Només un terç dels grans equipaments culturals catalans estan liderats per dones

Carme Portaceli qüestiona que el seu nomenament fos notícia pel fet de ser dona: "El meu currículum no ha comptat mai"

“El meu currículum no ha comptat mai de la vida. He vist sempre els meus companys, igual de bons o de dolents, passar-me per davant”. Així de contundent es mostra la recent nomenada directora del Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli, que recela sobre el fet que la seva designació fos notícia perquè “era la primera dona”. De les 60 principals institucions, equipaments o entitats del món cultural a Catalunya, una vintena estan encapçalades per dones. “L’administració pública ha de començar per donar exemple. No pot ser que la primera dona directora del TNC arribi 25 anys després d’obrir el teatre”, diu a l’ACN el col·lectiu Dones i Cultura, que alerta que la lluita “no es pot posposar més”, en vistes a l’època de crisi que s’albira.

Publicitat

“Sempre que hi ha una crisi, les primeres a pagar els plats trencats són les dones, i les dones trans, les més afectades”, avisa Dones i Cultura, un col·lectiu de professionals de la cultura que lluita per la igualtat i la no discriminació en termes de gènere. Les reivindicacions feministes han topat històricament amb “l’ara això no toca, hi ha coses més importants a resoldre en aquest moment”, sostenen des del col·lectiu, que alhora considera que el moviment feminista actual, l’anomenada quarta onada, “és prou forta i prou potent per evitar que el debat desaparegui”. “No és una lluita que es pugui posposar més perquè va a l’arrel del principal problema que tenim com a societat”, assenyalen.

Radiografia dels llocs de poder

El sector musical és el que evidencia una desigualtat més gran. Equipaments com el Palau de la Música, el Liceu, L’Auditori o Razzmatazz; festivals com el Cruïlla, el Primavera Sound, l’Strenes, Pedralbes, Cap Roig, Porta Ferrada, el Barnasants, l’Acústica o Peralada; o la mateixa Acadèmia Catalana de la Música, tenen al capdavant un home. Destaca com a presència femenina Carmen Zapata, gerent de l’Associació de les Sales de Concerts de Catalunya, directora del festival CurtCircuit i fundadora de MIM, Mujeres de la Industria de la Música.

Pel que fa als museus, tampoc s’assoleix la paritat. Decanten la balança masculina el MNAC, el Museu Picasso, el MACBA, el Museu de la Música, el CosmoCaixa, el CaixaForum o la Fundació Miró (que abans de Marko Daniel va estar dirigida durant una llarga etapa per Rosa Maria Malet).

El juliol del 2018, Judit Carrera va ser nomenada directora del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), primera dona al càrrec de la institució, i des de l’abril del 2019 la Fabra i Coats està liderada per Joana Hurtado. Amb més anys en el càrrec hi ha la directora de la Fundació Catalunya – La Pedrera, Marta Lacambra, i la dels museus de la Fundació Gala-Dalí, Montse Aguer.

“Has de lluitar més, demostrar l’eficiència, la professionalitat, quan aquestes haurien de ser inherents al càrrec, l’ocupi qui l’ocupi”, diu a l’ACN la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, que veu la poca presència de les dones al capdavant d’institucions museístiques com “una anomalia igual que ho és en altres àmbits”. “Els museus no deixen de ser un reflex de la societat”, apunta. Aguer, directora des del 2015, reconeix que si tingués fills la conciliació “seria molt més difícil”, un aspecte on “hi ha molt de camp per córrer”.

“Un lloc directiu ‘per se’ implica moltes hores, però hauria de ser d’una manera que fos possible la conciliació. L’estructura hauria de facilitar que les dones, molt preparades, accedeixin a aquest lloc independentment de si tenen un fill o quatre”, opina Aguer, que considera que els últims anys hi ha un “cert estancament” de l’avenç de la dona per la manera “conservadora i tradicional” de funcionar de la societat en situacions d’inestabilitat. La mateixa Aguer introdueix l’últim debat al sector sobre el sostre de vidre: “Que una dona sigui directora del TNC no hauria de ser una notícia. Això indica que és una situació extraordinària”.

Obrint portes al teatre

A les institucions o festivals teatrals, les xifres s’acosten més a l’equitat, amb directores com Anna Giribet (FiraTàrrega), Àngels Margarit (Mercat de les Flors) o Isabel Vidal (ADETCA, l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya). El Teatre Lliure, el Grup Focus, la Sala Beckett, el Temporada Alta o el Festival Grec tenen directors al capdavant. I Xavier Albertí ha deixat el relleu a Carme Portaceli com a directora del Teatre Nacional de Catalunya.

