En moments excepcionals, Revista Mirall ha substituït les seves recomanacions per llibres. Ho fem, ja que a parer nostre, en un moment d’estat d’excepció o de lluita al carrer, és superflu saber on beure un bon gintònic. No és naïf, però, recomanar-vos tres llibres que puguin ajudar a entendre’ns i poder comprendre millor els nostres. Així us fem tres propostes per tal de poder reflexionar.
10 dies que trasbalsaren el món, de John Reed, 1919
Aquest diari, de l’autor analitzat per Joan Solé la setmana passada. Mostra l’èpica, el tedi, els dubtes i les errades d’una revolució total. Una revolució que van organitzar els soviets russos el 1917 i que van canviar el món. Ho va fer, ja que l’adveniment de la unió soviètica va marcar un abans i un després en la història de la humanitat. El ritme trepidant, la descripció exhaustiva dels protagonistes i l’emoció que es transmet del protagonista, fan que el lector vibri i entengui l’emoció d’una mobilització permanent. Un llibre amb el qual el lector podrà establir analogies amb els dies que vivim.
La guerra dels mons, de H. G. Welles, 1898
Un conflicte interplanetari escrit fa més de 100 anys però que encara és d’actualitat. Les naus de Mart arriben a la Terra disposades a esclavitzar el planeta i conquerir-lo. Així el científic Ashton avisa als seus congèneres de la invasió. En tenir resposta haurà de fer front sol a la situació. Aquest novel·la de forta inspiració marxista, esdevé una faula de com el més fort pot ser derrotar pel fet més insignificant.
La desobediència civil, de Henry David Thoreau, 1849
Què fer davant de l’autoritat? Com actuar per subvertir l’ordre? Thoreau a escriure aquest assaig en ser empresonat per no pagar un impost nord-americà. El filòsof anarquista va arremetre a l’estat americà que tolerava l’esclavitud al sud dels EUA i la guerra d’aquell moment amb Mèxic. Les reflexions d’aquest assaig, són d’allò més pertinents en un moment com l’actual. Aquests dies hem pogut veure com l’estat ha atacat els seus ciutadans de forma injusta. Hem vist com les lleis s’han portat al límit, no per permetre la llibertat, sinó per coartar-la.
