QUIET’S? | Lorena Eloizaga

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què

La muralista Lorena Eloizaga ens submergeix en grans espais on el color és energia i la saturació és una exclamació cap a la vida. Converteix l’atmosfera en esclats d’alliberament. De la mateixa manera, se l’entrevista per captar aquesta essència vital i vibrant.

Captura de pantalla del seu Instagram

Quina consideres que és la teva primera obra?

Els murals que feia quan tenia 14 anys i estava en col·legi a Colòmbia abans de mudar-me a Europa. Estava en un grup de naturalesa i em dedicava fer murals gegants en paper els quals col·locava en diferents zones dins de l’institut. Ho gaudia molt i em van omplir de molta llibertat per a experimentar en gran format la pintura.

La teva cita preferida? De qui és?

“Pensa positiu i l’univers conspirarà al teu favor” de Pablo Coelho.

- Publicitat -

Penso que cal omplir-te de pensaments positius i visualitzar el que vols sempre pensant que les coses que vols s’aconseguiran. Moltes vegades quan la gent em diu que li agrada la meva obra i em pregunten que com vaig començar els dic que m’encantava pintar i que vaig començar sense parar fent el que m’agradava, tots els errors m’han portat fins aquí. Després de l’acadèmia i la universitat de disseny on t’ensenyen i et donen recursos, una vegada acabes és el teu moment d’explorar i explorar-se. Per a mi va ser una manera de tornar a la meva jo, als orígens. I això porta molt temps de pràctica i constància però si t’agrada, crec que has de treballar per això i ser positiu.

De quin color i en quin to visualitzes els records?

Els visualitzo fluorescents i també amb aquest rosa intens, barrejat amb taronja com un capvespre en caure.

Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?

Complicat, m’agraden molt les pel·lícules. Si hagués de triar, l’escena que tinc més marcada és la de Lost In Translation on estan en el barri de Harajuku a Tòquio, el Japó. M’encanta aquesta part perquè veus com dues persones coincideixen i connecten en un lloc tan llunyà a ells. Una mescla d’Occident a Orient. També el color de la fotografia en aquesta pel·lícula és alguna cosa que m’apassiona, els seus tons pastels simplement són molt inspiradors.

Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?

Crec que el meu objectiu en la vida és omplir-la de colors. M’encanta quan la gent l’apassiona el meu treball pels seus colors perquè per a mi això és alegria. Vull continuar pintant i compartint la meva obra amb moltes cultures.

I amb sentit de la vida… Crec que està en gaudir-la i apreciar de cada moment que et brinda la naturalesa. Quan em sento mes viva és quan estic envoltada de naturalesa, de montanes, de boscos i quan estic front la mar.

En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?

Em portaria a tot el grup Jane’s Addiction i també Mano Negra. Amb la música i la naturalesa estaria completa.

Tria una característica que admiris de la humanitat

La contemplació. L’any passat per treball vaig haver de viatjar al Marroc, Istanbul i Israel i abans d’arribar a Barcelona. Una cosa que em va encantar va ser veure el cel d’aquestes ciutats! Estava ple de sol, era blau i amb tons roses sense núvols i tan clar que em dóna alegria només contemplar-ho. Vaig tenir la mateixa sensació en aquestes quatre ciutats, les quals religiosament són diferents i em va fer pensar que la contemplació a la naturalesa és una cosa bella que tots podem fer en qualsevol part del planeta sense importar quina ideologia tinguem.

Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?

Cantaria moltíssimes… però si haig de triar, Jane’s Addiction – Jane Says

Ens comparteixes una mania curiosa?

Tinc moltes manies, la veritat, però així unes que faig molt. sempre haig de portar un dolç amb mi. sempre tinc algun caramel, un dolç en la butxaca, en la bossa, a tot arreu. i també una altra, com no m’agrada l’aigua freda, tota l’estona prenc tes i infusions. Però enserio, mai deixo anar un te, sempre estic envoltada de tasses, però no tasses convencionals… sinó que em passo el dia bevent tes de tasses gegants, em fan bromes tot el temps pel color groc del te, bec massa però és que no puc.

Què penses del nudisme?

Em sembla correcte que es pugui fer. Amb el meu marit fa uns anys vam anar a Tayrona, a Colòmbia, és un parc natural que sembla extret d’un Parc Juràsic. No hi havia ningú i ens vam banyar sense roba en la mar. Llavors, quan entrem corrent a la mar, em vaig sentir tan petitona davant aquesta immensitat natural.

Tayrona

Clar, era tan juràsic, que aquí estàvem els dos solos enmig d’aquest gran bosc. I em vaig adonar, quan estàs nu et produeix una sensació de vulnerabilitat. Estem acostumats a anar amb roba, a estar protegits i sense ella, de sobte peso menys, ets més petit i fràgil i t’adones del poder de la naturalesa que ens envolta.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca