Marc Marginedas, actual corresponsal a Moscou per El Periódico explica els temes més calents de la política russa actual amb la intervenció de Putin a Síria, sense deixar enrere el conflicte a Ucraïna.

Quins motius té Putin per intervenir a Síria?

Putin, ara per ara, el que vol és trencar amb l’aïllament al que ell mateix ha sotmès al seu país amb la crisi d’Ucraïna. Rússia abans de l’estiu era un estat pària, estava aïllat i els contactes internacionals eren molt reduïts. Putin vol fer dues coses a Síria: d’una banda donar recolzament al seu amic i aliat Baixar al-Àssad, un aliat que li permet que tingui l’única base militar que Rússia té al Mediterrani que li queda de l’època de la URRS; i per altra banda, vol convertir-se en jugador indispensable per arribar a una solució amb el conflicte a Síria. Fins ara, aquest país s’ha mostrat intractable. Els rebels moderats no tenen pas la capacitat per tal de fer fora a al-Àssad. En aquest context, Putin és l’única persona que pot fer de mediadora i establir un punt de comunicació. De fet, es força provable que quan al-Àssad abandoni el poder, se’n vagi exiliat a Moscou i no pas a l’Iran.

I què vol Putin?

Amb paraules planeres, vol fer recordar al món que ell és l’actor indispensable per aconseguir la pau a Síria. Putin vol plantejar una alternativa al lideratge d’Estats Units en l’ordre mundial però… té la capacitat per fer-ho? Hem de recordar que Rússia ja no és l’URSS i que té la meitat de capacitat. D’aquesta manera, no té els mateixos recursos i, a més a més, té la meitat de la població. Si mirem el nivell de despesa militar entre Rússia i EUA no hi ha comparació possible. En canvi, en temps soviètics sí. Per Rússia el fet de ser una veu important al món és important: pel seu president i pels ciutadans. Rússia no accepta ser una nació humiliada.

“Putin vol fer recordar al món que ell és l’actor indispensable per aconseguir la pau a Síria”

Tot i això, segueix sent molt popular. Va guanyar les darreres eleccions amb un 66% i la crisi d’Ucraïna l’ha fet pujar fins al 88% actual. I sembla que els russos no volen que marxi al 2018…

Jo no tinc la sensació que Putin estigui disposat a marxar en aquests moments. Les enquestes a Rússia me les crec a mitges. En aquest país, l’Estat fa servir molt la seva presència. Però no em surten els números amb les xifres de popularitat. No acaba de ser aigua clara que Putin només tingui una desaprovació del 10%, quan en el meu entorn, moltes amistats meves, són anti Putin. Si vinguessis a Rússia, veuries que la gent no diu fàcilment la seva opinió.

Per què?

Hi ha un clima d’inquietud i de por vers l’Estat. Es tracta d’un acte reflex perquè la presència de l’Estat és molt viva, també la dels serveis secrets a través de la propaganda televisiva que té dues funcions: transmetre un missatge positiu del règim i paralitzar a les veus crítiques. Quan es veu una propaganda tan forta a tothora, les veus que volen ser crítiques s’intimiden perquè creuen que no hi ha res a fer. Això passa perquè hi ha moltes generacions de russos que han viscut en sistemes totalitaris.

Tenen por de caure de nou en les polítiques d’un altre Yelsin, per exemple?

Putin encara té la imatge que ha salvat Rússia del caos però no ha estat un bon gestor. Rússia té 148 milions de persones, té universitats molt bones en tecnologia i no deixa de ser en aquests moments una Aràbia Saudita que només produeix al mercat internacional petroli, gas i armes. I, és clar, no produeix software per exemple. Té els recursos i els diners per estar a aquest nivell però pel problema de lideratge tan fort que tenen, no s’han modernitzat.  

No han vist la necessitat?

A través de la indústria del petroli i del gas han arribat molts diners i la gent ha començat a sentir-se contenta i la resta s’ha descuidat. Això ha fet que amb la brutal xarxa de ferrocarrils que hi ha al país, no es produeixin trens d’alta velocitat. Com es possible? Abans tenien gairebé un ministeri dedicat només a això i ara no modernitzen la seva xarxa de ferrocarrils!

