La Generalitat busca familiars de víctimes del desembarcament de Mallorca per recollir mostres d’ADN

Les mostres han de permetre identificar les restes de les fosses que hi ha a l'illa

La Generalitat ha iniciat la recerca de familiars vius de víctimes del desembarcament de Mallorca l’agost de 1936. La Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia s’encarregarà de posar en contacte amb els municipis de procedència de les 192 víctimes que fins ara han pogut ser documentades. Així, farà arribar als ajuntaments i entitats locals els noms d’aquestes víctimes, les adreces on vivien i, en cas de disposar-ne, dades familiars. L’objectiu és trobar parents que donin mostres d’ADN per incorporar-les al Programa d’identificació genètica, per identificar les restes de les fosses a partir del creuament de dades genètiques. En aquest cas, les mostres s’utilitzarien per les fosses del desembarcament de Mallorca.
Els familiars que s’hi avinguin a participar s’hauran d’inscriure al Cens de persones desaparegudes i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron els citarà per recollir la mostra quan l’emergència sanitària ho permeti.

Publicitat

Fins ara, la Direcció General de Memòria Democràtica ha documentat els noms, cognoms i dades biogràfiques de 192 víctimes mortals o desaparegudes durant els combats a l’illa. És una llista elaborada a partir de les recerques dels historiadors Jordi Oliva i Gonzalo Berger. Es preveu que la xifra vagi en augment a mesura que vagi apareixent nova informació.

El desembarcament de Mallorca va ser una expedició republicana ideada des de Catalunya per intentar recuperar l’illa, que estava en mans dels franquistes. Estava formada per 8.000 milicians catalans, voluntaris d’altres països i un grup de balears. L’operació va acabar amb la retirada de les tropes republicanes i centenars de morts, la majoria milicians catalans.

Els cossos van ser enterrats sense registrar ni identificar en diferents fosses del llevant de l’illa. La majoria van ser inhumades a la fossa de Sa Coma, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar. Molts cadàvers van ser llençats directament al mar.

Aquest treball és possible gràcies al conveni signat el setembre del 2018 entre la Generalitat i el govern de les Illes Balears per col·laborar en la recerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.

El Govern balear està estudiant la viabilitat de l’excavació de les fosses, que podrien estar en estat precari per les actuacions urbanístiques, els saquejos o els temporals. El Govern català, per la seva banda, fa la recerca de víctimes i familiars i, en cas que finalment es produeixi l’obertura, s’encarregarà de les identificacions de les restes. Les dues administracions tenen un grup de treball per intercanviar-se informació.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes