La justícia va acordar diumenge no ratificar la decisió la Generalitat de prohibir a partir d’aquest dilluns sortir i entrar a Lleida ciutat, Alcarràs, Aitona, Seròs, Soses, la Granja d’Escarp, Massalcoreig, Torres de Segre i les entitats municipals descentralitzades de Sucs i Raimat a causa rebrot de coronavirus a la comarca del Segrià (Lleida).
La jutgessa del Jutjat d’Instrucció 1 de Lleida, en funcions de guàrdia, afirma en una interlocutòria que ha recollit Europa Press que pren la decisió –es pot recórrer– perquè veu desproporcionada la resolució del Govern, l’objectiu de la qual, a més, “és eludir l’aplicació de l’estat d’alarma parcial” i que aquesta competència és estatal.
“En tot cas, el President de la Generalitat, d’acord amb l’art. 5 de la Llei Orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’alarma, excepció i lloc, podrà sol·licitar al Govern espanyol la declaració de l’estat d’alarma”, sosté.
La interlocutòria afegeix que no es pot argumentar que ja hi va haver un confinament a Òdena (Barcelona) i que n’hi ha un de perimetral vigent al Segrià (Lleida), perquè “suposaven una afectació de molta menys intensitat dels drets fonamentals que el que ara pretén el Govern de la Generalitat”.
La jutgessa afegeix que tampoc no es pot ratificar el confinament domiciliari perquè la Generalitat pot dur a terme altres actuacions com individualitzar el confinament domiciliari i recomanar el confinament.
I també al·lega que “la proporcionalitat d’aquesta gravíssima mesura limitativa i restrictiva de drets, s’ha de basar precisament en l’existència d’una greu i molt important transmissió comunitària del virus”.
“Segons les xifres que s’han presentat entenem que la restricció domiciliària que es presenta, entre d’altres limitacions, no és proporcional amb les dades”, insisteix.
Petició a la fiscalia
A més, la Fiscalia Provincial de Lleida s’havia oposat aquest mateix diumenge al fet que la justícia ratifiqués la decisió la Generalitat.
El fiscal en cap de l’Audiència de Lleida, Juan F. Bone, al·legava en un escrit adreçat al Jutjat d’Instrucció 1 que “és una competència estatal i s’exerceix, a més, amb la garantia de la intervenció del Congrés”.