Més dones han deixat la feina a l’estiu que els homes a Espanya al llarg d’aquesta dècada per assumir càrregues familiars i encarregar-se dels fills, i no busquen ocupació durant aquest període, segons un estudi de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa que ha recollit Europa Press.

L’estudi sobre com les famílies resolen la conciliació quan acaba el curs escolar es basa en l’Estadística de Fluxos de la Població Activa (EFPA) de l’INE i el projecte que ha seleccionat l’Observatori per divulgar la investigació en ciències socials és de Diego Dueñas Fernández (UAH), Raquel Llorente Heras (UAM) i Almudena Moreno Mínguez (Uva).

Els coautors conclouen que la dona considera l’atenció de les càrregues familiars una raó molt important per passar a la inactivitat durant l’estiu, “mentre que per als homes és un motiu de molt menys pes”.

Aquesta tendència s’ha repetit durant tota la dècada (excepte el 2017, però amb xifres poc significatives): de 2010 a 2019, una mitjana de 325.730 dones van passar a la inactivitat laboral el tercer trimestre, davant de 220.260 homes.

Les dones deixen el mercat laboral a l’estiu “en bona mesura, perquè es fan càrrec de la llar, dels seus fills i del conjunt de càrregues familiars”: el 35,29% de dones que passen de l’ocupació a la inactivitat entre juny i setembre admeten que ho fan per això, davant del 9,5% dels homes.

També hi ha més mares inactives quan la parella treballa (una mitjana de 864.247 dones, amb una taxa d’inactivitat del 21,85%) que quan la parella no treballa (185.432 dones, amb una taxa del 21,06%): “Es dedueix que la situació laboral de les mares té un caràcter de complementarietat respecte a la situació laboral de les seves parelles”.

EL PARE
Així, hi ha menys pares que passen a la inactivitat, tant en termes relatius (taxa d’inactivitat) com en xifres absolutes; i no es produeix en els pares el component estacional de l’estiu que sí que experimenten les mares, sinó que les dades de l’home són homogènies durant els quatre trimestres.

Segons l’estudi, els pares tendeixen a actuar de manera més autònoma en el nucli familiar “i supediten la solució de les possibles càrregues familiars a l’obtenció d’una remuneració”.

Ineficient i traumàtic

L’estudi conclou que la desproporció de la inactivitat femenina respecte a la masculina durant l’estiu és ineficient des d’un punt de vista socioeconòmic, perquè les dones que passen a la inactivitat a l’estiu tenen “més bagatge educatiu i més experiència laboral” que els homes que passen a la inactivitat.

El coautor i economista Diego Dueñas Fernández (UAH) ha explicat a Europa Press que, a més, la situació d’aquestes dones és “traumàtica”, perquè interrompre la feina repercuteix en la seva carrera, el seu salari esperat i la cotització, encara que el quart trimestre es puguin reincorporar en el mercat laboral, com passa en molts casos.

I aquesta possibilitat de reincorporar-se “indueix a pensar que la majoria dels llocs de treball de la dona són en certa mesura precaris, associats al sector serveis i a unes ocupacions possiblement elementals”; a més, la interrupció de la feina a l’estiu li dificulta escalar laboralment.

Coronavirus

Dueñas també ha constatat el risc laboral afegit d’aquest any quan acabi l’estiu, perquè recuperar una ocupació serà més difícil amb la crisi sanitària i econòmica: “Ara, a veure què passa. Es produirà la mateixa dinàmica?”.

Al marge del coronavirus d’aquest any, Dueñas afirma que solucionar el problema depèn de diverses parts, i no només de les administracions públiques de cada país.

Tambè depèn de la dona

També hi influeixen les actituds dins de cada família: la de l’home, per coresponsabilitzar-se; i la de la dona, que actualment “prefereix quedar-se fora del mercat laboral, perquè es vol responsabilitzar de la cura dels menors”.

“No és només una qüestió de responsabilitzar-ne els homes. Crec que en aquesta decisió, que es pren entre dos, totes dues parts són en certa mesura responsables”, ha afegit.

A més, l’estudi reflecteix que les dones que renuncien a la feina tenen més nivell educatiu i experiència laboral: “Atenent a la teoria del capital humà, podríem les dones s’haurien de quedar dins el mercat laboral i els homes n’haurien de sortir, perquè el salari pot ser superior”.

Dueñas situa Espanya a la cua d’Europa en aquest problema, juntament amb Grècia, Itàlia i Portugal; per davant hi ha un grup mitjà, el dels països centreeuropeus; i el més ben situat és el dels països nòrdics.