Dones que fan coses
La Gisela Vaquero és presidenta de l’organització Women in Games España, creada el 2017. Ella és dissenyadora de videojocs, comunicadora i escriptora; tres virtuts excel·lents que es poden tastar a través d’aquesta entrevista. També és la fundadora de Jellyworld Interactive, una companya de videojocs que promou la igualtat en el seu àmbit. És catalana i va estudiar Relacions públiques i publicitat a la Universitat de Girona (2005 – 2007) i Comunicació Audiovisual a la Universitat de Barcelona (2008 – 2010). El seu talent en un sector potencialment masculí no us deixarà indiferents. Voleu llegir-la? Endavant!
Hola, Gisela. Com diries que Women in Games España (WIGES) ha contribuït a introduir la dona a la indústria dels videojocs?
Treballem en diferents àmbits per a la millora de la situació de la dona en els videojocs: la comunitat de les dones jugadores i desenvolupadores; la premsa i comunicació, el contingut dels videojocs, les empreses i l’anàlisi i investigació. Organitzem diferents activitats com els esdeveniments de Women in Games a Madrid i Barcelona i dels quals ja n’hem fet cinc, més l’últim esdeveniment premiat internacionalment al Women in Games Conference de Londres, la ‘Cuarentena Women in Games‘, que vam organitzar on-line el març passat per la pandèmia.
Altres activitats públiques que realitzem són les taules rodones i conferències per parlar i debatre la situació de la dona en el món dels videojocs; i, finalment, tallers de disseny i programació de videojocs per a nenes i dones. També hem realitzat col·laboracions amb entitats públiques i privades per visibilitzar i millorar la situació. El 2018 vam col·labora amb la Secretaría de Estado para el Avance Digital a crear el ‘Libro blanco de la mujer en la tecnología‘. El 2019 vam formar part del Grup d’experts de l’àmbit digital (ONTSI) del Ministeri d’Economia i Empresa i Red.es, i, en aquests moments, formem part del Consell de Transformació Digital del Govern.
Des dels inicis hem aconseguit visibilitzar a unes 100 dones professionals, incentivar a nenes en els camps tecnològics, conscienciar a la societat la importància de la situació de les dones en els videojocs i trobar formes de millorar l’escletxa de gènere en aquest àmbit.
Tens un màster en disseny de videojocs i programació per la Universitat Politècnica de Catalunya. Recordes el percentatge aproximat de dones que estudiaven aquest màster amb tu? Creus que aquesta tendència està canviant?
Era l’única dona que estudiava el màster. Es una tendència que costa molt d’augmentar. En aquests moments, sí ha augmentat la quantitat de dones en el desenvolupament de videojocs, en especial, en els camps artístics com animació i art, però els percentatges segueixen encara essent molt baixos. Per posar un exemple, si abans n’hi havia una, ara n’hi ha tres. El que sí es pot confirmar és que ara es dóna més visibilitat a les dones desenvolupadores, ja que aquestes són més actives en els esdeveniments professionals.
“Era l’única dona que estudiava el màster. Es una tendència que costa molt d’augmentar”.
El passat 11 de desembre va sortir a la llum el videojoc 3 chicas in Tech, desenvolupat per Women in Games España (WIGES). A quin públic concret va dirigit i quin és el seu objectiu primordial?
‘3 Chicas in Tech’ és un videojoc de puzles i plataformes que barreja la realitat i la ficció i on apareixen tres dones referents de la història: Katerine Johnson, la matemàtica afroamericana que va calcular les trajectòries de vol del projecte Mercury i el vol a la Lluna de l’Apol·lo 11; Ángela Ruiz Robles, la mestra i inventora lleonesa coneguda com la precursora del llibre electrònic; i Ada Lovelace, la matemàtica coneguda per ser la primera programadora.
La jugadora té el paper de Sofia, una nena que visita el ‘Centre de Dones Enginyeres’, un lloc on les enginyeres desenvolupen els seus projectes i treballs. Sofia ajuda a les tres enginyeres a construir els seus invents i resoldre els seus problemes agafant i deixant els objectes del seu entorn.
El videojoc es troba dins el projecte #ChicasInTech, un projecte creat per la Fundació Esplai amb la finalitat de fomentar a les nenes en la tecnologia i la ciència. Dins el projecte #ChicasInTech es va realitzar un formulari on les nenes de #ChicasinTech van triar quines característiques els agradaria que apareguessin en el joc, com el gènere del mateix, l’ambientació i les dones referents, i es va desenvolupar el joc amb els resultats creant un videojoc divertit i, alhora, entretingut.
Creus que la cosificació i sexualització dels personatges femenins als videojocs té molt a veure amb la masculinització del sector?
Sí, està relacionat. L’escletxa per raó de sexe en els videojocs està relacionada amb l’estil de joc i dels personatges, per aquest motiu, des de WIGES busquem millorar aquest baix “16%” de dones desenvolupadores.
“Des de WIGES busquem millorar aquest baix percentatge d’un “16%” de dones desenvolupadores”.
També ets fundadora de Jellyworld Interactive, un estudi que treballa per promoure la igualtat a través del món virtual. Has patit les injustícies de la discriminació salarial alguna vegada? I cap altre tipus de discriminació sexista?
Sí, he patit discriminació de gènere com micromasclismes o injustícia salarial, entre d’altres.
Jellyworld va sortir de la idea de crear un món d’igualtat a través dels videojocs, la idea inicial va ser crear personatges femenins empoderats i relacionats amb camps majoritàriament masculins, com és el cas del videojoc Trainpunk Run, un joc realitzat en commemoració a les dones aviadores; a partir d’aquí, els projectes han anat evolucionant fins a convertir-se en videojocs amb un contingut formatiu i, a la vegada, divertit.
En aquests moments, estic en el desenvolupament del videojoc Woman’s Quiz, un joc trivial sobre la vida i l’obra de dones referents. És un videojoc que en un inici pot arribar a ser senzill, però requereix un procés d’investigació molt meticulós.
Segons dades publicades per La Vanguardia, la comunitat catalana concentra el percentatge més elevat de la facturació del videojoc a Espanya (53%), tot i que només compte amb un 28% de les empreses. Creus que la situació de les dones que volen dedicar-se al món virtual és més favorable a Catalunya? Per què?
La situació de les dones és la mateixa en totes les regions. La discriminació de gènere es viu de forma global i, si bé pot entendre de fronteres segons si els països es troben més o menys desenvolupats, la situació de la dona en tots ells es troba desfavorable.
“La situació de les dones és la mateixa en totes les regions. La discriminació de gènere es viu de forma global”.
Diries que les històries en els videojocs són una representació de la realitat? És a dir, es representa a la dona com a submisa, passiva, dèbil o seductora tal com passa en el dia a dia? Com pot influir això en aquelles nenes petites que volen jugar a videojocs, però creixen sense referents?
La major part de les històries segueixen encara els clàssics clixés narratius i els personatges femenins es troben molt estereotipats, especialment en els videojocs japonesos on la cultura japonesa deixa el rol dels personatges femenins altament discriminats. Tot i això, els jocs americans i europeus tampoc se’n salven! Actualment han aparegut personatges femenins que s’apropen a la realitat, però ens trobem encara molt lluny d’una representació real.
“La major part de les històries segueixen encara els clàssics clixés narratius i els personatges femenins es troben molt estereotipats”.
Creem la nostra realitat social a través de la cultura. El cinema, la literatura o els videojocs ens ensenyen conductes o ideals molts d’aquests discriminatoris i perjudicials per a tots, homes i dones. Un clar exemple és el fals amor romàntic de princeses que Walt Disney ens va inculcar.
El videojoc de la teva infància?
Impossible respondre un joc en concret i, per aquest motiu, te’n diré tres.
Un videojoc que consideris que té una visió inclusiva i feminista?
Horizon Zero Dawn.
El teu personatge virtual preferit?
Yoshi.
