Per ANNA CAMPOLIER
PEQUÍN. Cinquanta anys després de la Revolució Cultural que va acabar amb bona part de la intel·lectualitat xinesa, ha estat possible un miracle educatiu a la Xina. L’any 2012, els alumnes de Shanghai-Xina es col·locaven en el número 1 de l’informe PISA, una prova internacional que mesura el coneixement i les habilitats dels estudiants de 15 anys.
L’educació xinesa se sustenta en tres pilars: una rigorosa disciplina, ja que l’assistència a classe és obligatòria fins i tot a la universitat; un gran respecte cap a la figura del professor i, per últim, una important inversió en educació per part del Govern. Es calcula que des de Pequín es destina el 12,6% del total de la despesa pública en ensenyament, un percentatge similar al dels Estats Units (12,9%), el Regne Unit (12,72%) o Finlàndia (12,82%). El resultat d’aquests tres factors ha suposat que en 25 anys, el nivell d’alfabetització a la Xina hagi passat del 78% al 95%, segons dades de theglobaleconomy.com.
Però la disciplina i la despesa pública expliquen que els alumnes de Shanghai-Xina siguin tan bons en les proves de l’informe PISA? Aquesta prova se centra en tres camps: la comprensió lectora, les matemàtiques i la ciència enfocada en les matemàtiques. A la Xina, les matemàtiques són molt importants i s’ensenyen des de ben petits. Així ho explica la Fùyóu, una professora de llengua xinesa que també ha ensenyat a Finlàndia i al Canadà: “La meva filla va anar durant un any a una escola del Canadà i compartia classe amb nens d’un curs més. Quan la professora els posava exàmens de matemàtiques, la meva filla els feia millor i més ràpid que ells”, sentencia.
El model d’educació xinès és molt competitiu en totes les etapes i els alumnes es troben sotmesos a molta pressió. Des de petits, es premia als més destacats amb distintius a la roba perquè s’esforcin. Després dels nou anys d’escolarització obligatòria tenen un examen d’entrada -anomenat zhongkao- que determina a quin institut podran cursar el segon cicle de secundària. I abans de la universitat s’examinen del gaokao, la selectivitat xinesa, durant el que anomenen el “negre mes de juny”. Tot i que pel Govern és un tema tabú, no és un secret que els suïcidis augmenten després del gaokao.
UN MODEL QÜESTIONAT
Tot i això, per què l’educació de la Xina no està considerada la millor del món? L’educació xinesa sovint rep crítiques per fomentar la memorització per sobre del pensament crític i la creativitat. “Els xinesos tenen una formació base molt alta i molt bona, però l’habilitat de pensar per sí mateixos no la tenen massa desenvolupada. Tot el que diu la professora va a missa, no hi ha cap altre possibilitat. En canvi, al Canadà, si un alumne pensa una cosa diferent ho pot dir, exposa els seus motius i la professora l’escolta” explica Fúyòu.
Fùyóu: “Els xinesos tenen una formació base molt alta i molt bona, però l’habilitat de pensar per si mateixos no la tenen massa desenvolupada”
En el món laboral aquest tipus d’educació es fa pal·lesa en molts casos. “Els xinesos són molt bons treballadors perquè segueixen les instruccions al peu de la lletra, però només saben fer les seves tasques i no els facis fer alguna cosa diferent al que estan acostumats” afegeix la Fúyòu.
En Kevin és un enginyer alemany que treballa des de fa tres anys a la seu de Volkswagen de Pequín. “Quan hem de resoldre problemes matemàtics, els xinesos són boníssims”, explica. “Els hi dic quin resultat hem d’obtenir i ells fan tot el procediment. Però quan es tracta d’innovar és com si es bloquegessin“, explica l’enginyer. I és que una educació centrada en la memorització és una limitació en una economia global basada en el coneixement i la innovació. Potser, per aquest motiu, la Xina és el país del món que envia més alumnes a estudiar a l’estranger: fins a 400.000 aquest últim curs. PISA no ho contempla.
Un text original de
