Germà Bel va assistir a la tertúlia de TV3 la nit electoral declarant, d’entrada, que segur que tots els presents dirien que havien guanyat les eleccions. Sort que els resultats d’UDC i PP van ser tant penosos, que no els va quedar una altra que admetre que no havien estat bons.
De la resta, la conclusió seria que estem davant un repte apassionant. Ser capaços tots plegats de no perdre el senderi davant les bestieses que se’ns vindran a sobre. Per que l’ensurt no sigui perillós per al meu cor, m’agradaria conèixer avançadament quins seran els arguments que empraran Ciutadans i Socialistes per desqualificar el procés. Probablement, pel que se’n desprèn de les primeres declaracions, el mantra repetit serà la manca del 50 per cent del votants. Certament, “només” el 47.5 per cent dels electors van votar manifestament per una república catalana independent. De manera que el discurs serà que tota la resta, sense excepcions, són ciutadans que estan contra la construcció d’un Estat català.
Siguem seriosos, sisplau, tot i que seriositat i unionisme no acostumen a donar-se la mà. Arrodonint els números, un milió nou-centes cinquanta mil persones van optar la secessió, mentre un milió sis-centes mil manifestaren la voluntat de romandre dins l’Estat Espanyol. Les restants tres-cents seixanta-sis mil, (Catalunya si que es pot), no es manifesten sobre la qüestió i han dit, per activa i per passiva, que no se’ls pot incloure en cap dels dos blocs.
Una qüestió col·lateral serà la governació dins el nou escenari. L’entestament d’Artur Mas i el seu equip en la llista única tenia sentit des de l’obtenció de la majoria absoluta, fet que no s’ha donat. Ara, ni tant sols l’abstenció de la CUP permetria la seva investidura com a president de la Generalitat, i la proposta de cercar una figura de consens, en paraules d’Antonio Baños, ni ell ni Mas, xoca amb la tossuderia dels convergents que consideren irrenunciable que la presidència la detingui Artur Mas.
No crec que CUP i ERC , que no són precisament, com d’altres, nouvinguts a la lluita per l’Estat Propi, renunciïn a intentar convèncer Mas que, en aquests moments més que en cap altre, posar els interessos i les ambicions personals per davant del país resulta impropi i inconvenient. Amb aquesta cessió ens podrem trobar amb un govern que, alhora, construeixi la república catalana i ho faci en benefici de la majoria de la població, dels sectors populars i classes mitjanes, que fins ara han estat l’ase dels cops.
Per tal de donar resposta al resultat electoral, el TSJC no no ha tingut millor pensada que citar a l’Artur Mas i les conselleres Rigau i Ortega com a imputats per haver posat les urnes el 9 de novembre del 2014. I si això no fós prou, el presidents és citat a declarar el 15 d’octubre, imagino que per commemorar tots junts, jutges i imputat, el setanta cinquè aniversari de l’afusellament de Lluís Companys.
Jo he arribat a la conclusió que els catalans fem nosa a l’Estat Espanyol, i mantenen el posat de conservar com sigui la unitat i integritat de les Espanyes, de cara a la galeria. En el seu fur intern, desitgen la nostra marxa i que creem el nostre propi Estat. Si és així, com arribo a pensar, ens podem fàcilment explicar que dia sí, dia també, ens donin un nou argument per aixecar el vol.
Per part meva, missatge captat. I cregui’m, millor demà que no demà passat.