Germán Machí, 59 anys, ment inquieta, força impacient però perseverant. Ximo, 40 anys, dissenyador industrial de formació i inventor de vocació, cercant sempre la perfecció. Aquesta parella de creatius campredonencs conforma un matrimoni professional d’allò més peculiar que ha donat com a fruit a l’Estel després de més de nou mesos de gestació. Guardonats amb el segon Premi Emprèn atorgat per la Diputació de Tarragona ens presenten el seu projecte.

Què és Estel?

Ximo: És una mobile home. Per tant és una casa. Però a diferència de les cases convencionals, aquesta no és un bé immoble, sinó que és moble. Que sigui moble vol dir que es pot posar en un lloc on d’altra manera no es podria edificar.

Germán: Comptar, avui dia, amb un habitacle que es pugui traslladar a quasi qualsevol lloc és un avantatge. Si tens un tros de terra i vols posar-hi un mobile home ho tens molt més fàcil, tant per posar-la com per treure-la.

Sona molt interessant…

X: Amb una estructura mínima de 3×5 metros tenim una casa per a una parella. A més, es poden afegir mòduls i ampliar-la. Tot està pensat perquè sigui el més econòmica i ecològica possible. És ideal com a substitut del xalet i també com a habitacles de càmpings . Els costos són molt més baixos que en la construcció d’una casa convencional de les mateixes mides. L’impacte ecològic és molt inferior.

G: Cal tenir en compte que el disseny és minimalista, elegant, sobri i amb un aire mediterrani. Busquem la senzillesa perquè al final són les coses senzilles les que fan la vida més fàcil i aquesta és la raó de ser de la nostra proposta de casa mòbil.

Com se us va acudir bolcar-vos en aquesta proposta?

G: Jo sempre he sigut una ment inquieta amb ganes de crear. Des de fa molts anys he treballat en la fabricació de diferent mobiliari, tot i que ho feia per hobby.  No em sento a gust descansant. Dedico el temps lliure a aprendre i a produir. Aquesta condició es va ajuntar amb la tessitura del meu acomiadament a la feina on treballava.

Em nego a ser inútil i en lloc de resignar-me a acceptar la condició d’aturat em vaig posar mans a l’obra i vaig reiniciar la fabricació de diferent mobiliari elaborat a partir de palets reciclats, aquesta vegada per comercialitzar. Quan vaig començar, vaig veure una notícia que informava sobre dos enginyeres canadenques que havien ideat la fabricació de cases de refugi també a partir del reciclatge de palets. Tot seguit vaig posar-me en contacte amb Ximo.

“Estudiar 5 anys de Formació Professional i després uns altres tants de Llicenciatura per veure que cada vegada cobres menys i cada vegada fas més feina arriba a provocar que te n’alegris quan et fan fora”

Ximo, què et va semblar la proposta?

X: La idea d’elaborar una casa barata em va resultar molt interessant. No obstant això, jo com a enginyer, li vaig trobar una sèrie de problemes en la concepció. La primera és que aquesta proposta de casa està concebuda per ser provisional i per tant no comptava amb les mesures de seguretat necessàries per comercialitzar-les a un territori com el nostre. Quan Germán va acudir a mi vaig demanar-li temps per pensar de quina manera podríem enfocar-ho i el resultat és aquest habitacle moble.

Us considereu emprenedors?

G: Jo em veig a mi mateix com un revelat. Sóc un inconformista i em nego a buscar l’estabilitat. Sempre lluito per créixer. Sempre em relaciono amb gent jove perquè veig en ells el meu inconformisme. Jo no m’espero a gaudir del crepuscle de la meva vida. Em vull impregnar de joventut i això implica negar-me a acceptar les coses donades.

X: Jo més aviat em considero un inventor. Des de petit que fabrico els meus propis invents i tinc un munt de màquines per poder realitzar-los. A l’institut em coneixien com McGiver perquè amb dos escuradents i uns xiclets et feia una catapulta. És per això que vaig estudiar Disseny Industrial, per desenvolupar els meus propis projectes d’una manera més eficient. A casa meva tinc un munt de màquines amb què fabricar les mes cabòries i si tinc diners estalviats inverteixo en més utensilis.

Són les conseqüències de la crisi, després de tot, les que us han portat a elaborar aquest laboriós projecte?

X: Estudiar 5 anys de Formació Professional i després uns altres tants de Llicenciatura per veure que cada vegada cobres menys i cada vegada fas més feina arriba a provocar que te n’alegris quan et fan fora. Hi ha un estigma a la societat actual, es crema al treballador i se’l fa sentir culpable de la situació. Avui dia segueix sent molt complicat guanyar-te dignament el sou. Així que només queda reinventar-se i intentar oferir productes competents, útils i innovadors per sortir-ne de l’atzucac.

En moments de crisi, a més, iniciar qualsevol projecte requereix un acte de fe. Hi ha dificultats en el cobrament, dificultats burocràtiques a l’hora d’erigir una empresa… Espanya ho posa molt difícil als que volen començar des de baix. Sembla que només sobreviu aquell que malgrat les dificultats s’empenya en perseverar. Ara que hem creat Ecohab, empresa amb què comercialitzarem el mobile home, no pensem en altra cosa que en insistir i resistir.

Diuen que a les Terres de l’Ebre tot és una mica més difícil. Com ho veieu?

G: Hi ha dificultats afegides però també tenim avantatges. Si que és cert que aquí estem al cul del món i trobar un inversor seria una cosa bastant impensable. Tampoc tenim tanta projecció com tindríem en d’altres llocs. El que sí que tenim a les nostres terres és gent disposada a ajudar i això és un avantatge que cal tenir en compte.

“Jo no m’espero a gaudir del crepuscle de la meva vida. Em vull impregnar de joventut i això implica negar-me a acceptar les coses donades”

Què me’n dieu del Premi Emprèn que us ha atorgat la Diputació de Tarragona?

X: Estem agraïts que ens hagin honrat amb l’entrega d’un segon premi. Jo suposo que han valorat que haguem ideat un projecte útil per a la societat, innovador i amb projecció de futur. Amb pocs recursos hem construït el primer habitacle i el premi és un reconeixement a la nostra feina. Ens dóna forces per seguir endavant.

Com veieu el futur més immediat d’Ecohab?

G: De moment ja tenim gent interessada en Estel i ja ens han visitat propietaris de càmpings per veure l’habitatge, també alguns particulars que voldrien posar un petit habitacle a un hort o muntanya. Si tot va com creiem que anirà no podré jubilar-me cosa que m’alegra perquè voldrà dir que la cosa va bé i que jo seguiré tenint l’esperit inconformista que he tingut sempre.

X: Ens agradaria que quallés la proposta i n’estem segurs de què serà així. Jo crec que la nostra és una proposta que a mig termini portarà riquesa al territori perquè si el projecte funciona haurem de contractar personal i donarem feina a gent de les Terres de l’Ebre.

Pàgina web d’ecohab: www.ecohab.es