Dones que fan coses 

La Laura Martín Torruella i la Sílvia Del Río són les responsables del podcast feminista conegut com a Patriahorcado. Les dues són periodistes. La Laura està especialitzada en investigacions feministes i la Sílvia és agent d’igualtat. Aquesta última és la fundadora del mitjà feminista digital Kariatide, creat en 2018. Patriahorcado és un mitjà petit, pràcticament nou, però impulsat per dues dones joves amb idees potents. “El feminisme és la meva manera de viure. No conec altra forma de fer front a la realitat. Com més llegeixo, conec i veig, més ganes tinc de canviar el sistema”, confessa la Laura Martín. Serà aquesta la raó per la qual el seu programa radiofònic ha crescut tant en tan poc temps? Comencem! 

Hola, Laura i Sílvia. Benvingudes. Expliqueu-me, com us vau conèixer?

Laura: Ens vam conèixer en una formació el primer dia de feina. Jo vaig sentir que connectava amb la Sílvia des del primer moment. Ella em va explicar que estava fent un curs per ser agent d’igualtat i jo vaig pensar que per fi tenia una companya feminista com mereixia. Amb el temps, em vaig adonar que érem gairebé la mateixa persona. 

I al feminisme, com el vau conèixer?

Sílvia: Jo em vaig aproximar al moviment feminista durant el temps que vaig estar a la universitat, estudiant periodisme. Vaig cursar comunicació i gènere i la realitat em va esclatar a la cara. Recordo que vaig pensar: “però en quin món masclista estic vivint jo?” I després d’aquesta auto-pregunta, va començar el meu activisme. 

Parlem del vostre gran projecte, Patriahorcado. 

Laura i Sílvia: Les dues treballem al mitjà digital Kariatide. Feia temps que pensàvem en crear nou contingut per cobrir l’actualitat feminista de forma correcta (sobretot si tenim en compte com es troba el panorama periodístic actual pel que fa al tractament masclista) i llançar un podcast ens va semblar un bon camí. 

Ja havíeu fet ràdio abans?

Sílvia: Sí. Ja havíem treballat a la ràdio abans. Per tant, era una combinació perfecta. A més, el mercat de mitjans de comunicació feministes està pràcticament buit, de manera que no és difícil fer quelcom original. 

“El mercat de mitjans de comunicació feministes està pràcticament buit”. 

A què et refereixes?

Sílvia: A mi m’agradaria veure la televisió, posar la ràdio o llegir un diari de gran tirada sabent que hi haurà informació amb perspectiva feminista. Actualment, això és impossible, no existeix. Hi ha mitjans amb seccions feministes, però no hi ha mitjans que siguin feministes en si mateixos. Ens volen retenir, tenir-nos callades. 

Laura: No es pot informar si no és per explicar la veritat. I l’única forma de fer periodisme sincer és amb perspectiva feminista. No morim, ens maten. No som “filles de” o “dones de”, tenim noms i cognoms. La forma en què els mitjans expliquen les coses és la manera en què la gent construeix la realitat. Com a periodista, no puc quedar-me de braços plegats. La meva professió té un valor transformador i educatiu enorme. 

I a l’hora d’iniciar Patriahorcado, heu tingut molts obstacles?

Laura i Sílvia: El principal obstacle de la nostra feina és que molesta. El feminisme molesta. Estem apostant per un mitjà digital i un podcast que no té cap mena de finançament, ni recursos ni suport extern, però com parlem de feminisme sembla que no estem fent res seriós. És bastant esgotador, no només perquè treballem molt en això i ens deixem la pell, sinó perquè personalment i psicològicament ens suposa un gran esforç. Parlar de les coses que parlem, moltes vegades, ens remou per dins i ens fa mal.

Per què el nom de “Patriahorcado”?