Però Rússia vol ser una súper potència…

Rússia avui en dia és una Aràbia Saudita que també produeix armes. Per a un país que aspira ser una súper potència és molt poca cosa. Però aquest missatge és molt difícil de fer-ho arribar. Els russos majoritàriament s’informen a través de les televisions. I a més a més, el país és molt gran i té ciutats provincials molt aïllades i allunyades. Per tant, els mitjans de Moscou no arriben a totes les parts del país. Putin té la sort de tenir una opinió pública molt poc exigent. Per què? Doncs bàsicament perquè s’informen a través de la televisió i si tu la controles ja no hi ha res més a fer. En el món audiovisual no hi ha una capacitat per construir quelcom amb una narrativa diferent.

I com perceben aquest poder els russos?

Per a ells el poder es una cosa que està a dalt i pots fer poca cosa per influir o canviar el destí. Els russos tenen la necessitat que el seu país sigui un país respectat i que la seva veu sigui escoltada. En aquest sentit, Putin els ha donat seguretat econòmica i els ha retornat l’orgull perdut als 90. Un país normal si pateix la crisi que pateix Rússia amb caigudes del 4% del seu PIB, el lideratge del seu líder o la seva popularitat hauria de ser molt baixa. Tot i això, puja. Això és precisament perquè a l’opinió pública russa és molt poc exigent.

“Putin ha donat a Rússia seguretat econòmica i els ha retornat l’orgull perdut als 90”

Ha tardat Rússia en fer els primers passos a Síria?

Rússia s’hi ha implicat des del primer moment, però per fer-ho militarment s’ha esperat fins al moment més idoni. El govern de baixar al-Àssad representa només l’11% de la població siriana i, per tant, una guerra de llarga durada no la pot mantenir. Estem parlant d’una guerra del 70% de musulmans sunnites contra l’11% d’al-Àssad. Per sobreviure al poder necessita recolzament extern que li ve de Hezbollah i de l’Iran i sense aquest no existiria. Però tot acaba. Iran s’acosta als EUA i Hezbollah està afluixant molt. Els sunnites estaven molt a prop de la segona ciutat més important controlada pel règim i Putin havia de intervenir d’una manera decisiva si volia evitar que al-Àssad patís més.

Què seria una victòria per Putin en aquest conflicte?

La primera prioritat de Rússia és lluitar amb el règim sirià, al seu costat. La seva prioritat no és pas l’ISIS. Els bombardejos de les primeres setmanes no s’hi concentraven en ISIS. Ara està canviant una mica, en motiu de l’avió rus abatut per un atemptat al Sinaí. I aquest canvi de direcció és el que espera que es produeixi la Comunitat Internacional. Una altra dada molt important és que els bombardejos russos estan causant moltes víctimes civils. Això també pot pressionar a què Putin perquè concentri els seus esforços en ISIS i no pas en al-Àssad.

Pot disminuir la tensió entre Rússia i occident?

La premsa oficial ha canviat el to anti occidental que tenia abans de l’estiu i això vol dir que preparen el terreny per un altre tipus de relació amb occident. Tot i això, la millora de les relacions és molt relativa. Hi ha temes que tard o d’hora hauran de sortir a la llum, com per exemple, la catàstrofe de l’avió de Malàisia Airlines a Ucraïna. La Comunitat Internacional haurà d’assenyalar Rússia que va ser qui va proporcionar l’arma i segurament el seu propi personal la va disparar contra l’avió. És un accident i l’exèrcit no volia abatre l’avió però els familiars hauran de rebre una compensació. Rússia hauria d’acceptar el seu rol a la guerra d’Ucraïna, dir que ha enviat armes i tropes. Putin vol rehabilitar-se participant en la guerra siriana i presentar-se com a líder indispensable.

I quan acabarà la guerra a Síria?

Aquesta guerra ha durat massa i l’única manera d’aturar-la és que no mori en els mitjans de comunicació. Només es posarà fi quan els líders polítics del món sentin la pressió en les seves opinions públiques. Ara l’estan sentint i també ho veuen amb els refugiats arribant a Europa. Això ha provocat una reacció que cap dels periodistes que hi vam anar al començament de la guerra al 2013 vam saber transmetre o provocar. Ara hi ha la sensació que s’hi ha de posar fi.

“Aquesta guerra ha durat massa i l’única manera d’aturar-la és que no mori en els mitjans de comunicació”

Crimea tornarà a ser ucraïnesa?

El tema de Crimea és molt espinós. A Crimea la població es molt pro russa. Jo crec que l’estatus quo actual on no es reconeix l’annexió es mantindrà molt temps i és un problema que heretaran les generacions futures. El que vol forçar la Comunitat Internacional és que no pots annexionar-te un territori i menys a Europa. Rússia hauria d’acceptar portar el cas al Tribunal de la Haia i la Haia podria fallar en favor de Rússia. Però és massa recent perquè, ara per ara, la Comunitat Internacional s’empassi una annexió d’una forma tan il·legal com es va fer amb Crimea. Crec que es una cosa que va per llarg, potser tu ho veus jo crec que no ho podré veure.

