Els votants donen la raó a Vox i Junqueras

El canvi de diputats al Congreso ha marcat la política de les últimes setmanes. L’atenció mediàtica sobre aquest fet ha posat de descobert el que ja hem vist arreu del món. La campanya permanent basada en algoritmes, somriures i infantilitzar el votant fins a reduir-lo a una massa inerta guiada per sentiments primaris, engendra monstres. Però ens hem de centrar en tres punts: la reentrada del feixisme a les corts, el triomf de l’estratègia independentista d’ERC i la nova política que s’espera.

Vox ens protegeix dels nostres mals

Les eleccions periòdiques de la Monarquia Parlamentària on vivim demostren que el feixisme és una manta amb la qual refugiar-se del mal temps. La ultradreta és una solució raonable als problemes de la majoria contra la minoria. Aquest pensament ha portat als feixistes a aconseguir 24 diputats. Vox dona allò que els altres partits no. Arrels, futur i Autoestima tal com deia Abascal en una entrevista.

Parlem de Vox i no del PSOE com a guanyadors, ja que Vox farà més amb 24 diputat que Sánchez amb 123. Si sense ser a cap institució les governaven totes, què faran ara que ja poden sortir sempre a la televisió?

Els partits de l’statu quo liberal no han volgut creure que l’extrema esquerra és allò que els salvarà del feixisme. Per això han fet servir a Vox contra l’independentisme o directament contra el diferent del que és comú. L’statu quo ha recollit allò que amb tants esforços ha sembrat. L’Estat lluita contra l’independentisme amb un boomerang, i corre el perill de ser ferit per la mateixa força amb la qual colpeja.

El triomf d’Oriol Junqueras

El moviment independentista s’ha reforçat en la seva versió original: ERC. Amb un líder qüestionat a les xarxes socials, la formació de Junqueras ha expulsat a l’antiga Convergència de la centralitat. S’ha imposat el pensament socialdemòcrata, pseudo cristià i republicà al moviment independentista. Per això l’últim míting d’ERC va ser a Badalona i no al Born. D’aquesta manera, ERC està deixant que els cadàvers de l’independentisme s’enterrin a ells mateixos i obra una via pactista per la independència. Una via que pot fer de l’acumulació de forces una prerrogativa per l’emancipació nacional. Tot i així en aquestes eleccions la visió d’ERC s’imposaria per la via dels fets i subordinaria als altres actors independentistes.

Les Tesis junqueristes, però, seran sempre certes fins a dur-les a la pràctica. De la mateixa manera que Toni Comín el juny del 2018 considerava que no s’havia preparat a la gent per afrontar la violència, aquesta tasca encara no s’ha dut a la pràctica. Aquest fet posa en evidència que les tàctiques de Junqueras eviten el “vis pacem para bellum”. I volen un pacte inevitable, un pacte, però que paradoxalment només es farà contra la voluntat de l’Estat.

Aquest punt és francament important. Si bé la falta d’una tragèdia real en la nostra societat, fa que qualsevol menudesa sigui motiu d’escàndol. L’independentisme mai ha volgut un xoc al carrer. Sempre ha volgut un diàleg evangèlic en el qual aconseguir una majoria que pugui fer possible el fet impossible. Junqueras doncs, ell i només ell ha guanyat les eleccions. Aquest diàleg s’ha demostrat efectiu i qualsevol mostra de xantatge per la violència i propaganda pel fet s’han descobert irrellevants per tenir millors o pitjors resultats electorals.

La nova política de la pistola

Per últim hem de fer esment a la nova política que ara es dibuixa. Una nova política que no serà filla de “l’assalt als cels” sinó de la pistola de balins de Vox. En el clarobscur independentista; la impotència dels més fidels republicans i la fortalesa dels constitucionalistes, pot fer que en els pròxims mesos hi hagi xocs al carrer entre les faccions adversàries. Un futur que els partits han d’anticipar, per tal d’evitar.

La violència que vindrà és la nova política què anunciàvem al principi. Vistes les cotilles de la monarquia parlamentària en la que vivim, ara s’ha d’explorarà que pot fer el constitucionalisme i l’independentisme fora de les seves accions institucionals. Un interrogant sobre el qual marxen tots els grups polítics, però pocs estan disposats a actuar. De la mateixa manera que els fons voltor voten amb el preu del lloguer dels seus pisos, els partits han d’aconseguir posar en relleu la violència del xantatge per tal d’aconseguir els seus objectius. La pregunta és: hi estan disposats? Els presos polítics són un avís pels navegants d’aquesta nova política.

Ahir, dia del senyor, va parlar el poble. La veu ha mostrat en un retaule de 350 diputats l’Estat governat per Felip VI. El poble organitzat segons els designis de la democràcia burgesa ha expressat com vol ser regit. El rumb ha estat traçat i només un vent inesperat pot fer canviar la direcció del timó. Un vent que pot arribar el dia 26 de maig.

   

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca