El Congrés dóna un termini a Borràs perquè s’expliqui sobre el seu suplicatori

Té un termini de 10 dies per presentar les seves al·legacions

La Comissió de l’Estatut dels Diputats ha donat un termini de 10 dies perquè la portaveu parlamentària de JxCat, Laura Borràs, presenti les seves al·legacions sobre el suplicatori que ha demanat el Tribunal Suprem per investigar-la pels delictes de frau a l’Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental en la seva etapa de directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va remetre dilluns passat la comunicació cursada per la Sala penal d’aquest òrgan que eleva suplicatori en relació amb la diputada independentista, i l’endemà la Taula del Congrés ja va engegar el procediment parlamentari, que s’espera resoldre en menys de 60 dies.

Conforme a l’establert en els articles 13 i 14 del Reglament, és la Comissió de l’Estatut dels Diputats qui ha d’examinar els suplicatori, sempre en reunions a porta tancada, i fer una proposta al Ple en el termini de 30 dies hàbils.

En la seva primera reunió per tractar el cas de Laura Borràs, la Comissió que presideix la diputada del PSOE Begoña Nasarre ha decidit obrir un termini d’al·legacions per donar audiència a la interessada.

Segons van informar a Europa Press fonts parlamentàries la diputada independentista tindrà deu dies, fins al proper 11 de juny, per presentar aquestes al·legacions, ja sigui per escrit o bé de forma oral davant la mateixa, i la intenció de Borràs, segons el seu entorn, és fer-ho presencialment.

Una vegada conclogui la seva tasca, la comissió elevarà la seva conclusió al Ple de la Cambra, que és el que té l’última paraula. En anteriors suplicatoris la Comissió de l’Estatut dels Diputats ha resolt aquest tràmit en poc més de dues setmanes.

El procediment és a porta tancada

Això sí, el debat i votació dels suplicatori en el Ple del Congrés tampoc és públic, sinó que es desenvolupa amb l’hemicicle a porta tancada i sense transparència. Els diputats tampoc estan obligats a seguir consignes de vot ja que el seu vot és secret. Només es dóna a conèixer el resultat.

En el termini de vuit dies, explicats a partir de l’acord del Ple de la Càmera sobre concessió o denegació de l’autorització sol·licitada, Batet donarà trasllat del mateix a l’autoritat judicial, advertint-li de l’obligació de comunicar a la Càmera les actuacions i sentències que es dictin i afectin personalment al diputat.

El suplicatori s’entendrà denegat si la Càmera no es pronuncia en el termini de 60 dies naturals, computats durant el període de sessions, a partir de l’endemà al del rebut del suplicatori.

31 suplicatoris concedits

Fins ara el Congrés ha aprovat 31 suplicatoris i ha rebutjat 14 (dos d’ells sobre el mateix diputat). L’última negativa del Congrés data de 1988 i es refereix a un contenciós per dret a l’honor que tenia com protagonista l’exministre socialista José Barrionuevo i el germà d’un etarra (l’ara penedit Soares Gamboa) per incloure les seves fotos en cartells d’Interior.

L’últim que va tirar endavant –el 22 de novembre de 2016– va ser el del portaveu de l’antiga Convergència, Francesc Homs, ara també a JxCat com Borràs, investigat en el seu moment pel Suprem per l’organització de la consulta independentista del 9 de novembre de 2014 a Catalunya quan era conseller de Presidència. En aquella ocasió el suplicatori es va aprovar amb els vots del PP, PSOE i Ciutadans mentre que Units Podem i els nacionalistes van votar en contra.

En les legislatures anteriors es va autoritzar a jutjar tres diputats del PP –Vicente Ferrer, Arsenio Pacheco i Nacho Uriarte– que havien donat positiu al volant i l’anterior va ser el que va donar via lliure a investigar al també popular Jesús Merino pel ‘cas Gürtel’. El de l’exconseller socialista José Antonio Veiés, investigat pels ERE, no va arribar a completar la tramitació per dimissió de l’afectat.

A més, entre els concedits destaquen els de l’exministre socialista José Barrionuevo pel ‘cas GAL’ o els dels diputats d’Herri Batasuna Jon Idígoras, Francisco Letamendía i Antxón Ibarguren pels incidents produïts en 1981 a la Casa de Juntes de Guernica, on diversos membres d’aquesta coalició van protagonitzar protestes en un acte que presidien els Reis.

- Publicitat-

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

Vergés assumeix totes les responsabilitats en la gestió de la crisi

La consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, ha assegurat que assumeix totes les responsabilitats que té en la gestió de la covid-19...

El vicepresident segon i ministre d'Afers Socials, Pablo Iglesias, ha afirmat que el govern espanyol "no renunciarà al diàleg amb cap força política" per...

La fiscalia actua contra el 100.2 dels presos polítics

La fiscalia ha reclamat al Tribunal Suprem que declari la seva competència per revisar els recursos contra l'aplicació de l'article 100.2 del règim penitenciari...

Colau proposa pagar fins a 1.200€ al mes per cada pis turístic que passi a lloguer social

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha ofert pagar fins a 1.200 euros al mes per cada pis turístic que passi a lloguer social de...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca