Un jutjat de Madrid ha acceptat a tràmit una querella de l’expresident del Barça Sandro Rosell contra diversos de les anomenades ‘clavegueres de l’Estat’ en el marc de l”Operació Catalunya’. És el primer cop que la justícia espanyola investiga la suposada ‘guerra bruta’ de funcionaris, policies, polítics, membres de la judicatura i dels mitjans de comunicació contra l’independentisme. De moment els fets es poden investigar pels delictes d’organització criminal, falsedat en document oficial, denúncia falsa, detenció il·legal i malversació de fons públics, ja que bona part de les feines es van pagar amb càrrec als fons reservats del Ministeri de l’Interior, segons han avançat ‘La Vanguardia’ i ‘Crónica Libre’ i ha confirmat l’ACN.
Segons la documentació a la qual ha tingut accés l’ACN, el jutjat d’instrucció número 13 de Madrid va acceptar a l’octubre la querella i va preguntar a la fiscalia si veia cap inconvenient en què s’investigués el cas. Al gener el ministeri públic va donar el seu vistiplau i ara el magistrat ha admès a tràmit formalment la querella i ha demanat a la Policia Nacional les dades de filiació dels querellats per poder-los citar. La interlocutòria judicial, a la qual ha tingut accés l’ACN, va dirigida contra l’excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo, l’exinspector i soci de Villarejo Antonio Jiménez Raso, l’inspector de la UDEF Alberto Estévez i un exagent de l’FBI destinat a l’ambaixada nord-americana a Madrid, Marc Varri. De fet, Varri i Estévez haurien col·laborat per demanar a Estats Units una comissió rogatòria internacional per uns suposats suborns de Rosell a la Confederació Brasilera de Futbol que el van dur a presó preventiva durant dos anys, cas del qual després va ser absolt.
Segons la querella, a la qual també ha tingut accés l’ACN, l’Operació Catalunya hauria començat el novembre del 2012 quan l’aleshores líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, va donar a Villarejo una llista amb una desena noms de polítics independentistes i empresaris vinculats al sobiranisme perquè els investigués i en tragués suposats draps bruts. Entre aquests noms destaquen els d’Artur Mas, els exconsellers Felip Puig i Jaume Giró, Oriol Pujol, i els empresaris Carles Sumarroca, Mauricio Casals, del Grup Planeta, o Carlos Godó, entre altres. A més, Sánchez-Camacho li va donar a Villarejo el contacte de Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, perquè li donés més informació. La querella també apunta contra un ‘blocaire’ que va publicar suposades investigacions policials contra Rosell i va ser condemnat per extorquir diversos exdirectius del FC Barcelona per no fer-les públiques. De moment el jutjat no el considera investigat.
Rosell va interposar la querella contra Villarejo arran de diverses informacions periodístiques, entrevistes del propi comissari jubilat i les seves agendes i àudios filtrats. Però l’Audiència Nacional va rebutjar incorporar la causa al ‘cas Tandem’, que investiga l’excomissari pels seus negocis privats mentre era funcionari policial. Ara, però, un jutjat ordinari sí que ha vist indicis de delicte i podria incorporar-hi querelles d’altres afectats que ja havien estat rebutjades.