs del PP— i davant la Casa de Correos, que, actualment, és la seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid. L’ambient va anar tornant-se més càlid i fraternal entre l’alumnat que protestava, i nous càntics com la versió de la Cançó del Pirata, que resava “la vida Cifuentes, la vida mejor. Sin estudiar, sin trabajar y con…un Master regalao” van anar donant progressivament un caràcter més popular i obert i menys ideologitzat. Gent de tribus urbanes diverses, amb tricolors al seu canell o amb banderes espanyoles. Una cosa hi havia quedat clara: els estudiants de la universitat no anaven a deixar que uns quants polítics i professors destrossaren el valor dels seus títols.
¡LA VIDA CIFUENTES, LA VIDA MEJOR! #NoSoloEsCifuentesEsElSistema #NoSoloEsCifuentes pic.twitter.com/vtsCM8qNaC
— Res Publica URJC (@ResPublicaURJC) 12 de abril de 2018
Malgrat totes les reivindicacions universitàries, l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes continuava pensant que Dimitir era un nom rus. Per això, i per a organitzar els moviments que s’havien de dur a terme a les pròximes jornades, Res Publica va organitzar, al campus de Fuenlabrada, una assemblea oberta. A aquesta es va produir un dels fenòmens més tendres de la protesta estudiantil, quan els col·lectius per unes pensions dignes de Fuenlabrada que passaven per la universitat per anunciar una mobilització defensant les pensions es van sumar a l’assemblea, i, des de la seva experiència, van parlar amb els allí presents de la confluència de les lluites i de que, si es donaven suport els uns als altres ambdós col·lectius aconseguirien els seus objectius més aviat i amb major eficàcia.
— Tovarich Sabroso #DignitatValenciana (@SrCarbonell) 2 de mayo de 2018
L’assemblea va tornar a preparar, conjuntament amb el CEI i Cariátides una nova jornada de reivindicació. Seguint l’esperit de Maig del 68, es va aconseguir organitzar una reunió nocturna dins de l’edifici de Gestió de Vicálvaro, on vam poder passar la nit amb més de 60 persones. És rellevant remarcar que eixe dia hi havia classes i que la reunió va començar després de sopar, i es va allargar fins més tard de les 2:00 del matí. El debat —com tantes altres vegades en la història— va estar marcat per la dicotomia carrer-institucions per a transformar la realitat que es viu a la universitat, i que, a hores d’ara passa pel fet de que els títols valen menys que els de qualsevol altra universitat, i han sofert un desprestigi molt gran. La lluita de l’alumnat de l’URJC no ha fet més que començar. Si bé entre totes i tots han aconseguit que Cifuentes dimitisca, el següent pas és fer dimitir a l’actual Rector, hereu de l’anterior Rector, que va ser acusat de plagi i de pràctiques il·lícites dins de la universitat. La cúpula de la universitat té ara un altre problema més per a continuar perpetuant-se en el poder: joves en peu i amb veu pròpia que es mobilitzen pels seus drets. Alea iacta est.
