L’Església catòlica ha inscrit 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n’acredités la propietat, segons el Govern. Les inscripcions, fetes entre el 1946 i el 2015, són majoritàriament construccions de culte (50 %), com ara ermites o cementiris, però també terrenys rústics, i edificis com rectories o palaus. La demarcació més afectada és Lleida, sobretot els Pallars i l’Alt Urgell, amb el Pont de Suert encapçalant el rànquing. L’executiu crearà una oficina de mediació perquè les parts seguin a negociar, però els afectats diuen que no hi ha res a parlar perquè és “una il·legalitat i un robatori”. L’Església va dur a terme les immatriculacions emparada per una llei franquista en vigor fins al 2015 que li permetia actuar com a notari.