En Sergei és un militar ucraïnès que des de fa quatre anys s’ha establert a Madrid. Aquest dissabte a la tarda s’ha aturat a posar benzina en una àrea de servei de l’Alt Empordà, a vint quilòmetres de la Jonquera. Porta una gorra d’Ucraïna i el cotxe carregat de roba miuliutar i material sanitari que, juntament amb el seu company, repartiran quan arribin a la línia del front. I és que en Sergei va a lluitar a Ucraïna. Explica que no l’han cridat perquè hi vagi, però que “no podia fer altra cosa”. Ell és de Lugansk, una de les regions del Donbass que uuestan sota el setge rus. “No em podia quedar aturat a casa mentre veia el que estava passant. La meva obligació és lluitar pel meu país”, diu.
Aquest militar recorda que fa vuit anys que la guerra es va iniciar a la zona on ell va néixer i diu que espera anar fins a Lugansk a ajudar, si bé farà “el que li diguin”. Explica que hi va “perquè vol” i que no té “cap por” de poder perdre la vida a la zona de conflicte. “Jo podria estar vivint a qualsevol part del món, però vull ser al meu país ara, que és quan em necessita”, explica. Entre el material que porta hi ha medicaments i roba per a personal militar.
En Sergei lamenta que hagi de viatjar en aquestes circumstàncies i diu que no sap com està la família que té a Lugansk. “Ara és qüestió d’estar al costat dels nostres compatriotes. Per això anem cap allà”, diu. Després de carregar de benzina, agafa el cotxe i marxa amb el seu company en direcció a Medika, a Polònia. D’allà espera creuar la frontera i viatjar fins a Kíev, per anar finalment, a la zona de Lugansk on espera incorporar-se al front per lluitar, després de 40 hores de cotxe des de Madrid.