Les entitats Almena Cooperativa Feminista, Creación Positiva i Mujeres Pa’lante han comparegut en una sessió ordinària en la Comissió d’Igualtat i Feminismes al Parlament de Catalunya per presentar l’estudi ‘Acollides Feministes – Transformem Juntes’ i exposar les propostes dirigides a incorporar la perspectiva feminista, interseccional i de drets en el sistema d’acollida en el territori.
L’estudi és resultat d’una aliança entre l’entitat mexicana FOCA (Formación y Capacitación A. C.) amb les entitats catalanes Almena Cooperativa Feminista i Creación Positiva, en col·laboració amb Mujeres Pa’lante. S’ha analitzat el model d’acollida català proposant un conjunt de millores en clau feminista, interseccional i amb enfocament de drets, tot inspirant-se en el model implementat per FOCA en la frontera Mèxic – Guatemala. L’objectiu és posar al centre els drets de les dones, adolescents i nenes i nens en situació de mobilitat. Especialment en un territori com Catalunya, on les dones migrades representen un 48% del total de la població estrangera, quedant més exposades a vulneracions en els seus drets i la seva integritat, tant en el trànsit migratori com un cop arribades al territori.
La compareixença ha despertat l’interès de diferents grups parlamentaris com ha estat el cas d’En Comú Podem (EcP), el Partit Socialista de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Junts per Catalunya (JxCat). Les diferents diputades i diputats han valorat positivament la proposta i han formulat preguntes amb la intenció d’avançar cap a aquest sistema d’acollida més feminista i antiracista, creant mecanismes de recollida de dades més acurats que permetin una veritable transformació de les polítiques públiques.
Durant la compareixença, s’han pogut escoltar les diferents declaracions de les portaveus de les entitats participants. Com ha estat el cas de la Laura Viladevall Corominas, tècnica d’incidència política a Creación Positiva, qui ha remarcat que “aquest és el resultat d’un treball participatiu, fet per diverses entitats i ens locals, que analitza el sistema d’acollida català amb propostes de millora i amb un canvi en la mirada històrica patriarcal i colonial”.
L’Amanda Alexanian, sòcia treballadora d’Almena Cooperativa Feminista, ha explicat les contradiccions presents en la normativa europea i estatal: “Hi ha una clara oposició entre el sistema de control de fronteres que aplica la Unió Europea i els seus estats membres i la voluntat d’acollida, inclusió i integració”. Una contradicció que, ha puntualitzat Alexanian, “genera vies d’ingressos no segures i vulnera els drets de les persones migrades”. Les dones migrades, a més, pateixen una doble discriminació quan es troben amb un sistema d’acollida que manca de perspectiva de gènere i uns serveis especialitzats de dones que necessiten més mirada antiracista i interseccional. En paraules d’Alexanian, “ens cal una estructura administrativa diversa en origen pel que fa al personal treballador i exigir una formació obligatòria i continuada en gènere, en perspectiva interseccional, antiracista i de drets per a totes les persones que fan acollida”.
Finalment, la Beatriz Cantero Riveros, vicepresidenta de Mujeres Pa’lante, ha posat el focus en el padró com a requisit administratiu fonamental: “Hi ha situacions d’exclusió que deixen a les persones en un total desemparament, afectant, principalment, a dones treballadores de la llar i les cures. Sense l’accés a l’empadronament no es pot garantir una acollida universal”. Alhora, Cantero ha recordat la importància de “potenciar el treball en xarxa i donar cabuda, durant el procés d’acollida, tant a les violències masclistes actuals com a les viscudes en el passat i en el procés migratori”.
En definitiva, l’estudi ‘Acollides Feministes – Transformem Juntes’ recull una sèrie de recomanacions a implementar en el sistema d’acollida català a partir de les mancances detectades. Des d’adaptar els horaris de les formacions fins a donar més valor a l’experiència migratòria i als coneixements previs, passant per elaborar i fomentar alternatives laborals, generar processos participatius per a l’avaluació dels continguts i reconèixer la potencialitat dels espais autoorganitzats.
L’estudi va dirigit a professionals d’aquest àmbit, organitzacions de la societat civil i institucions responsables d’identificar possibles canvis de mirada, processos i accions a desenvolupar. Tot amb el propòsit de construir un sistema d’acollida més just amb les persones migrades, que posi de manifest les desigualtats estructurals existents, alhora que valori l’enorme diversitat d’experiències, veus, coneixements, desitjos i expectatives de les dones migrades a Catalunya.