Laura i Sílvia: Teníem ganes d’apostar per un nom que cridés l’atenció i tingués originalitat. Teníem idees, però cap ens acabava d’agradar. Un dia, per mitjà d’un grup de WhatsApp, vam preguntar si algú tenia alguna proposta i el nostre amic Víctor va llançar la idea de “Patriahorcado”. Des del minut zero que ens va al·lucinar perquè reflectia exactament allò que volíem transmetre a les nostres oients: jaque mate al patriarcat. Així que, des d’aquí, gràcies, Víctor!

El primer podcast en Spotify és del 7 de febrer de 2020. Creieu que heu crescut molt en poc temps? Com ho heu fet? Entrevistar a activistes com Barbijaputa o Pamela Palenciano no ho aconsegueix qualsevol mitjà…

Laura: Considerem que el podcast ha tingut més èxit de l’esperat. Al cap i a la fi, som dues amigues parlant de feminisme de forma molt personal i íntima. És cert que totes les convidades han estat meravelloses i ens han donat impuls. També creiem que, precisament per moure’ns en un ambient feminista, ha estat més fàcil el procés d’aconseguir entrevistes. Totes les dones han estat súper accessibles i amables.

A la web de Kariatide, diari digital feminista, he llegit que us definiu com un podcast que parla sobre el feminisme radical. Sou de les que penseu que el feminisme serà radical o no serà? Què en penseu de les crítiques que aquest sector rep a través de les xarxes a causa de la seva defensa de l’abolicionisme de gènere?

Sílvia: I tant! El feminisme serà radical o no serà. Parlem d’un vessant que molesta a l’statu quo i, per això, sé que estic en el camí correcte. Crec que les crítiques que el feminisme radical rep per part de certs grups són totalment il·lògiques. Voler abolir el gènere forma part de la nostra lluita, és part de la nostra opressió com a dones. 

Laura: Entenc que estem en un moment en què tot està polaritzat i no es pot ignorar aquesta situació. Crec en el debat i en el poder de la conversa però sempre sense perdre de vista el nostre objectiu. I en aquest sentit, penso que el feminisme radical és l’únic sensat. Si dones un cop d’ull a la història del feminisme, sempre que es comença a avançar arriba màgicament una reacció patriarcal que frena una mica les coses. És com “igualtat sí, però no us passeu”. Així que alguna cosa estarem fent bé quan no ens volen. 

“Crec en el debat i en el poder de la conversa però sempre sense perdre de vista el nostre objectiu. I en aquest sentit, penso que el feminisme radical és l’únic sensat”.

Unes últimes preguntes per a reflexionar… Una activista feminista a qui us agradaria tenir l’oportunitat d’entrevistar?

Sílvia: Ana de Miguel, filòsofa i feminista. Seria una oportunitat increïble parlar amb ella durant hores i hores sobre prostitució. És una persona molt intel·ligent. Durant el confinament es van fer xerrades online i quan ella parlava, el temps volava. 

Laura: És una pregunta complexa perquè gràcies a aquest podcast he tingut l’oportunitat d’entrevistar a figures molt rellevants. Et diré que m’agradaria conversar amb l’Amelia Tiganus, em sembla una dona admirable. També m’encantaria parlar amb la Lucía Mbomio, periodista nascuda a Madrid l’any 1981. Llegir-la em fa pensar. 

Un llibre feminista que tothom hauria de llegir?

Sílvia: El llibre que jo recomano és ‘Tots hauríem de ser feministes’ de la Chimamanda Ngozi Adichie. És molt curt i penso que no es podria haver dit més en menys espai. És una meravella de llibre que tothom hauria de llegir.

Laura: Per a mi, el llibre que ho va canviar tot va ser ‘Vull ser puta’ de la Gemma Lienas. Em va obrir els ulls completament. 

I si fóssiu les ministres d’Igualtat durant 24 hores, què faríeu?

Sílvia: Faria allò que mai s’ha fet fins ara, abolir la prostitució. 

Laura: Jo apostaria per un pla d’educació feminista transversal. Tot i que 24 hores són un no res… Tampoc m’oblidaria de l’abolició de la prostitució, com la meva companya.