“M’agrada la sensació de ser un turista a la teva ciutat i arribar a conèixer llocs que no tindrien interès”

Una entrevista de barcelonogy.com

Qui és la Blanca Viñas? Nascuda a Barcelona el 1987, és la creadora d’imatges que són captivadores i desconcertants al mateix temps. Jugant amb l’atzar, l’escapisme o les superposicions ens transporta cap a una manera única de percebre i de presentar la realitat. Barcelonogy va publicar un viatge per diversos racons de la ciutat a través d’una selecció de les seves imatges. Ara ha arribat el moment de conèixer una mica millor la persona que hi ha darrere la càmera.

Foto / Gabriela Zea
Foto / Gabriela Zea

BLANCA VIÑAS, FOTÓGRAFA

Barcelona és un d’aquells llocs en què molta gent hi vol estar, però les teves imatges tenen una tendència a l’escapisme.

- Publicitat -

Barcelona és una ciutat que té grans aglomeracions de gent en punts molt concrets sovint enfocats a la visita del turista. Al mateix temps, però, també es caracteritza per amagar racons desconeguts i són aquests els que em criden l’atenció. M’agrada la sensació de ser un turista a la teva ciutat i arribar a conèixer llocs que probablement si fossis visitant, no tindrien interès o com a mínim no serien prioritaris. Interpreto l’acció de fotografiar com si es tractés d’una exploració, i quan trepitges zones noves és més fàcil adoptar aquesta mentalitat.

I al mateix temps que cultives aquest escapisme, també manipules les imatges mitjançant tècniques molt peculiars, com si volguessis crear la teva pròpia realitat.

Que descobreixi paisatges nous no significa que m’agradin o que em semblin atractius. Simplement faig servir aquests escenaris com a punt de partida per després fer-ne una interpretació pròpia. És possible que es tracti d’una actitud idealista i suposo que al mateix temps inconformista. Em resulta complicat adaptar-me al que m’envolta.

Com vincules l’escapisme amb l’atzar? També està molt present en la teva obra.

Donar protagonisme a l’atzar significa oblidar-se del control del resultat final, de manera que segueix sent una actitud d’alliberació, de fugir un cop més de normes i de regles imposades. Tot i així, encara que l’atzar sigui un participant més, hi ha factors que cal controlar per evitar desastres. Es tracta d’un procés d’aprenentatge constant en què, en cada carret, l’atzar hi intervé d’una manera diferent.

Sovint fotografies indrets industrials i solitaris, com ara el Prat de Llobregat o la Zona Franca, on molts barcelonins no hi han estat mai. Com vas decidir anar-hi? Què és el que més et va captivar d’aquelles atmosferes? 

Segueix sent una demostració d’aquesta actitud exploradora que comentava. Pot ser que també es tracti d’una manera de qüestionar la necessitat i l’ús d’aquests espais que a priori no són atractius: no són museus, no són estadis de futbol, però si acceptem que vivim en una societat capitalista i consumista, al mateix temps hem d’acceptar la seva existència. Pot ser que sigui una manera de posar-ho de manifest, al mateix temps que em serveixen d’escenari per comunicar un missatge desolador, incert i solitari. També haig de dir que la visita al Prat de Llobregat tenia com a objectiu principal submergir un carret al riu per poder donar una doble visió de l’entorn. És a dir, explicar visualment les característiques de la zona al mateix temps que demostrava la contaminació del riu. Inexplicablement, el carret va quedar intacte i no puc demostrar que estigui completament net, però cap producte químic estrany va reaccionar amb l’emulsió de la pel·lícula. Ens haurem de creure que és un espai cuidat. Segurament, si fes la prova amb algunes clavegueres de la ciutat, el resultat tindria algun atractiu afegit.

De totes les fotografies que has fet a Barcelona, de quina, o quines, n’estàs més satisfeta i fins a quin punt creus que el lloc on les vas tirar té un paper rellevant?

És difícil estar satisfet de les fotografies d’un mateix quan constantment estàs buscant nous resultats. Quan les últimes són les més atractives m’oblido una mica de les anteriors. Sóc com els nens, que quan tenen joguines noves s’obliden de les velles. Tot i així sí que n’hi ha algunes que en el seu moment m’han sorprès. La dels semàfors del final de La Rambla encara ara no sé gaire bé com va sortir: més d’un cop l’he intentat reproduir i ha estat impossible.

Després, estic contenta d’una sèrie que vaig fer aquest estiu, en la qual a la part superior es veuen diferents visions de la ciutat i a la part inferior es poden veure horitzons marítims. En aquest cas, fer les fotos des d’un vaixell em va permetre tenir una percepció molt més contundent de la immensitat del mar, i les captures de Barcelona fetes des d’un punt cèntric i elevat també van afavorir el resultat final.

Finalment, Blanca, parlem de la teva infància a Barcelona. Com emergeix la teva nena interior quan estàs treballant?

Potser ha arribat el moment de reconèixer que encara no he crescut i que tenir la càmera a prop és com tenir una joguina, que fer fotos és un joc i guanyo quan de trenta-sis fotos que té un carret en salvo dues o tres.

Vaig ser una nena feliç, però un punt introvertida. Si jugava sola podia posar les meves normes; si jugava amb algú havia d’acceptar les establertes. Fotografiant em passa el mateix: si sóc autodidacta i decideixo entendre la fotografia d’aquesta manera és, potser, perquè no em van prohibir mai res i no vull renunciar a aquesta llibertat.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca