Esperit de bona voluntat o comunitat. Que vivim en societat, ho sabem tots, però conscients, ho són pocs. “Som éssers socials per naturalesa”, ja ho va constatar Aristòtil en el segle IV a.C., pel que ens agrupem en famílies, comunitats i Estats. Les persones naixem en un estat més immadur que qualsevol altre ésser viu. Això exigeix que l’ésser humà necessiti els demés d’una manera absoluta. Som éssers emocionals, racionals, intencionals, amb voluntats i amb sentit de pertinença.

Molts pensaran que aquestes frases queden al marge de la realitat actual pel fet que la societat, més moderna que mai i portadora natural d’aquests principis, ha desatès les accions que aposten per mantenir aquests valors fonamentals de la nostra espècie. Tot i això, hi ha organitzacions sorprenents que prenen el rumb i batallen per la recuperació d’aquests pilars que ens fan realment humans, íntegres. El sorprenent, és que s’han adonat uns joves de diferents confessions. Mentre les autoritats enquistades no arranquen el motor que garanteix les necessitats bàsiques en un Estat de dret, Achime (Asociación de Chicas Musulmanas de España), un grup de noies musulmanes establertes a Madrid, s’organitza setmanalment per apropar-se a aquells que no són escoltats per la societat. Preparen activitats per a joves discapacitats, ancians que viuen en residències, recol·lecten aliments, donen sang o preparen tallers d’informació i formació per a tots els públics sobre temes diversos. Una altra agrupació al·ludida per l’absència de sociabilitat és La Xarxa de Convivència de Roses, creada per joves de diverses nacionalitats que aposta per mediar entre els joves d’aquesta localitat catalana. L’últim, la creació d’una llibreria social, un espai per intercanviar llibres a canvi d’una micro donació que destina els fons recaptats a obres socials dirigides a altres joves i que duu a terme la pròpia xarxa. Un altre acostament interessant és el del jove Jaume Vives, cristià i estudiant universitari, que amb esperit periodístic ha decidir viure durant una setmana amb persones sense sostre, com si fos qualsevol altre: sense cap comoditat i amb els mateixos recursos que ells. El resultat cau a l’abast de qualsevol. Un llibre publicat sobre aquesta experiència: ‘Pobres pobres. Vuit dies vivint al carrer’. L’exemplar es podrà adquirir a les llibreries a mitjans d’abril.

Exemples com aquests, liderats per joves de diferents nacionalitat i confessions, ajuden a creure que hi ha persones de les noves generacions que venen carregades d’emocions, racionalitat, bones intencions i amb un sentit de pertinença a la comunitat més enllà de la seva declaració confessional. La globalització hauria de seguir aquesta tendència, la de la universalitat dels valors innats a l’ésser humà, i és que el sentit de pertinença identitària no té només un nom, ja que la identitat es basa en la convergència d’actituds, principis i necessitats comuns a l’ésser humà.