Què passarà amb Donetsk o Lugansk?

Rússia té molt clar que ni Donetsk ni Lugansk seran cap estat fallit ni cap estat no reconegut per la Comunitat Internacional. No serà Ossètia del Sud per exemple. Rússia ha abandonat la idea de la Nova Rússia que era el que inicialment volien els aixecats en armes: crear un estat satèl·lit de Rússia. El principal punt per pacificar aquest conflicte és la monitorització internacional de la frontera entre Rússia i Ucraïna. Si la frontera torna sota control de Kíev i està vigilada per tropes internacionals, Rússia ja no podrà mantenir el cordó umbilical que hi tenia fins ara.

Però quin interès hi ha en aquestes dues regions?

Putin no ha renunciat a la idea que a Kíev torni un govern més favorable a Rússia. I vol fer servir aquestes dues regions com a mètode per impedir que Ucraïna esdevingui un país pròsper i que es converteixi en un d’èxit. Tenir un conflicte de baixa intensitat dins del país, obliga a Kíev a gastar diners en armes, enviar tropes etc. Per a Putin Donetsk i Lugansk són el mètode per increpar al govern ucraïnès.  

“Putin vol fer servir Donetsk i Lugansk com a mètode per impedir que Ucraïna esdevingui un país pròsper”

Per què no vol que Ucraïna prosperi?

Rússia en aquests moments és un estat molt hostil. A més a mes, Ucraïna i Rússia són molt semblants, son pràcticament el mateix país. Hi ha lligams familiars molt importants. Per primera vegada un país de l’espai rus viu sota una democràcia homologable a qualsevol democràcia europea i és un mal exemple per als propis russos de Rússia.  Aleshores, per a Putin és vital que les noves autoritats ucraïneses no tinguin èxit i fracassin. Es l’única manera que tenen de fer enviar el missatge a la seva població.

Per què es va aixecar el Maidan?

A Ucraïna hi havia eleccions amb un sistema de partits amb força llibertats. El problema és que Ucraïna tenia una relació de vassallatge amb Rússia i en copiava les formes de fer. La corrupció hi és molt present. Rússia i Ucraïna són països en els quals els “dolents” tenen tots els mecanismes per controlar poder. Europa no funciona així. Tenim molts problemes però no hi ha la manca de garanties jurídiques que hi ha en aquests dos països. La gent es va aixecar per reivindicar ser un país normal, estaven farts de corrupció, d’oligarques…

“La gent es va reivindicar a Maidan perquè volien un país normal, estaven farts de corrupció i d’oligarques”

Ucraïna ha quedat tocada democràticament?

Ucraïna està molt pitjor que abans i encara empitjorarà més. És una incògnita saber si acabarà remuntant. Tenen els tics de Europa de l’est, un nacionalisme fort… etc. Per la ràdio ucraïnesa per exemple, els que s’han aixecat a Donetsk són terroristes, no parlen pas de rebel·lió. Fins que no s’adonin que han de seduir a una part de la població, ho tindran molt malament.

Les sancions afecten de manera dura a Rússia?

Sí. Hi ha sancions destinades a colpejar l’entorn de Putin, però ell ha volgut que el poble les patís també. Va decretar un embargament agrícola molt dur. Abans, anar al supermercat era un plaer, ara tot i que encara no s’ha arribat als nivells de l’URSS, els productes són de molt mala qualitat i l’abastiment de productes s’ha reduït. Turquia fins ara era un mercat alternatiu però ara també s’ha trencat. A més a més, Rússia també s’està veient afectada pel baix preu del petroli. D’aquesta manera, l’aïllament la sensació que el país no va enlloc es una cosa que poc a poc es va introduint a la psique dels russos.

“Putin ha volgut que les sancions les patís també el poble”

Rússia patirà més les sancions de Turquia o les d’EE.UU i UE?

Això encara està per veure. De moment, el ruble està perdent molt. Ara el canvi està aproximadament en 80 rubles per euro. Abans de la guerra a Ucraïna estava a 40. Els russos s’han empobrit la meitat i això afecta bàsicament als pensionistes perquè pugen molt els preus. Durant 13 anys, Rússia va créixer molt a taxes del 7% o fins i tot més i això fa que encara hi hagi un matalàs i la gent encara no estigui del tot descontenta però amb el temps pot ser que la cosa canviï.