Reyes Jiménez ha explicat que ‘Picasso projecte blau’ és una mostra diferent a les habituals del museus, ja que està basada en resultats d’estudis tècnics. “Gràcies a les dades tècniques recollides hem fet un recorregut per l’època blava més objectiu basat en dades contrastables”.

L’exposició fa un recorregut per les obres principals de l’època blava de la col·lecció del Museu Picasso, començant amb ‘Natura morta’ (1901), i finalitzant amb ‘Terrats de Barcelona’ (1903). Com ha destacat el Museu, l’estudi de les obres va des del procés creatiu, els materials constitutius i la distribució de les capes de color, fins a la contextualització i la interrelació entre obres del mateix període o de períodes anteriors, en cas de les teles reutilitzades, passant per les estratègies de conservació.

La mostra presenta els treballs de recerca inèdits desenvolupats en diferents marcs de col·laboració amb institucions museístiques, com per exemple el Departament Científic de la National Gallery de Washington, que ha analitzat l’obra ‘Jaume Sabartés amb pinçanàs’ (1901) i ‘Natura morta’ (1901), o en el marc del projecte de recerca ‘PROMESA’, de l’Istituto Nello Carrara de Florència, que s’ha centrat en l’estudi de ‘La copa blava’ (1903).

 Obres ocultes

Jiménez ha indicat que, a través de l’estudi, han recuperat la narrativa que Picasso havia fet a l’època blava fins que marxa a París: El pintor “fa un recorregut per temàtiques i escenes que es van repetint en dibuixos i que s’havien repetit també en obres ocultes dins d’altres obres”. El Museu ha destacat que extreure imatges no visibles permet “revelar també els relats que l’artista va teixir a través de les seves pintures i els seus dibuixos”. De fet, un dels resultats de l’estudi és que cadascuna de les teles estudiades amaga una altra obra prèvia que no sempre estava relacionada amb el motiu visible.

En el cas per exemple de ‘Terrats de Barcelona’, descobrir una composició subjacent a l’obra va vincular aquesta tela amb una de les obres més importants de l’època: ‘La vida’. Un altre cas és el de ‘Natura morta’. La imatge subjacent a l’obra coincideix formalment amb aquest grup de pintures.

Respecte l’obra ‘Jaume Sabartés amb pinçanàs’, Sabartés recordava que Picasso havia pintat el seu retrat cobrint el d’una reclusa de la presó de París. Això va ser confirmat per l’estudi radiogràfic que va descobrir una figura femenina.

En el cas de ‘La copa blava’, la imatge radiogràfica va revelar una figura masculina amb barba que porta a la mà el que sembla ser un ram de flors. En un estudi fet més tard, es va identificar un segon rostre.

L’exposició està feta amb obres de la col·lecció del Museu Picasso i han dividit l’espai principal en quatre àmbits i cadascun és una obra d’estudi. Cada peça està relacionada amb una obra secundària i després amb una sèrie de dibuixos.

Per la seva part, el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, ha assenyalat que és deure d’un museu d’ensenyar d’una manera novedosa la seva col·lecció i aquest cas, de l’època blava de Picasso, és necessari tenir una nova mirada i en aquest cas una mirada científica. Ha apuntat que a través de quatre obres de Picasso i d’estudis científics, es veu a través de radiografies pintures que estaven desaparegudes o cobertes per altres pintures.

‘El cec’

L’exposició incorpora el dibuix d’època blava ‘El cec’, comprat recentment per l’Ajuntament de Barcelona, adquirit pel dret de tempteig sobre exportació que ha exercit la Generalitat de Catalunya i dipositat al Museu. Picasso va fer aquest dibuix a Barcelona el 1903, en plena època blava, i està lligat a obres d’aquest moment com ‘L’àpat del cec’ (Metropolitan Museum of Art) i ‘El captaire cec’ (Fogg Art Museum, Universitat de Harvard).