El Museu Moco de Barcelona ha presentat aquest dimarts un nou projecte de realitat augmentada que permet gaudir d’obres amb “moviment” i “contingut tradicional”. Dues obres exposades a la sala principal de l’equipament del pintor xilè Guillermo Lorca Garcia compten amb aquesta tecnologia i en un futur preveuen fer-la arribar a d’altres. A través d’una aplicació per telèfons intel·ligents i tauletes, el visitant pot descobrir com elements dels treballs ‘The Little Gardeners’ i ‘The Healer’ sobresurten dels quadres i ofereixen noves interpretacions. La iniciativa de realitat augmentada arriba a Barcelona de la mà d’Studio Irma després d’estrenar-se a al Museu Moco d’Amsterdam.
En roda de premsa, han explicat que l’exposició que es va obrir amb la inauguració del museu el 2021, ara ofereix un nou projecte amb realitat augmentada. “Dona una experiència, més innovadora i bonica així com accés a les obres a nous públics”, han explicat. De fet, amb aquesta tecnologia aspiren a fer arribar el museu a nous visitants.
El pintor Guillermo Lorca ha constatat que amb la realitat augmentada es dona una “lectura diferent” i ha reconegut que fa anys que utilitza la tecnologia perquè l’ajuda a crear “un món” quan pinta.
Quan el visitant col·loca la tauleta o el telèfon mòbil damunt dels quadres es pot veure com els ocells o les fades que hi ha pintades s’aproximen i sobresurten de la tela. “S’hi pot veure una profunditat addicional, és una experiència millor viscuda pel visitant”, han subratllat.
Per Lorca, la tecnologia ofereix la possibilitat de tenir una percepció normal i tradicional en veure l’obra física però també veure com aquesta adquireix “matisos” diferents davant les animacions que apareixen. “És quelcom similar al que es va experimentar amb el vídeojoc Pokemon Go ara fa uns anys”; ha explicat l’artista. Pel xilè la tecnologia esdevé un “joc” i una “possibilitat per experimentar”.
L’exposició de Guillermo Lorca presenta una barreja de “màgia i realisme” i, segons el museu, planteja un “món inquietant ple de narracions surrealistes i seqüències oníriques”. Les escenes de les obres plantegen “drama” i un “fosc equilibri entre el poder i la competència de la natura i la humanitat, la bellesa i les bèsties”.