“Em fa feliç obrir portes, com he fet tota la meva vida. He tingut una paciència i capacitat de tossuderia que m’ha fet estar aquí, sinó no hi seria, perquè les coses per les dones mai han estat fàcils”, diu a l’ACN la directora del TNC, Carme Portaceli, que reivindica les més de 70 obres que té a les espatlles. “He dirigit el Teatro Español de Madrid amb un èxit bastant important i no pot ser que la notícia només sigui ‘la primera dona’. Si fos un home destacarien la trajectòria”, argumenta.

“El problema bàsic és la invisibilitat. Jo entenc que sóc la primera dona del TNC, i jo que sóc una feminista convençuda de tota la meva vida, lluitadora, i que fa només dos anys que no m’escupen a la cara per dir que soc feminista”, assegura la directora de teatre. Quan Portaceli va arribar a Madrid, es va adonar que “hi havia moltes més dones fent moltes coses”.

“Catalunya era una de les primeres comunitats per la cua, era realment preocupant. De cop i volta hi ha dones extraordinàries que han anat lluitant i ha canviat moltíssim el panorama en dos anys, com Ester Franquesa o Àngels Ponsa”, exemplifica.

Ester Franquesa és directora general de Política Lingüística, Àngels Ponsa de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, i Maria Àngels Blasco de Cultura Popular i Associacionisme Cultura. Tres càrrecs del Departament de Cultura, encapçalat per Mariàngela Vilallonga, que evidencien un incipient canvi. Estan dirigits per homes l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la secretaria general de Cultura, l’Institut Català de les Empreses Culturals i la Institució de les Lletres Catalanes. Equilibren la balança d’institucions públiques Iolanda Batallé al capdavant de l’Institut Ramon Llull i Vinyet Panyella com a presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

En el sector audiovisual, el Gremi de Cinemes, la Federació de Productors Audiovisuals (PROA), la Filmoteca de Catalunya o el festival de Sitges estan dirigits per homes, mentre que l’Acadèmia del Cinema està representada per Isona Passola i el BCN Film Fest per Conxita Casanovas.

Com a representació del sector literari, Patrici Tixis dirigeix la Cambra del Llibre i el Gremi d’Editors, mentre que Maria Carme Ferrer representa el Gremi de Llibreters, Montse Ayats l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i Núria Iceta l’associació Llegir en Català.

Quotes i exemple públic

Mentre el Departament de Cultura treballa en un Pla d’Igualtat, el col·lectiu Dones i Cultura alça la veu perquè la llei d’Igualtat efectiva de dones i homes aprovada fa cinc anys es compleixi. “No s’està aplicant. Reivindiquem que s’apliqui, d’entrada, la Llei d’Igualtat”, reivindiquen. Segons el col·lectiu, l’administració pública ha de començar per donar exemple en aquells equipaments que són de la seva titularitat o on hi aporta finançament. “No pot ser que la primera dona directora del TNC arribi 25 anys després d’obrir el teatre. Durant els propers 25 anys el dirigiran només dones, perquè la reparació i la paritat siguin reals?”, es qüestionen.

Pel que fa a les quotes, “segueixen sent necessàries perquè la meritocràcia que ens van vendre fa dècades no és real (per la falta d’oportunitats) ni s’aplica”. “A les entrevistes de feina de les dones de 30 anys se’ls pregunta si tenen previst tenir fills aviat (o si ja els tenen), no es promociona la dona que té parents a càrrec o que es demana reducció de jornada per compatibilitzar la vida personal i professional”, assenyalen d’un mecanisme, el de les quotes, que no “és ideal però està demostrat que molts programadors o càrrecs amb poder de decisió no ho entenen fins que és a cop de percentatge”.
Segons Portaceli, les quotes “són elementals fins que no passi una dinàmica de funcionament que acostuma a no veure les dones”. “Entre un home bo i una dona bona, has de triar la dona. Ho sento”, diu Portaceli.

- Publicitat-

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

“L’independentisme és un negoci que roba”

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha afirmat aquest dijous que l'independentisme és un "negoci que roba". Durant una intervenció...

Rufián: “Hem obligat el PSOE a una sortida d’esquerres i a no repetir errors del passat”

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha defensat que amb el seu suport als pressupostos generals de l'Estat (PGE), que s'aprovaran aquest dijous...

El voluntariat permet que el 87% de les entitats socials mantinguin els seus projectes

El 80% de les entitats de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) han incorporat persones voluntàries per donar suport presencial o telemàtic durant...

Canadell delegarà les funcions de president de la Cambra si surt escollit a la llista de JxCat per al 14-F

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha explicat aquest dijous al matí que si el pròxim 12 i 13...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca